Organizacion de las Nacions Unidas : Diferéncia entre versions

m
consensus
m (r2.6.4) (Robòt Modificar: se:Ovttastuvvan Našuvnnat)
m (consensus)
* La [[Cort Internacionala de Justícia]], encargada de reglar los litigis entre los Estats.
 
Mentre que la SdN èra pas qu'un espaci de dialòg ont los diplomatas se podián rescontrar per establir de consensúsconsensus, l'ONU pòt, amb lo Conselh de Seguretat, prendre de decisions concrètas. Aquestas pòdon desbocar, per exemple, sus l'autorizacion d'emplegar una fòrça armada per manténer o restablir la patz.
 
En mai dels sièis organs principals, l'ONU a creat al fil del temps de nombrosas [[Los organs de l'ONU|agéncias especializadas]] (coma l'[[Organizacion Mondiala de la Santat]] (OMS) per la santat, o l'[[Organizacion de las Nacions Unidas per l'Educacion, la Sciéncia e la Cultura]] (UNESCO) per la proteccion del [[Patrimòni Mondial de l'Umanitat]]).
L'avenidor de l'ONU passa de mai en mai per una reforma en pregondor de son foncionament. Fins ara, foguèt remandada, mas lo problèma del budget (son deute) e lo del foncionament del Conselh de Seguretat (l'arribada de membres permanents novèls e l'extension de son domeni de competéncia) venon de mai en mai cochoses.
 
Durant son mandat, l'ancian Secretari General, [[Kofi Annan]], a comandat d'estudis nombroses sus las vias de seguir per reformar l'Organizacion. Mas, per manca de consensúsconsensus al sen dels membres permanents del Conselh de Seguretat, son pel moment demoradas letra mòrta. En particular, [[John R. Bolton]], representant permanent dels [[Estats Units d'America|Estats Units]] en [[agost]] de [[2005]], sosten una posicion que fa pas l'unanimitat e gèla atal las possibilitats de reforma.
 
== Vejatz tanben ==
57 567

cambiaments