Alquimia : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Capsot (discussion | contribucions)
mCap resum de modificació
Capsot (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Linha 5 :
 
De practicas que se podián considerar alquimicas existissián ja en [[China]] tre lo sègle IV, e son atestadas en Índia tre lo sègle VI. L'alquimia occidentala, aparentament, seriá venguda d'[[Egipte]] entre -100 (amb [[Bolos de Mendès]]) e 300 (amb [[Zosim de Panopòlis]]). Puèi se desvolopèt dins lo mond arab abans d'arribar en Euròpa durant l'[[Edat Mejana]]. Fins a la fin del sègle XVII los mots ''alquimia'' e ''quimia'' èran quasiment de sinonims e se podián emplegar indiferentament. Foguèt sonque durant lo sègle XVIII que se crèet una distincion entre totes dos, e que l'alquimia coneguèt una passa de declin, sens desaparéisser completament pr'aquò, mentre que la [[quimia]] modèrna comencèt a s'impausar a partir del trabalh de [[Antoine Lavoisier|Lavoisier]].
 
== Istòria ==
===L'alquimia dins lo mond islamic ===
[[Fichièr:Jabir ibn Hayyan.jpg|thumb|250px|[[Jàbir ibn Hayyan]] (Geber), qu'es considerat coma lo "paire de la [[quimia]]", portèt una analisi scientifica e experimentala a l'alquimia.]]
 
Aprèp la [[casuda de l'Empèri Roman]], lo centre de desvolopament alquimic se desplacèt dins lo mond islamic. Se sabon fòrça causas sus l'alquimia [[Islam|islamica]] ja qu'es estada documentada ricament. de fet, la màger part dels escriches mai ancians qu'an subreviscut al pes del temps o son estats gràcias a de traduccions arabas.
Lo mond islamic foguèt un santuari per l'alquimia. La pensada [[Platon|platoniciana]] e [[Aristòtil|aristoteliana]], que ja havia estat en certa mesura enclusa dins la sciéncia ermetica, va continuar sent assimilat. Alquimistes islàmics com [[Ar-Razí]] (en [[latin]] Rasís) e [[Jàbir ibn Hayyan]] (en latin Geber) van aportar descobriments quimics clau propis, tals coma la tecnica de la [[destillacion]] (los mots ''[[alambí]]'' e ''[[alcool]]'' son d'origina [[arab]]a), los acids muriatic ([[acid cloridric|cloridric]]), [[acid sulfuric|sulfuric]] e [[acid nitric|nitric]], la [[carbonat sodic|insulsa]], la [[potassa]] e mai. (Provenon dels noms arabs per aquestas doas darrièras substàncias, ''al-natrun'' e ''al-qalí'', latinizats puèi jol nom de ''natrium'' e ''kalium'', los simbòls modèrns del [[sòdi]] e del [[potassi]].) La descobèrta que l'[[aiga règia]], una barreja d'acid nitric e cloridric, podiá dissòlvre lo metal mai nòble (l'aur) hauria d'avivar l'imaginacion dels alquimistas durant los sègles venidors.
 
Los filosòfs islamics faguèron tanben de contribucions considerablas a l'ermetisme alquimic. L'autor mai notable dins aqueste domeni foguèt possiblament Geber. L'objectiu primordial de Geber èra la ''[[takwin]]'', la creacion artificiala de vida dins lo laboratori alquimic, a mai foguèsse la vida umana. Geber analisèt cada [[Elements classics|element]] aristotelician a partir de quatre qualitats basicas: calor, freg, sequesa e umiditat. Segon sa teoria dins cada metal doas d'aquestas qualitats èran interioras e doas exterioras. Per exemple, lo plom era exteriorament freg e sec, mentre que l'aur èra caud e ime. Aital doncas, la teoria de Geber èra que, en reordenar las qualitats d'un metal, se ne podiá obtenir un autre pro diferent. En seguida d'aqueste rasonament, la recerca de la [[pèira filosofala]] arribèt dins l'alquimia occidentala. Geber desenvolopèt una [[numerologia]] plan elaborada, que gràcias a ela las inicialas del nom d'una substància en arab, quand sofrissián divèrsas transformacions, servavan de correspondéncias amb las proprietats fisicas de l'element.
 
[[ca:Alquímia]]