Ciceron : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Vivarés (discussion | contribucions)
m correccions divèrsas
Vivarés (discussion | contribucions)
Linha 13 :
Durant aquel periòde de l'istòria romana, s'òm voliá èsser considerat coma una persona de cultura, èra necessari de parlar [[Grèc (lenga)|grèc]] e [[latin]]. La nauta classa romana atal preferissiá utilizar la lenga grèga dins la correspondéncia privada, sabent que tendèt expressions pus rafinadas e precisas, pus subtil, e en partida per causa de la granda varietat de mots abstraches. Ciceron, coma la majoritat de sos contemporanèus, foguèt educat amb los ensenhaments dels antics filosòfs, poètas e istorians grècs. Los professors pus eminents de l'art oratòri dins la nauta classa tanben foguèron Grècs<ref>Rawson, E.:"Cicero, a portrait" (1975) p.8</ref>. Ciceron utilizèt sa coneissença de la lenga grèga per traduire fòrça concèptes teorics de la filosofia grèga en latin, presentant aqueles atal a una granda audiéncia. Foguèt la seuna educacion que lo liguèt amb l'elèit roman tradicional<ref>Everitt, A.:"Cicero: The Life and Times of Rome's Greatest Politician" (2001) p.35</ref>.
 
Lo seu paire foguèt un ric ''Equites'' ([[cavalièr roman]]) amb bons contactes a Roma. Mas aguèt de problèmas de santat que li permetèron pas de dintrar dins la vida publica; per aquò estudièt fòrça. Se sap pauc sus la seuna maire, Hélvia, foguèt una molhièrmolhèr coma las autras femnas d'importants ciutadans romans responsabla de l'ostal. Lo seu fraire, Quinto, escriguèt umauna letra per dire que foguèt una femna d'ostal prudenta<ref>Rawson, E.: ''Cicero, a portrait'' (1975) p.5-6; Cicero, ''Ad Familiares'' [http://www.perseus.tufts.edu/cgi-bin/ptext?lookup=Cic.+Fam.+16.26.2 16.26.2] (Quintus to Cicero)</ref>.
 
L'[[escais-nom]]: Ciceron, en latin, significa {{cita|[[céser]]}}. Los Romans tenguèron costuma causir escais-noms vertadièrs. [[Plutarc]] expliquèt que lo nom foguèt originalament donat a un del seu aujòl perque tenguèt uma croseta sus la punta del nas que semblèt un céser. Plutarc diguèt tanben que se prepausèt a Ciceron de cambiar aquel nom pejoratiu quand decidiguèt de dintrar en politica, mas refusèt, disent que el, ''CeceronCiceron'' seraserà maspus gloriòsgloriós que Marc Aurèli ''Escauro'' ("amb cavilhas cofladas") e Caius Valerius ''Catullus'' ("Canhòt")<ref>Plutarco, ''Cicero'' [http://penelope.uchicago.edu/Thayer/E/Roman/Texts/Plutarch/Lives/Cicero*.html#1.3 1.3–5]</ref>.
 
[[Imatge:The Young Cicero Reading.jpg|thumb|300px|Jove Ciceron legissent, [[fresca]] de 1464 Colleccion Wallace.]]
Linha 22 :
Ciceron volguèt seguir una carrièra al servici public civil passant los ''[[Cursus honorum]]''. En 90 ab.C.–88 ab.C., Ciceron serviguèt [[Gnaeus Pompeius Strabo]] e [[Lucius Cornelius Sulla]] durant la Guèrra Sociala (91–88 a.C.), semblèt aver pas gaire d'interès per la vida militar. Ciceron foguèt, abans tot, un intellectual. Ciceron debutèt sa carrièra d'avocat vèrs 83-81 ab.C.. Son primièr plaid important conegut en 80 a.C., foguèt la defensa de [[Sexto Roscio]], acusat de [[parricidi]]<ref>Rawson, E.: "Cicero, a portrait" (1975) p.22</ref>. D'acceptar aquel plaid foguèt un acte coratjós: lo parricidi èra considerat coma un crime orrible, e las personas acusadas pe]] e las personas acusadas per Ciceron, foguèron favorits del dictator Sula. La defensa de Ciceron foguèt un acte desfisança indirècte al dictator, e lo seu plaid foguèt fòrt o sufisent per que siá absolgut Roscio.
 
En 79 ab.C., Ciceron partiguèt en [[Grècia]], [[Anatolia]] e [[Ròdes]], benlèu per fugir la colèra de Sula<ref>Haskell, H.J.: "This was Cicero" (1940) p.83</ref>. Ciceron viagètviatgèt a Atenas, ont tornèt encontrar [[Tito Pomponio Atico]], qu'èra vengut ciutadan onorari d'Atenas e presentèt Ciceron a d'Atenencs importants. A Atenas, Ciceron visitèt los luòcs sagrats dels filosòfs. Lo seu major ensenhant en [[retorica]] foguèt [[Apolonio Molon]] de Ròdes. Ensenhèt a Ciceron una forma de d'oratòria pus extensa e mens intensa que vendrà caracterizar l'estil individual de Ciceron.
 
A la fin dels ans 90 e lo començament dels 80 ab.C., Ciceron se passionèt per la [[filosofia]], çò qu'aguèt una granda importància dins sa vida. Introduguèt la filosofia grèga a çò dels romans e desvolopèt un vocabulari filosofic latin. En 87 ab.C., lo cap de l'[[Acadèmia]] fondada per [[Platon]] a [[Atenas]] tres cents ans abans, arribèt a Roma. Ciceron "inspirat per un extraordinari zèl per la filosofia"<ref name="Rawson_1975_18">Rawson:"Cicero, a portrait" (1975) p. 18</ref>, s'assetèt entosiasta a sos pès e beguèt la filosofia de Platon, arribant a dire que Platon foguètèra son deudieu. Admirava subretot lo seriós moral e politic de Platon, mas tanben respectava son imaginacion. Pr'amor, Ciceron refusèt la teoria de las Idèas d'aquel.
 
=== La seuna familha ===