Edmond Halley : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Luckas-bot (discussion | contribucions)
m r2.7.1) (Robòt Apondre: hy:Էդմունդ Հալլեյ
Vivarés (discussion | contribucions)
Linha 47 :
Halley traduguèt de l'[[arabi]] lo seten libre de la ''Colleccion matematica'' de [[Pappus (matematician)|Pappus d'Alexàndria]] e los dos libres del tractat d'[[Apollonius de Perge]] ''Sus la seccion de rapòrt'', que pensavam perdut. Sus la basa del seten libre de Pappus, prepausèt una reconstitucion del libre perdut d'Apollonius intitulat ''Sus la seccion d'arial''<ref>{{fr}} Cf. Paul ver Eecke, préface à la ''Collection mathématique de Pappus d'Alexandrie'' (1982), éd. Albert Blanchard, Paris, p. CXXIV.</ref>.
 
=== Lo desfisdesfís del sabent ===
 
La primièra observacion « oficiala » d’una cometa par Halley es la que faguèt en 1680 - aquela meteissa qu'inspirèt a [[Pierre Bayle]] sas ''[[pensadas sus la cometa]]'' - dins la nau que passèt la [[Marga (mar)|Marga]] cap a [[França]]. Foguèt [[Giovanni Domenico Cassini]], descobreire de la division dels [[anèls de Saturne]], que l'aculhiguèt calorosament a l’[[Observatòri de París|Observatòri Reial de París]], e que li faguèt pensar a l’ipotèsi d’un retorn periodic de las cometas :
 
{{citacion|''Lo senhor Cassini me faguèt la favor de me confiarfisar sos relevats de la cometa quand me preparèt a quitar la vila ; en mai de las observacions qu'efectuèt lo 18 de març [1681], Meme sometèt una teoria sus son movement, a saber que la cometa es aquela meteissa qu'apareguèt a Tico en l’an de 1577, que sa revolucion descriu un grand cercle dins aquel es compresa la Tèrra.''}}
 
Cassini aviá en efièit remarcat que tres cometas venián de la meteissa partida del cèl amb de velocidats meteissas : se la paternitat de l’ipotèsi d’un retorn periodic de las cometas es aquela de Cassini, es Halley que prenguèt lo subjècte sufisentament a còr per temptar de la validar scientificament.
Linha 59 :
Halley e Newton son dins una amistat prigonda, e es amassa que s'apassionan per las cometas. Atal, tornant prendre punt per punt las observacions ja fachas, e s’apujan sus los trabalhs de Newton de la lei de la [[gravitacion]], demostrèron que las cometas deurián aver las meteissas orbitas que las planetas. Quand pareguèt l’òbra majora de Newton en 1687, ''[[Philosophiae Naturalis Principia Mathematica]]'' - sens dobte una de las òbras scientificas pus remarcablas del sègle XVII - Halley redigiguèt dins son prefaci un grand omenatge a l'engèni de Newton.
 
Es doncas a l’edat de trenta nòu ans que Halley s’ataquèt al problèma que pus tard van li balharbalhèt son pus grand títol de glòria. Comencèt per recensar totes los passatges cometaires dins lo passat recent o alunhat. Foguèt ajudat pel sòrt per queperque dins son sègle i aviá fòrça mai de cometas que los precedents. Per son enquèsta remontèt fins als testimònis de [[Plini lo Vièlh]] o de [[Senèca]]. Tornèt calcular las orbitas de 24 cometas qu'efectuèron un passatge al [[perièli]] entre 1337 e 1698, un trabalh de titan, meticulós e de long alen. Capitèt aprèp fòrça d'ans a isolar tres passatges en 1531, 1607 e 1682.
 
{| class="wikitable centre"
Linha 85 :
Pr'amor que la correspondéncia semblèsse perfèita entre aquelas donadas, Halley s’inquietèt de las pichonas diferéncias que podiá pas solament s'explicar per manca de precisions de mesura. Encara, l’interval varièt de mai d’un an. Halley formulèt l’ipotèsi qu’una fòrça qual que siá, pas encara explicada, foguèsse responsabla de tals escarts, mas arribèt pas de se ne persuadir, per manca d'explicacion scientifica rigorosa. Se parlar amb Newton, aquel li suggeriguèt de calcular las eventualas perturbacions gravitacionalas entre sa cometa e d’autras cometas. Los calculs li mostrèron la falsetat d'aquela ipotèsi, mas aquò li calfèt sufisentament l’esperit per que calculèsse las perturbacions provocadas per [[Jupitèr (planeta)|Jupitèr]] e per [[Saturne (planeta)|Saturne]] (alara darrièra planeta coneguda del [[Sistèma Solar]]). Los calculs mostrèron alara una correlacion gaireben perfèita entre sa teoria e los passatges observats.
 
Amb aqueles resultats, publiquèt en 1705 son trabalh dins una òbra intitulada ''SinopsisSinòpsi de l’astronomia de las cometas'', e ont faguèt la profecia – entièrament scientifica – del retorn de sa cometa per Nadal de 1758. Halley sabèt, d'escriure aquela estudi, que jamai veiriá de son viu la confirmacion dels seus calculs, lo passatge venent se realizèt l'annada de sos cent dos ans.
 
Aquela òbra menciona tanben, a mièg mots, la possibilitat d'una {{cita|[[Nivòl d'Oort|sèrva de cometas]]}}, que serà dos sègles pus tard teorizat formalament per [[Jan Oort]].