Naturalisme (filosofia) : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Vivarés (discussion | contribucions)
Vivarés (discussion | contribucions)
mCap resum de modificació
Linha 3 :
Los sistèmas filosofics [[panteïsme|panteïstas]], coma aquel dels [[Estoïcisme|estoïcs]] de l’Antiquitat, aquel de [[John Scot]] (Irlanda, sègle IX), de [[Giordano Bruno]] (Itàlia, sègle XVI) e de [[Baruch Spinoza|Spinoza]] (Olanda, sègle XVII), son naturalistas. Pel panteïsta, sovent ligat al naturalisme, Dieu es lo monde.
 
Aquela doctrina a de senses variats, e a vegadas contradictòris, en foncion del sens exacte qu'attribuissèmatribuissèm al concèpte de natura, segon que se fa d'aquela l'objècte privilègi de las "sciéncias naturalas" o experimentalas, o pr'amor li donam un sens ontologicament mai espandit, o encara que la consideram coma estructurada a l'entorn de las leis necessàrias o al contrari coma pura contingéncia, etc. Distinguissèm tres grandas formas del naturalisme:
 
# Un naturalisme que se pòt qualificar de '''monista''' dins un sens especial.
Linha 14 :
Se deu pas creire qu'un tal tipe de naturalisme siá especificament recent. S'encontrèt dins d'epòcas alunhadas.
 
Lo naturalisme pòt tendre, dins un sens mai estrech, cap al [[materialisme]], mas pòt tanben, al contrari, èsser confondut amb l’entrepresa filosofica tota entièra se al mens l'assimilam a una defensa vigorosas del discors racional e a una ataca en règla contra lo dogmatisme de la mitologia, de la religion, e de tota forma de discors se reclamant del subrenatural. Alara cal afirmar amb [[Gilles Deleuze]] que pel naturalista, {{cita|"Natura s'opausa pas a costuma […] Natura s'opausa pas a convencion […] Natura s'opausa pas a invencion […] mas Natura s'opausa al mite. […] Lo primièr filosòf es naturalista: discorrís sus la natura, al luòc de discorrir suls dieus. […] Jamai farem anar pus luènh l'entrepresa de 'demistificardesmistificar'}} (G. Deleuze, ''Logica del Sens'')
 
== Naturalisme, reduccionisme e metòde scientific ==
Linha 32 :
Per [[Philippe Descola]], lo naturalisme dintra dins un dels quatre mòdes d'identificacion dels existissents, umans e non umans; son lo totemisme, l’animisme, l'analogisme e lo naturalisme.
 
Per precisar, lo naturalisme es "simplament la cresença que la nature existís, o que qualques entitats devon lor existéncia e lor desvolopament a un principi estrangièr als efèctes de la volontat umana. Tipic de las cosmologias occidentalas dempuèi Platon e Aristòtel, lo naturalisme produit un domeni ontologic especific, un luòc d’òrdre o de necessitat o res arriba pas sens causa, d'aquela ligada a l’instància transcendenta o que siá immanenta a la textura del monde. Dins la mesura que lo naturalisme es lo principi director de nòstra pròpria cosmologia e que blòca nostrenòstre sens comun e nòstre principi scientific, es vengut per nosautres un presupausat d'un biais « natural » qu'estructura nòstra epistemologia e en particular nòstra percepcion dels autres biaisses d’identificacion"<ref>{{fr}}[http://www.larecherche.fr/content/recherche/article?id=21097 ''Les cosmologies des indiens d'amazonie '']</ref>.
 
Aqueles tres autres mòdes son doncas: