Dinastia Qing : Diferéncia entre lei versions
Contengut suprimit Contengut apondut
Linha 87 :
Dins la premiera mitat dau sègle XIX, lei signes de declin apareguts a la fin dau rèine de Qianlong se transformèt en dificultats importants per la dinastia Qing. D'efèct, lo periòde foguèt caracterizat per una aumentacion gròssa de la populacion, una estanhacion de l'economia causant de trebols sociaus mai e mai grèus e la rigitat de l'administracion imperiala que foguèt pas capabla de se transformar per faciar la situacion. De mai, après la fin dei guèrras napoleonencas en [[1815]], l'aumentacion dau comèrci mondiau e lei limits comerciaus chinés venguèron un problema diplomatic major. D'un caire, la demanda dei país europeans per de produchs chinés aviá aumentat. D'un autre, leis autoritats chinesas acceptavan solament lo pagament en [[Argent (metal)|argent]]. China, gràcias a sa populacion, representava tanben un desbocat potenciau fòrça important per lei produchs d'Euròpa. Ansin, dins leis annadas 1830, lei marchands faguèron pression sus lor govèrn per obtenir la dubertura de China au comèrci internacionau.
Aquelei doas fònts de tensions, interiora e exteriora, van entraïnar de problemas grèus au començament deis annadas 1840 d'un biais simultanèu. A l'interior, de faminas e d'innondacions fòrça importantas se debanèron a partir de [[1839]] causant divèrsei revòutas localas mai o mens importantas fins a l'entraïnament de la [[Revòuta Taiping]] en [[1851]] que s'acabará solament en [[1864]] après la destruccion d'unei províncias dau sud<ref>Lei pèrdas umanas son generalament estimadas entre 20 e 30 milions de mòrts.</ref>. D'autra part, en 1839, la lucha deis autoritats chinesas còntra lo comèrci de l'
=== Lo declin continú de la dinastia ===
|