Soleu : Diferéncia entre lei versions
Contengut suprimit Contengut apondut
Linha 207 :
Lo premier que placèt lo Soleu au centre dau [[Sistèma Solar]] foguèt lo Grèc [[Aristarc de Samos]] au sègle III avC. Puei, son idèa foguèt adoptada per [[Seleuc de Selèucia]]. Au sègle XVI, [[Nicolau Copernic]] realizèt lo premier modèl matematic eliocentric. [[Galileo Galilei]], au sègle XVII, tenguèt la pròva de la veracitat dau sistèma eliocentric après l'invencion dau telescòpi. Ambé d'astronòms coma [[Thomas Harriot]], Galilei observèt tanben lei tacas sornas solaras e descurbiguèt que son d'objèctes situats a la superficia dau Soleu.
[[Isaac Newton]] descurbiguèt la descomposicion de la lutz solara per un prisma en [[1672]] e [[William Herschel]] lei rais infraroges en 1800. Leis annadas 1800 veguèron lei progrès de l'
Lo solucion venguèt finalament après lei trabalhs d'[[Albert Einstein]] e lo principi d'equivaléncia massa-energia ''E=mc<sup>2</sup>''. Foguèt [[Arthur Eddington]] qu'imaginèt, en [[1920]], que la pression e la temperatura dau nuclèu solar pòdon entretenir de reaccions de fusion entre l'[[idrogèn]] e l'[[èli]], la pèrda de massa durant la reaccion explicant adonc l'origina de l'energia emesa. Puei, la preponderància de l'idrogèn dins la composicion dau Soleu foguèt demostrada per [[Cecilia Payne]] en [[1925]] e lo modèl teoric de la fusion desvolopat per [[Subrahmanyan Chandrasekhar]] e [[Hans Bethe]] dins leis annadas 1930<ref>Bethe, H.; Critchfield, C. (1938). "On the Formation of Deuterons by Proton Combination". Physical Review 54 (10): 862–862. doi:10.1103/PhysRev.54.862.2</ref> <ref>Bethe, H. (1939). "Energy Production in Stars". Physical Review 55 (1): 434–456. doi:10.1103/PhysRev.55.434</ref>.
|