Chimpanzé : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Vivarés (discussion | contribucions)
Vivarés (discussion | contribucions)
Linha 45 :
Las diferéncias anatomicas entre lo chimpanzé Comun e lo Bonobò son leugièras, mas lo comportament sexual e social son fòrt diferents. Lo chimpanzé Comun a un regim [[omnivòr]], una cultura de [[caça]] en gropa baisada amb de mascles beta dirigit per un [[mascle alfa]] e de relacions socialas extrèmament complèxes.
 
Lo Bonobò, d'autra banda, a un regim subretot [[frugivòr]] e un comportament egalitari, pas violentaviolent, [[Matriarcat|matriarcala]] e sexualament receptiu. <ref>[http://www.bio.davidson.edu/people/vecase/Behavior/Spring2004/laird/Social%20Organization.htm]Bonobo social spacing, Courtney Laird, Davidson College}}</ref> De cara glabra, anant de color ròsa a fòrt escura segon las espècias, mas es generalament pus clara pels individús pus joves, s'ecursissentescursissent mentre se fan vièlh. Lo Bonobò a los membres superiors masmao longs e capitan anar quilhats pus sovent que lo Chimpanzé Comun. Una Universitat d'estudi del Centre Medical de Chicago trobèt de diferéncias geneticas significativas entre las populacions de chimpanzés.<ref>{{Gene study shows three distinct groups of chimpanzees [http://www.eurekalert.org/pub_releases/2007-04/uocm-gss042007.php] EurekAlert </ref>. De gropes diferents de chimpanzés aan de comportaments culturals diferents amb de preferéncias pels diferents tipes d'esplech.<ref>[http://www.janegoodall.com/chimp_central/chimpanzees/behavior/default.asp] Chimp Behavior, Jane Goodall Institute</ref>
 
Lo chimpanzé Comun mòstra de nivèls d'agression mai nauts que lo Bonobò.<ref>[http://books.google.com/books?id=lDP4TPccgC8C&pg=PA30&dq=chimpanzee+bonobo+aggresion&ei=aJbQSJbULIH-sQPwlOHbAw&sig=ACfU3U0LoKGF-b2Q8gMffVix_d1xsHxFDA#PPA31,M1] Our Inner Ape, Frans de Waal, ed: Riverhead Books, Nova York, ISBN 1594481962, 2006</ref>
 
=== Intelligéncia ===
[[Imatge:1911 EB Chimpanzee Brain.png|thumb|Diagrama del cervell d'un chimpanzé]]
 
Los chimpanzés fan d'espleches e los utilizan per obtenir de noiriduras e per ade demostracions socialas; an d'estrategias de caça sofisticadas qu'exigisson cooperacion, influéncia e posturas; son conscients dels estatuts, capables de manipulacion e de decepcion; pòdon aprendre a utilizar simbòls e comprendre aspèctes de la lenga umana e tanben qualques aspèctes de sintaxi e concèptes del nombre e sequéncia numerica;<ref>[http://www.indiana.edu/~origins/teach/A105/lectures/A105L12.html] Chimpanzee intelligence, [[Indiana University]]]</ref> e son capable de planejar volontàriament un estat futur o un eveniment.<ref>Spontaneous planning for future stone throwing by a male chimpanzee Mathias Osvath dind Current Biology, ed: Elsevier</ref>
 
==== Utilizacion d'espleches ====
 
Los chimpanzés modèrnes utilizan espleches e la recercarecèrca recenta indica que l'utilizacion d'espleches de pèira comencèt fa 4300 ans.<ref>4300-year-old Chimpanzee Sites and the Origins of Percussive Stone, Technology,Julio Mercader, Huw Barton, Jason Gillespie, Jack Harris, Steven Kuhn, Robert Tyler, Christophe Boesch, jornal PNAS, 2007</ref> Un estudi recent revela que l'utilizacion de tals espleches avançats coma lanças, que los [[Cimpanzé comun|Chimpanzés Comuns]] de [[Senegal]] afilavan amb sas dents, s'utilitzan per caçar lo [[Galago senegalensis]].<ref>[http://news.yahoo.com/s/nm/20070222/sc_nm/chimps_hunting_dc] Hunting chimps may change view of human evolution, M Fox</ref><ref>[http://www.iastate.edu/~nscentral/news/2007/feb/chimpstools.shtml] ISU anthropologist's study is first to report chimps hunting with tools, Iowa State University News Service</ref> Abans de la descobèrta de l'usatge d'espleches pels chimpanzés, se pensava que los umans foguèron l'unica espècia que fasián e utilizavan d'espleches, mas encara mai d'autresautras espècias utilizant espleches son ara conegudas.<ref>[http://www.livescience.com/animals/070212_chimp_tools.html] Chimps Learned Tool Use Long Ago Without Human Help, Heather Whipps, ed:LiveScience</ref><ref>[http://janegoodall.net/chimp_central/chimpanzees/gombe/tool.asp] Tool Use, ed: Jane Goodall Institute</ref>
 
