Madrid : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Vivarés (discussion | contribucions)
Vivarés (discussion | contribucions)
m atemptat
Linha 28 :
 
 
'''Madrid''' es la capitala e la vila mai importanta d'[[Espanha]] e la Comunitat autonòma de Madrid. Sa [[populacion]] èra estimada a {{formatnum:3228259}} abitants en [[2005]] ({{formatnum:5843041}} abitants dins l'airal metropolitan). Sa [[Aira|superfícia]] totala es {{unitat|607 |km²}}.
 
Lo gentilici es '''madridenc -a'''.
Linha 49 :
Au [[sègle XIX]], l'envasion francesa que miè a la susmauta deus madrilencs (lo [[2 de mai]] de [[1808]]) e a la sanhosa repression de l'armada de [[Napoleon Bonaparte|Napoleon]] (ambs hèitas immortalizadas per [[Francisco José de Goya y Lucientes|Francisco Goya]]). En [[1812]] [[Josèp Bonaparte]] qu'avó d'abandonar Madrid tornada crubar per la dinastia deus Borbons dab l'entrada deu rei [[Ferrand VII d'Espanha]].
 
Durant la [[Guèrra Civiu Espanhòla]], Madrid que ho bombardejada per l'armada rebellarebèlla de [[Francisco Franco]] qui i he la soa entrada en [[1939]], en tot clavar atau la guerra.
 
En [[1973]], durant la dictatura franquista, la ciutat que ho marcada per la repression politica e reaccions de resisténcia com l'atentatatemptat de l'[[ETA]] contra lo president deu conselh [[Luis Carrero Blanco]], alavez successor probable deu dictator qui eth, e's morí en [[1975]] en tot deishar atau lo parat au rei [[Joan Carles I d'Espanha|Joan Carles Ièr]] de restaurar la monarquia en promulgant la constitucion de [[1978]]. Lo desenvolopament d'aqueth procès democratic que hore l'encausa, en [[1981]], de la temptativa infructuosa de còp d'Estat peu coronèu [[Antonio Tejero Molina]].
 
Desempuish la ciutat qu'a conegut un gran desvolopament urban e culturau, sustot dab las annadas qui seguèn la caduda de la dictatura e qui hon batejadas ''[[la Movida]]'', justament peu lor dinamisme.