Annibal Barca : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Ricou31 (discussion | contribucions)
Ricou31 (discussion | contribucions)
Linha 138 :
=== « Delicis de Capoá » ===
 
Pauc aprèp la batalha de Trasimèn en [[-217|217]], Annibal liberèt tres cavalièrs de Capoá que, qualque temps aprèp, li prepausèron de prene possession de la vila. Annibal esperèt mai d’un an per aver l’ajuda dels notables de la vila<ref>"Encarta" {{en}} [http://encarta.msn.com/text_761574573___0/Hannibal_(general).html Biografia d’Annibal (Microsoft Encarta Online Encyclopedia)]</ref>, çò que faguèt aprèp la batalha de Canne. La vila auriá « ofèrt als soldats cartagineses fòrça plasers amolissent lors fòrças ». Es lo sens de l'expression famosa « delicis de Capoá », una expression que se sap pas plan si correspond a la realitat. En fach, se Annibal temporisèt a Capoá, es qu’esperava une desagregacion totala de la confederacion italiana e de novèlas alianganças que li permetrián fin finala d’obtenir la dominacion sus mar. De fach, los pòbles e las ciutats d’Itàlia centrala et miègjornala son fòrça a s’aligar al Cartagineses. En 216, lo Bruttium ([[Calàbria]]) capvirèt coma Lokroi Epizephyrioi ([[Locri]]) e [[Crotone]] en [[-215|215]]. En [[-212|212]], foguèt tanben lo cas de [[Metaponte]] dins lo [[golf de Tarent]], [[Thuris]], prèp de [[Sibaris]], et [[Tarent]], dins las [[Polhas]]<ref> "Britannica"</ref>. Aquelas ciutats s’apondèron als Galleses de Cisalpina e a Capoá. Pasmens, Roma resistiguèt e [[Latins]], [[EtruscsEtruscas]] e [[Ombrians]] li demorèron fidèls.
 
Al meteis temps, Annibal pausèt de jalons en Sicília que constituava son objectiu primièr. Lo jove rei de Siracusa, [[Ieroním]], abandonèt l’aligança romana e permetèt a de tropas cartaginesas de desbarcar en [[-214|214]]<ref>"livius.org"</ref>. Las ciutats d’[[Eraclèa Minoa]] e d’[[Agrigent]], totas doas situadas en [[Sicília]], acceptèron tanben l’aligança amb los Cartagineses. Cal precisar qu’Annibal a l’abiletat de prepausar un sistèma d’aligança, mens constenhents que lo modèl roman de sujecion, aquel darrièr daissant a la populacions un ensems de dreches puslèu que reclamae de cargas umanas e financièras pesuca.