Scepticisme : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Jiròni (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Jiròni (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Linha 3 :
E mai qu'existisca de posturas scepticas dins fòrça periòdes de l'istòria (dempuèi la primièra sofistica fins a la postura radicalament critica de [[Friedrich Nietzsche|Nietzsche]], e encara mai endavant), lo movement conegut popularament coma scepticisme es format principalament per son fondador [[Pirron]], per son disciple [[Timon (filosòf)|Timon]], pels platonicians [[Arcesilas de Pitana|Arcesilas]] e [[Carneades]] e de sègles mai tard, per [[Enesidèma]] e per [[Sext Empiric]] (e d'autres membres segondaris de l'escòla).
 
Los sceptics se mesfisavan de la capacitat de la rason a descobrir la veritat, perque las sensacions per quelas qualas se percebonpercep la realitat sonque mòstran sonque l'aparéncia de las causas.
 
Las idèas centralas del scepticisme son:
* Se pòt pas saber cossí son las causas en se meteis (al maximum, se'n pòdon coneisser "las aparéncias" que se'n veson), e lo mai prudent es de s'abstenir de formular cap de jutjament, perque res es fals nimai vertadièr.
* Se pòt pas fisar a la rason perque sas coneissenças son fonadadasfondadas sus las sensacions.
* Voler arribar a de coneissenças absoludas es una font d'inquietud. L'abstencion de jutjament (es a dire, d'opinion e de critica) es l'estapaetapa abans lo bonaür e l'ataraxiá.
* L'unica causa qu'interèssa dins la vida, coma de diguèt, es capitar a la tranquillitat d'esperit o ataraxiá. Sus aquel subjècte, lo scepticisme a de punts de contacte amb l'[[epicurisme]] e, dins una mesura encara mendra, amb l'[[estoïcisme]].
* Tot çò exterior a l'òme es indiferent.