Chimpanzé : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Vivarés (discussion | contribucions)
m →‎Istòria : clean up using AWB
Vivarés (discussion | contribucions)
m →‎Anatomia e fisiologia : clean up using AWB
Linha 34 :
== Anatomia e fisiologia ==
[[Imatge:Bodybuilderchimp.jpg|thumb|left|Aquel chimpanzé a pas de pelatge, rendent lo muscles pus facilament visibles]]
Lo chimpanzé comun mascle a es grand de 1,7 m quilhat e pesa uns 70&nbsp;kg; la dama es un pauc mai pichona. Los braces del chimpanzé comun, quand son estenduts, son la mitat pus long la nautor del còs e son pus long que la cambas. Lo bonobò es un pauc pus pichon e mas prim que lo chimpanzé comun mas a de membres pus longs. Las doas espècias utilizan sos braces longs e fòrts per pujar als arbres. Sus la tèrra, los chimpanzés normalament anan de quatre patas utilizant coma supòrt sos artelhs per suport amb sas mans tancadas. Los pès del chimpanzé son melhors per caminar qu'aqueles de l'orangotan perquè las sòlas del chimpanzé son pus largas e los dets mai corts. Ambedoas especias pòdon caminar quilhats sus doas cambas quand transpòrtan objèctes amb sa mans e sus braces. Lo pelatge es escur; la cara, los dets, las palmes de las mans e las sòlas dels péspès son sens pèlpel; e lo chimpanzé a pas cap de coa. Una massa d'os en dessús los uèlhs dona a la tèsta un biais retractat e lo nas es plan. Pasmens que las mandibulas sián salhentas, los pòtes salhan solament quand un chimpanzé fa morros. Lo cervèl d'un chimpanzé es la mitat de la dimencion d'un cervèl uman.<ref>"Chimpanzee," Microsoft® Encarta® Online Encyclopedia 2008
[http://encarta.msn.com] © 1997-2008 Microsoft Corporation. All Rights Reserved.
</ref>