==== Empatia ====
Linha 62 :
Los estudis recents an mostrat que los chimpanzés s'implican dins de comportaments aparentament [[Altruisme|altruistas]].<ref>[url=http://www.sciencedaily.com/releases/2007/06/070625085134.htm] Human-like Altruism Shown In Chimpanzees, Science Daily</ref><ref>Levels of Selection, Altruism, and Primate Behavior, Brenda Bradley jornal: The Quarterly Review of , 1999</ref>
 
Las pròvas en favor de l'"espiritualitat dels chimpanzés" son demostracion de dòl, "naissance d'amor romantic", "Dança de la pluèja", apreciacion de belesa naturala coma l'observacion de la cloca del solsolelh sus un lac, curiositat e respècte cap a fauna qu'es pas una amenaça o una font alimentària pels chimpanzés, empatia cap a d'autras espècias (en alimentant tartugas) e "[[animisme]]" o "joc pretenduts" breçant e penchenant pèiras o bastons.<ref>[http://www.originsnet.org/chimpspiritdatabase.pdf Appendices for chimpanzee spirituality by James Harrod]</ref>.
 
De scientifics escoceses descorèrondescobriguèron que la relacion dels chimpanzés amb la [[mòrt]] es pas plan diferenta de la percepcion umana. Un estudi estudièt lo [[comportament]] dels [[primats]] davant la [[mòrt]] d'una femèla de mai de cinquanta ans nomenada Pansy, qu'avian una [[malautiá]] terminalterminala. Quand dintrèt en coma, los scientifics observèron que los autres membres de la comunitat foguèron pus calmascalmes que d'abitud e careçavan la femèla moribonda pendent las nuèches. Aprèp sa mòrt, sa filha demorèt al costat de son còs. La rèsta del grop evitava de passar pel luòc ont èra mòrta. Un autre estudi, realizat a [[Oxford]], confirma l'existéncia de fòrts ligams entre las maires e sos enfants e que demòran, aprèp la mort dels filhs.<ref>[http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=708507&idseccio_PK=1477 Los chimpanzés an una relacion amb la mòrt similara a aquela dels umans] ''[[El Periódico]]'', 27 d'abril de [[2010]]</ref>
 
==== Comunicacion ====
 
Los chimpanzés comunican d'un biais similar a comunicacion pasnon verbala umana, utilizant vocalizacions, accion de man ie expressions facialas. Estudis dels cervèl del chimpanzés revelèron que la comunicacion del chimpanzé activa un airial del cervèl del chimpanzé qu'es en la meteissa posicion que l'[[airal de Broca]], lo centre del lengatge del cervèl uman.<ref>seria Evolve (TV series), Communication, sason 1 episòdi 7 </ref>
 
==== Lengatge ====
Linha 76 :
==== Memòria ====
 
Un estudi d'i a 30 ans a l'Institut de recercaRecèrca dels Primats de l'[[Universitat de Kyoto]] mostrèt que los chimpanzés pòdon aprendre a reconóisser los numèros 1-9 e sas valors. Los chimpanzés mòstran una aptitud per la memòria fotografica, demostrèt en experiéncias ont distinguisson 1-9 sus un ecran d'ordinator en mens d'un quart de segonda, e mai lo chimpanzé Ayumu foguèt capable de ensenhar corrècta e lèu las posicions ont apareissent en ordre ascendent. La meteissa experiéncias foguèt temptada pel campion de la memòria mondial [[Ben Pridmore]].<ref>The study was presented in a [[five TV|five]] documentary called [http://demand.five.tv/Episode.aspx?episodeBaseName=C5133620006 "The Memory Chimp"], part of the channel's ''[[Extraordinary Animals]]'' series.</ref>
 
==== Los monins rison ====
Linha 86 :
=== Agressivitat ===
 
Los chimpanzés son fòrt territorials e se provèt que s'ajudan los uns als autres.<ref>[http://www.time.com/time/health/article/0,8599,1880229,00.html]</ref> En febrièr de 2009, a causa d'un accident fòrt escas que un chimpanzé domestic nomenat ''Travis'' ataquèt una femna a [[Stamford (Connecticut)]], lo [[Congrès dels Estats Units d'America]] aprovèt l'interdiccion d'aver lode primats coma animals de companhiá als Estats Units d'America.<ref>Urban, Peter, STAFF WRITER, ''The Advocate''. 2009. ''House approves primate pet ban''. [http://www.stamfordadvocate.com/ci_11778339]</ref>
 
== Interaccion amb umans ==