Roergue : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
m r2.7.1) (Robòt Apondre: eu:Rouergue
Vivarés (discussion | contribucions)
mCap resum de modificació
Linha 52 :
Amb aquò, una partida de Roergue, qu'èra estada daissada en penhora per lo comte de Tolosa [[Raimon VII de Tolosa|Raimon de Sant Geli]] al vescomte de Milhau abans de partir a la crosada, foguèt a l'origina del [[Comtat de Rodés]] que passèt als Armanhacs e que foguèt restacat a la corona definitivament solament jos [[Enric IV de França|Henri IV]], darrièr comte de Rodés.
 
Los comtes de Rodés gaudissián de dreches regalencs, amb poder de far batre moneda, de levar l'impòst, de crear sergents, etc. A lor aveniment al comtat, èran coronats per l'evesque de Rodés, assistit pel dom d'[[Aubrac]] e dels abats de [[Bonaval]], de [[Bonacomba]], de [[Lòc-Dieu]] e de [[Bèluoc en Roergue|Bèluoc]]. Emai de las quatre castelaniás, que gaitavan coma las claus de la província, possedissián en Roèrgue prèp de vint-e-quatre castèls e un grand nombre de [[fèu]]s entre los quals dos vescomtats, [[Peirebruna]] e [[Cadars]], e dotze baroniás : [[Landorre]], [[Estanh (Avairon)|Estanh]], [[Castelpers]], [[Panat]], [[Verdun sus Garona]], [[Aliramont]], [[Aurèla]], [[Severac (del Castèl)|Severac]], [[Caumont de Plancatge]], [[Calmont d'Òlt]] e [[Brusca]]. Un senescal, un jutge del comtat, un jutge de las montanhas, quatre castelans e un jutge d'apelacion i rendián justícia en lor nom.
 
==Guèrras de Religions==
 
Ja durant la [[Crosada dels Albigeses]], Roergue aviá vist la màger part de las sieunas vilas, entre autras [[Milhau]], [[Sant Antonin Nòble Val|Sant Antonin]], [[Lo Mur de Barrés]], [[La Guiòla (Roergue)|La Guiòla]] e [[Severac (del Castèl)|Severac]], arroïnadas per [[Simon de Montfòrt]] (1208-1214). Aquelas vilas meteissas foguèron las primièiras de se declarar per la [[Reforma]] dins Roèrgue. I aguèt lèu de glèisas reformadas a [[Espalion]], a [[Vilafranca de Roergue|Vilafranca]], a [[Sant Africa]], a [[Vilanòva]], a Peirussa, a [[Compèire]], a [[Sant Liòns]], etc. Puèi, la persecucion se'n trajant, los [[protestant]]s prenguèron las armas. D'aquí una guèrra longa e sanguinosa que las ferors de la Liga amenaçavan de perpetuar dins aqueste país, e dins la quala moriguèron mai de dètz-e-uèch mila protestants o catolics, sens comptar las glèisas que foguèron pilhadas e devastadas, las vilas e los vilatges saquejats o destrusits. A l'aveniment de [[Enric IV de França|Enric IV]], aqueste país tornèt trobar enfin la tranquillitat.
 
{{RegOc}}