Euclides : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Rezabot (discussion | contribucions)
m r2.7.1) (Robòt Apondre: vep:Evklid
Vivarés (discussion | contribucions)
m →‎Los Elements de geometria : Nikolai Ivanovich Lobachevskii
Linha 20 :
* los libres 1 a 6: geometria plana,
* los libres 7 a 9: teoria dels repòrts,
* lo libre 10, la teoria dels nombres irracionals d'EudoxeEudòxe,
* los libres 11 a 13, geometria dins l'espaci.
Lo libre se termina par l'estudi de las proprietats dels cinc polièdres regulars e una demostracion de lor existéncia. Los ''[[Elements d'Euclides|Elements]]'' son remarcables per la clartat amb aquela los [[teorèma]]s son enonciats e demostrats.
Linha 26 :
Se publiquèt mai d'un milièr d'edicions manuscritas dels ''[[Elements d'Euclides|Elements]]'' abans la primièra version imprimida en 1482. La rigor es pas totjorn a la nautor dels canons actuals, mas lo metòde consistent a partir d'[[axiòma]]s, de postulats e de definicions, per deduire un maximum de proprietats dels objèctes considerats, tot dins un ensemble organizat, èra novèl per l'epòca. Los ''Elements'' devon lor succès a lor superioritat d'organizacion, de sistematizacion e de [[logica matematica|logica]] mas pas d'exaustivitat (ni [[conica]], ni resolucion per ''neusis''<ref>Una construccion per neusis o par enclinason es una procedura de construccion utilizant una règla graduada e consistent de construire un segment de longor donada que sas extremitats se tròban sus doas corbas donadas</ref> o ajustament). Las darrièras recercas entrepresas en istòria dels matematics tendon de provar qu'Euclides es pas lo sol autor dels ''[[Elements d'Euclides|Elements]]''. Foguèt vertadièrament acompanhat d'un collègi de disciples avent totes participats a lor elaboracion.
 
La [[geometria]] coma definida per Euclides dins aquel tèxte foguèt considerada pendent de sègles coma ''la'' geometria e foguèt dificil de cambiar de modèl; [[NikolaïNikolai LobatchevskiLobachevskii|NikolaïNikolai IvanovitchIvanovich LobatchevskiLobachevskii]] foguèt lo primièr qu'ensagèt oficialament tre [[1826]], seguit per [[János Bolyai]], mas la legenda ditz que foguèt pas pres al seriós fins a la mòrt de [[Carl Friedrich Gauss|Gauss]], quand se descobriguèt dins los borrolhons d'aquel darrièr qu'aviá tanben imaginat de [[geometria non euclidiana|geometrias non euclidianas]].
 
[[Imatge:Euklid2.jpg|thumb|Euclides (segon una pintura del sègle XV)]]