Economia de Curaçao : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Joao Xavier (discussion | contribucions)
Creacion de la pagina amb « {{Economia de país| |País = Curaçao |preposicion = de |Moneda = Florin de las Antilhas Neerlandesas |Organizacions = cap d'informacions |PIB =2 838 milions |An... »
 
Vivarés (discussion | contribucions)
mCap resum de modificació
Linha 4 :
|Moneda = Florin de las Antilhas Neerlandesas
|Organizacions = cap d'informacions
|PIB =2 8382838 milions
|An_PIB =2008
|Reng_PIB = 177{{enae}} granda
|Creissença_PIB = 3,5
|An_creissença_PIB = 2008
|PIB_per_cápita = 1500015 000
|PIB_per_sector = [[agricultura]] 1%, [[industria]] 15%, [[comèrci]] e servicis 84% ([[2000]])
|Inflacion = 1,7
Linha 28 :
|Referéncias_CIA = <ref name= CIA>[https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/cc.html ''The World Factbook''].</ref> }}
 
[[Torisme]], rafinatge de petròli e lo sistèma bancari internacionalas son las principalas activitats de la pichona [[economia]] de [[Curaçao]], qu'es fòrça depenenta de l'exterior. Malgrat una pichona creissença del [[PIB]] durant lo darrièr decènnidecenni, l'isla a un naut [[PIB]] ''per capita'' e un'infrastructura plan desvolopada, quand comparada dins d'autres païses de la region.<ref name=CIA/>Curaçao a un excellent [[pòrt]] que pòt recebre de grandes vaissèls petrolièrs. L'entrepresa estatala de [[Veneçuèla]] loga l'unica rafinariá de [[petròli]] de l'isla del govèrn. La màger part del petròli es importada de Veneçuèla, e los derivats del rafinatge son exportats als [[Estats Units]].<ref name=CIA/>
 
Gaireben totes los bens de principal e de consum son importats, en essent los [[Estats Units]], [[Brasil]], [[Itàlia]] e [[Mexic]] las principales originas de las importacions.<ref name=CIA/>Lo govèrn cerca diversificar l'[[industria]] e lo [[comèrci]], e signèt un acòrd amb l'[[Union Europèa]] amb gardas a espandir los negòcis amb ela. Lo [[solèr]] paure e la manca d'[[aiga]] empedisson lo desvolopament de la [[agricultura]]. Problèmas budgetaris complican la reforma del sistèma de salut, jubilacion e de pensions, per una populacion progressivament pus vièlha.<ref name=CIA/>