Dròga : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Jiròni (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Cornelhac6 (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Linha 4 :
Una '''Dròga''' es al sens etimologic una substància dotada de proprietats farmacologicas, emplegada bruta tala que se tròba dins la natura o après d'operacion de transformacions simplas.
 
Lo mot ''dròga'', per influéncia de l'[[anglés]], s'utiliza coma sinonim de "medicament". Segon la farmacologia, una dròga es una substància que se pòt utilizar amb de fina terapeutica o preventiva. Per exemple, dins la planta de la [[valeriana]], la dròga serieseriá sa rasiga. Segon la [[psicologia]] (en fach, aqueste es l'emplec pus abitual del tèrme), una dròga es una substància amb d'efèctes subre lo [[sistèma nerviós central]], amb la capacitat de modificar l'estat d'ànim, la percepcion o la coneissença, e que crea generalament una [[addiccion]] e un [[sindròm d'abstinéncia]]. Una dròga tanben pòt èsser una substància [[quimia|quimica]], mas aqueste emplec es pauc frequent, levat la drogaria coma centre comerçial especializat dins la venda de productes [[quimia|quimics]]. I a un grand nombre de drògas que se pòdon utilizar coma medicaments per de [[malautiá]]s divèrsas. Mas fòrça drògas, al cant de lor possibla utilitat terapeutica, s'utilizan amb de fins recreativas, o per lors efèctes psicologics o sensorials. Aquò es un problèma social e de santat publica de primièr òrdre dins fòrça païses, pr'amor que la consomacion continuada de drògas crèa generalament una addiccion grèva. Las drògas an tanben d'efèctes nocius sus la santat, e sus lo comportament social del consumidor. Las drògas son illegalas dins la majoritat dels païses, çò qu'a fach créisser lo mercat negre d'aquestas substàncias, amb lo sorgiment d'associacions criminalas que contraròtlan la [[contrabanda]] e la distribucion. Las drògas recreativas mai utilizadas se pòdon classificar en tres grops, segon lor efècte principal:
*Euforizants o excitants ([[cocaïna]], amfetaminas, [[alcòl]] dins sa fasa primièra, nicotina dins sa fasa segonda, cafeïna).
*Sedants e depressors (opiacis, eroïna, [[morfina]], benzodiazepinas, ansiolitics, calmants musculars e ipnotics, [[alcòl]] dins sa fasa segonda, nicotina dins sa fasa primièra, barbiturics, cannabis, marijuana, inalants).