Parlament : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
MerlIwBot (discussion | contribucions)
m Robòt Apondre: tl:Parliamento
Vivarés (discussion | contribucions)
Linha 41 :
 
== Fins al sègle XVIII ==
[[Imatge:Medieval parliament edward.Jpg|thumb|right|250px|Parlament a la còrtcort d'[[Edoard III d'Anglatèrra]] (v. 1327)]]
 
Los parlaments apareguèron a l'[[Edat Mejana]].
Foguèron, en principi, eissits de la ''Curia Regis'' ([[conselh del rei]]) que son l'establiment dins una region dependent dirèctament de la corona.
 
Lo pus ancian parlament en [[Euròpa]] sembla d'èsser estat l'[[Althing]], creat en 930 en [[Islàndia]] e se reüniguèron cada ansan. A subretot de foncions de cort de justícia.
 
Abans la Revolucion, lo tèrme de ''parlament'' designa en França una cort de justícia jutjant en apèl de las jurisdiccions d'una region, e que son poder legislatiu es purament jurisprudéncialjurisprudencial. Los arrèstes dels reglaments, pres collegialament totas cambras reünidas, permeton de codificar de questions de drech en fasent una sintèsi de la jurisprudéncia.
 
FòrçasFòrça matèrias son de la competéncia de jurisdiccions especialas jos apèl d'autras corts sobeiranas que los parlaments, per exemple pels diferents relatius als afars eclesiastics, al domeni del rei (Aigas e Forèsts, Amiralat, moneda), a unas professions (cambra de la Maçonariá), a las questions fiscalas.
 
Las cambras dels parlaments representèron pas de categorias socialas, mas las diferentas matèrias del contenciós. An pas lo poder de votar los impòstes, o de contrarotlar las decisions del govèrn, o de representar las classas socialas coma en Anglatèrra aprèp la [[Gloriosa Revolucion]].