Drech natural : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Vivarés (discussion | contribucions)
mCap resum de modificació
Vivarés (discussion | contribucions)
m correccions menoras
Linha 1 :
Lo '''drech natural''' (''Ius naturale'' en latin) es una tradicion juridica que dintra dins lo quadre de la [[Filosofia del Drech]] e, segon lo jurista italian [[Norberto Bobbio]], se caracteriza per un dualisme juridic (amb l'existéncia d'un drech natural e un [[Positivisme juridic|drech positiu]], e la supremacia del primièr sul segon) e son fondament se tròba (segon lo contèxte istoric) dins un ensems abstrach "natural" e "superior" a la volontat de las personas – que siá la ''φúσις '' (fisis) grèga, Dieu o la rason umana e s'opausant a la ''νóμος'' (nomos), costuma.
 
Lo tèrme ''Ius Naturale'', ven del [[latin]] Ius (Drech, luòc de Drech) e Naturale (del natural) . Foguèt creat per [[Ciceron]] que lo definiguèt atal {{cita|una lei vertadièra que consistís en la rason drecha, confòrme a la natura}}
 
Los juristas de la filosofia del drech arriban dificilament a trobar una definicion precisa pel drech natural a causa de dos importants faches:
 
Aquela tradicion juridica s'espandis del sègle V ab. C. fins al sègle XIX, pendent que se succediguèt fòrça tèsis e doctrinas, de còps qu'que i a totalament diferentas entre elas.
 
Lo manca d'objectivitat dels autors del drech natural, permet pas de trobar un minimunpus pichon denominator comun per a definir clarament una tradicion juridica unitària.
 
Dins la teoria del drech natural, tota persona aquerís sos dreches naturals alen nàisser, aqueles serián per atal essencials e se dondariánfondarián dins la dignitat de la persona, dreches que una societat juridicament organizada deurà totjorn respectar lo foncionament de l'Estat social e democratic de Drech.
 
Los dreches naturals son universals e inalienables, encara que pas totjorn absoluts, perque de vegada se pòdon trucaztrucar amb d'autres drechs de meteissa natura. Dins l'evolucion istorica d'aqueles dreches, en primièr se parla de dreches naturals (Vejatz [[Escòla de Salamanca]]), cap als dreches umans a partir de la [[Declaracion dels Dreches de l'Òme e del Ciutadan]] de 1789 e fins finala de dreches fondamentals des del procèssus constitucionalista, es dea dire quand aqueles dreches s'incorporèron dins las constitucions dels Estats, subretot dins la segonda mitat del sègle XX. La [[Declaracion Universala dels Dreches Umans]] de 1948 es eclectica e utiliza indiferentament los tèrmes de ''dreches naturals'' e ''dreches umans''.