Sancho Pança, al Palais dels Ducs : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Vivarés (discussion | contribucions)
Vivarés (discussion | contribucions)
m pèrd
Linha 35 :
 
=== Acte II ===
Los ducs que demandan qu'òm s'anga cercar Don Quichòte e Sancho (scena 1). En mei d'eths, Altisidora e lo doctor qu'arriban. Lo duc que perpausa a Don Quichòte de's séder a la plaça d'aunor, çò qu'arrefusa ; Sancho que perpausa alavetz de condar ua anecdòta a perpaus a la demanda deu duc qui l'encorratjaencoratja e a maugrat de Don Quichòte qui n'a vergonha. Sancho que's perdpèrd dens detalhs segondaris e avegius çò qui esmaleish lo Doctor qui quita la taula (scena 2). Arron los ducs que'us questionan sus las loas aventuras e sus Dulcinea e suu son encantament qui los encantadors enemics de Don Quichòte e'n seren l'encausa. Lo duc que's hè seguir Don Quichòte entà li muishar las armas deu son arsenal (scena 3). Sancho que demòra dab la duquessa qui'u demanda de parlar de Dulcinea. Sancho qu'avoa aver inventat lo conde de l'encantamant per'mor "''Que vos disi, Madama, una causa infalhibla, / Que lo sens de mon mèstre a quicomet de fible ; / surtot s'el es question e parlar de romans / E de ren qu'apartenga aus chivalièrs errants.''". La duquessa, totun, qu'assegura saber, que tot qu'ei vertat (scena 4). Aqueth devís qu'ei seguit d'un dialòg enter Sancho e Petolard, un vailet deus ducs, plen de detalhs comics (jòcs de mots, quiproquos, e autas peguessas). Sancho que's presenta atau : "'' [...] ''Oui'', Sancho, un nom tant estimat / Qu'un libre que ne parla es estat imprimat ; ''". Que conda la soa vita e la soa esperança que lo son mèste e vadi emperaire (mes sustot pas ''patriarche'') (scena 5).
 
=== Acte III ===
Linha 132 :
''Lo bon Diu l'aja près, car es mort n'a pas gaire''<br>
''Per l'amor d'una tos dont crachava poirit''<br>
''Li fèt perdrepèrdre l'alena al moment que morit ;''<br>
''Mais fal que de sa mort un cadun lo loange''<br>
''Car, se viscot en diable, el morit come un ange.''<br>