Edmond Halley : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Vivarés (discussion | contribucions)
Vivarés (discussion | contribucions)
Linha 53 :
{{citacion|''Lo senhor Cassini me faguèt la favor de me fisar sos relevats de la cometa quand me preparèt a quitar la vila ; en mai de las observacions qu'efectuèt lo 18 de març [1681], me sometèt una teoria sus son movement, a saber que la cometa es aquela meteissa qu'apareguèt a Tico en l’an de 1577, que sa revolucion descriu un grand cercle dins aquel es compresa la Tèrra.''}}
 
Cassini aviá en efièit remarcat que tres cometas venián de la meteissa partida del cèl amb de velocidatsvelocitats meteissasidenticas : se la paternitat de l’ipotèsi d’un retorn periodic de las cometas es aquela de Cassini, es Halley que prenguèt lo subjècte sufisentament a còr per temptar de la validar scientificament.
 
En [[1682]], observèt la cometa pauc espectaclosa que pus tard portarà lo seu nom, mas solament demòra escassapas gaire de nòtas dins son quasernet d'observacions. Son encontre amb [[Isaac Newton]], en agost de 1684, sembla de reviscolar l’ardor scientifica aprèp que n'enne foguèt destornat per son amoreta e maridatge amb Mary Tooke.
 
Halley e Newton son dins una amistat prigonda, e es amassa que s'apassionan per las cometas. Atal, tornant prendre punt per punt las observacions ja fachas, e s’apujans’apujant sus los trabalhs de Newton de la lei de la [[gravitacion]], demostrèron que las cometas deurián aver las meteissas orbitas que las planetas. Quand pareguèt l’òbra majora de Newton en 1687, ''[[Philosophiae Naturalis Principia Mathematica]]'' - sens dobte una de las òbras scientificas pus remarcablas del sègle XVII - Halley redigiguèt dins son prefaci un grand omenatge a l'engèni de Newton.
 
Es doncas a l’edat de trenta nòu ans que Halley s’ataquèt al problèma que pus tard li balhèt son pus grand títol de glòria. Comencèt per recensar totes los passatges cometaires dins lo passat recent o alunhat. Foguèt ajudat pel sòrt perqueque dins son sègle i aviáaguèt fòrça mai de cometas que los precedents. Per son enquèstaenquesta remontèt fins als testimònis de [[Plini lo Vièlh]] o de [[Senèca]]. Tornèt calcular las orbitas de 24 cometas qu'efectuèron un passatge al [[perièli]] entre 1337 e 1698, un trabalh de titan, meticulós e de long alen. Capitèt aprèp fòrça d'ans a isolar tres passatges en 1531, 1607 e 1682.
 
{| class="wikitable centre"