De architectura : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Ricou31 (discussion | contribucions)
mCap resum de modificació
Vivarés (discussion | contribucions)
Linha 33 :
== Argument ==
 
Dans aquel tractat, Vitruve dona a l’arquitectura un rencreng de scienciasciéncia primièra perque se limita pas a un domènidomeni restrench: en efècte conten gaireben totas las autras formas de coneissença.
Nella fattispecie, l’[[arquitècte]] deu aver de nocions de:
* [[geometria]]: deu conéisser las formas amb que trabalha;
Linha 42 :
* [[teologia]]: dins lo cas de la construccion dels [[temple]]s, aqueles devon èsser agradables als dieus;
* [[astronomia]]: de bastiments, coma lo [[luòc de culte|luòcs de culte]], devon prendre en compte de la posicion de las estelas;
* [[meteorologia]]: lo climatclima del luòc de construccion de l’edifici es fondamental per las seunas caracteristicas.
 
L’arquitectura es imitacion de la [[natura]], l’edifici deu se fondre armoniosament dins lo mitan natural. L’arquitècte deu possedarpossedir una vasta cultura generala espandida, tanben filosofica — lo modèl del ''[[De oratore]]'' de [[Ciceron]] es present dins los dichs de Vitruvi, e mai la coneissànçaconeissença de l’[[acostica]] per la construccion dels teatres e dels edificis pareissièrs, de l’[[optica]] per l’eclaramentl’esclarament natural dels edificis, de la [[medecina]] per l’igièna dels airals constructibles.
 
::''{{Cita|L’arquitectura es une sciéncia qu'emprenentrepren una granda varietat d’estudis e de conaissénçasconeissenças; coneis e jutja de totas las produccions delsde las autresautras arts. Es lo fruch de la practica e de la teoria. La practica es la concepcion meteissa, contunhada e trabalha per l’exercici, que se realiza per l’acte donant a la matèria destinada a un obratge quin que siá, la forma que presenta un dessenh. La teoria, al contrari, consistís a demostrar, a explicar la justessa, la convenéncia de las proporcions dels objèctes trabalhats.''<br />
::''Atal los arquitèctes que, sens fafar cas de la teoria, son pas liuradasliurats qu’a la practica, capitèron pas a una reputacion proporcionada a lors esfòrtsesfòrces. Quant a aqueles que creguèron aver pro de rasonament e de la sciéncia literarialiteraàia, es l’ombrel’ombra e non la realitat que perseguèron. Sol aquel, que, pareisièr al guerrièr armat de totas pèças, sap jónher la teoria amb la practica, capita amb tant de succéssuccès quecoma de promptitud.}}
::Vitruvi, De l’arquitectura''<ref>Vitruvi, ''De l’arquitectura'', libre I, I. De l’arquitectura; qualitats de l’arquitècte, {{fr}} ([http://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k236629.image.f29.langFR sus Gallica], [http://books.google.fr/books?id=-CsPAAAAQAAJ&pg=PA27#v=onepage&q=&f=false sus Google Books]).</ref>
 
Vitruvi, dins lalo prefaciaprefaci, a per tòca de conferarconferir a l’arquitècte un prestigi cultural e social fòrça ancorat dins las tecnicas ancienasancianas.
 
== Estructura del tractat ==