Astronomia : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
m r2.7.1) (Robòt Modificar: mg:Hainkintana
Vivarés (discussion | contribucions)
m fenomèn(s)
Linha 7 :
L'astronomia es considerada coma la pus anciana dei sciéncias de l'umanitat. De nombrosei [[civilizacions despareissudas]] avián de bònei conoissenças en astronomia (sovent liadas a l'[[astrologia]]), que n'atrobam lei marcas de biais variats. Uei encara aquesta sciéncia existís. Encuei s'es popularizada près dau grand public. Un certan nombre d'astronòmes amators juegan un ròtle dins aquesta disciplina, especialament per la descubèrta d'[[asteroïde]]s. L'astronomia es una dei rarei sciéncias que leis [[amator]]s i pòdon encar jugar un ròtle important.
 
L''''[[astrofisica]]''' es la branca de l''''astronomia''' que determina lei fenomèns [[fisic]]s deduchs de l'observacion deis astres. A l'ora d'ara, leis astronòmes an totei une formacion chanuda en astrofisica e seis observacions son gaireben sempre estudiadas dins un contèxte astrofisic. Existís pasmens un cèrt nombre de cercaires e de cercairitz qu'estudian exclusivament l'[[astrofisica]]. L'òbra deis astrofisicians es d'analisar de donadas d'observacions astronomicas e de ne deduire de fenomènesfenomèns [[fisic]]s.
 
== Lei disciplinas de l'astronomia ==
Linha 18 :
Maugrat lo fach que la màger part deis astronòmes emplegan lei doas dins sei recèrcas, dau fach dei diferents gaubis necessaris, leis astronòmes professionaus tendon a s'especializar dins un o l'autre d'aquelei domenis.
L'astronomia d'observacion es concernida principalament per l'aquisicion de donadas, çò qu'inclutz la construccion e la mantenéncia deis instruments e lo tractament dei resultats.
L'astrofisica teorica es principalament concernida per la recèrca deis implicacions observacionalas de mai d'un modèl, valent a dire que cèrca de comprendre e de predire lei fenomènesfenomèns observats.
 
Lei domenis d'estudis de l'astronomia se classifican tanben en doas autrei categorias :