Thomas More : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Vivarés (discussion | contribucions)
Vivarés (discussion | contribucions)
mCap resum de modificació
Linha 38 :
 
== Òbras ==
Son cap d'òbra es ''[[Utopia (libre)|Utopia]]'' (1516), ont abòrda los problèmas socials de l'umanitat, e amb que ganhèt la reconeissença de totes los erudits d'Euròpa. Un de sos inspirators foguèt son amic intim [[Erasme de Rotterdam]]. L'escriguèt pendent una de sas missions assinada pel rei a [[Anvèrs]].
 
Sas autras òbras son de retraches de personatges publics, coma ''Life of Pico della Mirandola'' (Vida de Pico della Mirandola) o ''Històrica richardi Tertii'' (L'istòria de Ricard III), e de poèmas e epigramas dins sa joventut (Epigrammata). Cal notar lo dialògs-tractats que realizèt en defensa de la fe tradicionala atacant durament los reformistas laïcs o religioses, per exemple ''Responsio ad Lutherum'' (Responsa a Luter), ''A Dialogue Concerning Heresies'' (Dialòg sus la eretgias), ''The Confutation of Tyndale's Answer'' (Refut de la Responsa de Tindale) o ''The Answer to a Poison Book'' (Responsa a un Libre Empoisonat).
 
En mai d'escriches en defensa de la Glèisa de Roma, tanben escriguèt suls aspèctes mai esperitals de la religion: ''Treatise on the Passion'' (Tractat sus la Passion), ''Treatise on the Blessed Body'' (Tractat sul Cors Sant), ''Instructions and Prayers o De Tristia Christi'' (L' Agonia de Crist) redigida pendent qu'èra empreisonat dins Torre de Londres alara qu'atendava la decapitacion. Aquel darrièr manuscrit, salvat de la confiscacion decretada per Enric VIII, va passèt per volontat de la sa filha Margaret dins de mans espanhòlas, pel [[Fra Pere de Soto]], confessor de l'[[Carles Quint|empeirador Carles V]], per anar cap a Valéncia, patria de [[Lluís Vives]], amic intim de More. <ref>A l'ora d'ara conservat dins de la collecciócolleccion del museumusèu del Reial Collegi del Corpus Christi de València.</ref>
 
===''Utopia''===