Gramatica ieroglifica : Diferéncia entre lei versions
Contengut suprimit Contengut apondut
Cap resum de modificació |
|||
Linha 1 :
La '''gramatica ieroglifica''' qu'ei ua diciplina qui vadó vertaderament mercès au tribalh de l'egiptològ occitan [[Joan Francés Champolion]] e mei que mei dens la soa ''Gramatica Egipciana''. Puish
Au sègle XXau, l'egiptològ anglès Alan Gardiner que classifiquè tots los signes ieroglifics coneguts en los bèth balhar un numerò dens la soa gramatica. Las paraulas que's poden trovar dens lo diccionari de Budge. Champolion, Gardiner e Budge que son aquiu las tres honts màger. Lo pretzhèit aquiu qu'ei de presentar las règlas basicas de lectura e de sintaxi deus ieroglifs. Los paragrafs que son hicats dens un òrdi de progression. Los signes (fonetics o ideogrfics) non son pas sitematicament mentavuts aquiu. Aqueth article que marcha dab listas de signes qui's trovan dens d'autes articles mentavuts dens lo paragraf "Categorias de signes ieroglifics" e dab lo [[lexic ieroglif-occitan]].
Fin finala que cau brembar que lo sistème ieroglific que permet d'ortografiar ua medisha paraula dad petitas variantas ortograficas. En mei d'aquò, a despart de la soa grana estabilitat se la comparam dab l'escritura e las lengas latinas despuish lo protolatin dinc a las lengas neoramanas e au lor creòle, l'escritura ieroglifica qu'a conegut ua evolucion (e donc variantas) suber mei de 3000 annadas. Aquiu que presentam ua forma d'egipcian ieroglific mejan.
== Sens de lectura ==
| |||