Istòria de Joan-l’an-pres : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Vivarés (discussion | contribucions)
m benda dessenhada
Vivarés (discussion | contribucions)
Linha 62 :
"''Ma grand èra deganauda ; son enterrament me costet pas que quauques còps de picon dins un valat, e ieu seguèt l'enterraire, lo clrec e lo capelan.''"
 
En tornant a l'ostau e en cercant de que manjar, Joan tròbe un còfre onte sa grand aviá rescondut un tresòr fach ambe tròces dausdels "afars" de Truqueta. Joan lo torna rescondre e viu normalament per pas esvelhar cap de sopçon. Amorós de Babèu, la filha de Sestièr Joan la domandademanda a son paire. AquèlAquel, qui de la simpatia per el, i dichditz que caldriá qu'aguesseaguèsse ua pichòta fortuna e i laissa tres ans. Es alara qu'òm apren que Garolha, una filha fòrça laida, es gròssa e, en mai d'aquò, ela declara que lo paire n'es Joan. Tres òmes l'agantan e lo s'emportonempòrtan e, un còp lònhluènh dau vilatge, un se presenta coma essent Quincarlòt, lo vielh amic de Truqueta. Explica a Joan que lo paire en veritat es Sestièr quique, sus son conselh, a promèsapromesa uauna dòta de milmila escuts a Judit Garolha per se declarar en favor d'un autre, Joan dins aquèlaquel cas. Aqueste es furiós mas Quincarlòt i explica que Garolha non poderà pas subreviure a l'acochament. En efèit, ela e lo pichon morisson sul còp e Joan, ric, s'apresta a esposar Babèu (qui qu'es gròssa a son torn çò qui empacharqu'empacha Sestièr de se la denegar). Es per aquò que Joan cantava a la debuta de la narracion.
 
Lo roman se clava ambeamb una leçonleiçon de morala dau marqués :
"[...] ''tu m'as raconté la vie de cretaines gens et la tienne d'une manière assez amusante'' [...] ''je t'ai pourtant obligation d'avoir éclairci bien des doutes que j'avois sur le cartactère des paisans de ton espèce. Les malotrus ! qui diroit que sous les dehors de la simplicité la moins suspecte se cache , ils cachassent des moeurs aussi suspectes'' [...]"