Papir de Westcar : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
correcions
Cap resum de modificació
Linha 1 :
Lo '''Papir de Westcar''' qu'ei un document aquesit per ua certa Na Westcar qui l'auherèauherí en [[1838]] a l'[[egiptològ]] [[aleman]] [[Karl Richard Lepsius]]. A la mort d'aqueth, lo papiruspapir que vadó propiretatproprietat deu [[Musèu Egiptologic de Berlin]] dab lo numerò 3033. La soa narracion que s'escad dens la cort deu faraon [[Khofo]] (Keòps en grèc) on lo son hilhs (enter o quaus lo futur faraon [[Khafra]]) que'u condan hèitahèitas d'autes còps. Ua partpartida importanta deu document que manca e que seré en vertat datat deu temps de l'invasion [[Icsòs]] (deu temps deu [[Segond periòde intermediari egipcian|dusau periòde intermediari]]). Lo document n'einon sembla pas capgaire favorable au araonfaraon Khofo pintrat com crudèu e legitimant la caduda de la soa dinastia (remplaçada per la [[Vau dinastia egipciana|Vau dinastia]]).
 
[[Image:PapyrusWestcar photomerge-AltesMuseum-Berlin.png|thumb|right|500px|Papirus de Westcar, [[Musèu Egiptologic de Berlin]]]]
Linha 7 :
* « ''Un prodigi deu temps deu faraon [[Djòser]]'' » ; non demora pas sonque la formula finau.
 
* « ''Un prodigi deu temps deu faraon [[Nebka]]'' o ''Lo conte de l'espós enganat '' » (qu'ei un conde deu princi e futur faraon [[Khafra]]) : L'esposa d'Obaoné qu'aima un òmi ric e que se'n va trobar lo son aimador dens lo jardin deu son espós. Lo jadinier que'n parla au marit qui he har un crocodil d'argela qui, un còp dens l'aiga que prenerà vita entà minjargahar los aimadorsl'aimador quan e's banhinbanhi. MesAtau qu'ac he, e, mes a hiu de l'istoèra, lo faraon Nekba que decida de cremar la hemna infidèu entàper la castigar.
 
* « ''Un prodigi deu temps deu faraon [[Snefro]]'' , Condat peu princi Baofré : un còp èra qui la barca deu rei èra miada a la rama per beròias gojatas dont ua e he càder ua jòia. Qu'ei retrobat mercès au magician deu rei que he aubrí's las aigas (aquiu qu'avem un antecedent de l'istòri biblica de [[Moisès]].
 
* [[Djedefhor]], en lòc de condar quauque istoèra que hè viéner un magician qui tornar hicar lo cap a uns guits escapsats(a maugrat qui Khofo perpausosse en purmèr, d'escapsar un presoèr, per l'experiència un presoèr) e que predit la vaduda d'un hilh de la prestessa de Ra (donc hilh de Ra) qui aubrirà ua navèra dinastia.
 
{{Egipte antica}}