Lo Grolier Bel Esprit, vò Suseta e Tribòr : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Cap resum de modificació
Vivarés (discussion | contribucions)
Linha 2 :
'''Lo Grolier ''Bel Esprit'', v-ò Suseta e Tribòr''' (ò tanben '''Manicla''') es una pèça de teatre en [[occitan]] escricha e interpretada a [[Tolon]] per lo maquinaire de teatre [[Estève Pelabon]] en [[1789]]. Marquèt pregondament e definitivament la literatura provençala en particular e occitana en generau per son estatut d'òbra dramatica en lenga d'òc e per sa capitada majora. Segon [[Cristian Anatole]] e [[Robèrt Lafont]], la premiera edicion foguèt estampada a {{formatnum:12000}} exemplaris.
 
= SinopsisSinòpsi e extrach =
== Acte premier ==
* ScènaScena premiera
Maniscla, grolier e paire de Suseta, cònta davant son ostau qu'es grolier e qu'eu e la defunta maire la jova filha, avián inicialament promesapromés sa filha au marin Tibòr (partit en mar) puei que lei dos s'aman, mai qu'ara qu'a fach fortuna, s'estima mai de la donar au ric mercadier. SonaSòna sa filha e li demandar de se vestir e de venir.
 
* Scena II
Linha 33 :
== Acte segond ==
* Scena premiera
Suseta a vist Timon, es rassegurada e Marròta va cercarquèrre Tribòrd per tornar amb eu.
 
* Scena II
Linha 126 :
 
* Scena XI
Alarmat per lo bruch de la disputa, Maniscle sòrt. Dins l'explicacion, Trotoar ditz que sabiá pas que Suseta èra promesa a Tribòrd e ditz que refusa de l'esposar. Maniscle de son costat la refusa totjorn e Tribòrd cuque declara alòraalora partir per se pas disputar e poder totjorn sonar Maniscle dau nom de paire, que de tot biais, auriá jamai fach ges de mau e Trotoar. Esmogut, Maniscle ditz qu'èra en vertat jamai tornat subre sa paraula mai que voliá esprovar l'amor de Tribòrd.
 
* Scena XII