Golf Persic : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Ricou31 (discussion | contribucions)
Vivarés (discussion | contribucions)
m correccions divèrsas
Linha 1 :
[[Fichièr:Persian Gulf FR.PNG|thumb|Mapa]]
 
Lo '''golf Persic''' ([[latin]] ''Persicus Sinus'', [[grèc]] ''Περσικός Κόλπος'' ''Persikos kolpos'', [[persan]] ''خلیج فارس'', ''Khalij-e-Fars''; [[arabi]] ''خليج فارس'', ''Khalīje fars'', vulgar ''Bahr Faris'') es un grangrand golf format per una partida delde la [[mar de PèrsaPèrsia]], situat entre la [[peninsula Aràbia]] e [[Iran]]. Sa superfícia es de 233.000 {{unitat|233000|km²|2}} e asa una largadorlongor de {{unitat|989 |km}}. L'estrech d'Ormuz n'es la part mai estrecha (fa {{unitat|56 |km}} de larg) e s'escampa dins lo [[golf d'Oman]]. Las aigas i son pauc prigondas, amb unaun maximalamaximum de 102 mètres, e una mejana de 50 mètres.
 
Sus la còsta nòrd del golf i a [[Iran]] e la còsta sud se dividís entre diverses territòris: [[Musandam]], jos la sobeinariasobeiranetat d'[[Oman]]; la partida occidentala de l'emirat de [[Ras al-Khaimah]], l'emirat d'[[Umm al-Qaiwain]], la partida principala de l'emirat de [[Sharjah]], la partida principala de l'emirat d'[[Ajman]], l'emirat de [[Dubai]] e l'emirat d'[[Abu Dhabi]], coneguts ensemensems coma los [[Emirats Arabis Units]]; l'emirat de [[Qatar]], lo reialme de [[Bahrayn]], la còsta d'[[Al-Hasa]] ([[Arabia Saudita]]), l'emirat de [[Kowait]] e una pichona zona de sobeiranitatsobeiranetat d'[[Iraq]], onont i haa las illas de [[Warba]] e [[Bubiyan]], qu'apartenguèron a Kowait mas que los regims iraquians reclamavan fins a l'ocupacion americana. Al miègmitan del golf i a diversesdivèrsas illas, qu'una de las maipus importantimportantas es lal'illa iraniana de [[Qeshm]]. Qualques illas an lor sobeiranitatsobeiranetat disputadisputada coma las illas [[Tonb]], que la reclaman Ras al-Khaimah e l'Iran (que las ocupavan), o [[Abu Musa]] (ocupada per l'Iran mas qu'aperteniá abans a Sharjah). Las autras illas son Banu Yas e Sirri.
 
A l'extremitat occidentala se tròba lo [[Dèlta fluvial|dèlta]] del [[Shatt al-fars]], que receptrecep las aigas de ld'[[Eufrates]] e delde [[TigrisTigre (riu)|Tigre]].
 
La plataforma petroliarapetrolièra mai importantimportanta del monde, Al-Safaniya, es dins aquel golf.
 
== Istòria ==
 
[[Fichièr:Gulf14..JPG|thumb|250 px|Mapa del sègle XIV]]
L’istòria del golf Persic foguèt dempuèi totjorn animada de fòrça conflitesconflictes, que diminuèrondemeniguèron son influéncia dins los ligams entre [[Orient]] e [[Occident]], e faguèt de la [[mar Roja]], mai àa l’oèst, la via de relacion privilegiada.
 
Las populacions del littoral s'afrontèron reguliarament, entre tribús, clans, territòris.
 
Las populations de l'interior de las tèrrestèrras cerquèron sovent a profeitar de las bòcas maritimas.
 
Al sègle XIII, los [[Mongolia|Mongòls]] i establiguèron lor influéncia. Una rota maritima, utilizada par [[Marco Polo]], lo religava a la [[China]]. Al sègle XVI, lo golf Persic èra contraròtlat parper [[Portugal]], que n'es forajetatfòragetat per l'[[Iran]] dels [[Sefevidas]]. Al sègle XIX, los [[Grand Bretanha|Britanics]] s'i establiguèron amb comaper pretèxte lo combat contra la [[pirata]]riá. Ne gardèron lo contraròtle fins a la [[Segonda Guèrra Mondiala]], e la creacion dels Emirats Arabis UnisUnits.
 
MaiPus recentament, lo golf Persic encara foguèt agitat de conflitesconflictes:
* [[guèrra Iran-Iraq]] (1980 - 1988)
* [[guèrra del Golf]] (1990-1991) en 1990 e intervencion d’una coalicion internacionala per sa liberacion en 1991.
* [[guèrra d'Iraq (2003)]], invasion d’Iraq pels [[Estats Units d'America]] en 2003
 
L'[[estechestrech d’Ormuz]] es uèi contraròtlatcontrarotlat ensemensems per [[Iran]] e lo sultanat d'[[Oman]].
 
== Economia ==
 
[[File:Persian Gulf economy map PL.png||thumb|Mapa economica del Golf Persic]]
La font economica gaireben unica del golf Persic es lo [[petròli]]. Los païses mai grandgrands del golf Persic son regropatregropats dins l’[[Organizacion dels Païses Exportadors de Petròli]] (OPEP) e contraròtlan lo camin mercé a de [[petrolièr]]s gigants, o per d'[[oleoducte]]s en ligam cap a [[Mediterranèa]] e [[mar Roja]], atal evitant lo passatge per l'estechestrech d’Ormuz e lo [[canal de Suèz]]. Aquò provòca una granda [[pollucion]], depuèidempuèi 2000 se seriá escampantescampat 1,14 million de tonas de petròli cada an largat per 40 % dels 6 0006000 petrolièrs que tranvèrsontravèrsan cada an l'estrech d'Ormuz.
 
Lo [[Conselh de cooperacionCooperacion del Golf]] foguèt creat lo 25 de mai de 1985 a [[Abu Dhabi]], als Emirats Arabis Units. Sièis Estats arabis del golf Persic ne son membres:
* {{Emirats Arabis Units}}
* {{Bahrayn}}
Linha 39 :
* {{Kowait}}
* {{Qatar}}
Los reialmes delde [[Marròc]] e de [[Jordania]] son eles en cors d'adesion.
Le Conselh a per objectiu de favorizar la cooperacion e la coordinacion entre los Estats membres dins de domenis coma l'economia, las finanças, lo comèrci, las doanas, lo torisme e la recercarecèrca.
 
== Salinitat ==
 
Long d'un milièr de quilomètres, larg de 200 a 300, lo golf Persic es gaireben una mar tancada que lasa prigondor mejana es sonque de 50 mètres. Recep mens d'aiga dels flums d'[[Iran]] e d'[[Iraq]] que ne perd amb l'evaporacion. Aquò explica sa salinitat, que pòt montar de 45 a 100 gramas per litre. De còps qu'i a va aldelá dels 100 gramas per litre, se pòt alara se formar de « sebhas » o paluns salagats naturals. Lo nivèl se manten mercé al corrent venent de l'[[ocean Indian]] per l' [[estrech d'Ormuz]], que vira dins lo sens invèrseinvèrs de las agudasagulhas del relòtge.
 
{{commonscat|Persian Gulf}}