Pònt de Gard : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Patric SANS (discussion | contribucions)
Patric SANS (discussion | contribucions)
Linha 14 :
L'observacion de la fàcia intèrna dels pilars en grand [[Aparelh (arquitectura)|aparelh]] dau segond nivèl dau pònt revèla lo trabalh deis bastisseires romans: tecnicas de talha dei blòcs (traças de còps d' ''[[escode]]'') e tecnicas de construccion (blòcs pausats en [[Aparelh (arquitectura)#Posicion deis elements dins l'aparelhatge|cairèu e botissa]] e blocs salhents per la mesa en plaça deis escadafaucs). En se sarrar de l'òbra, se pòt constatar la precision deis assemblatges: cada blòc èra ligat ais autres per ciselatge dei junts sus plaça.
 
Mai d'una traça e gravadura perduran sus la susfàcia dau pònt. Son lei marcas d'assemblage indicant la plaça dei clavèus de vòutas, per exemple, « FRS II » (''[[latin|frons sinistra]] II'', valent a dire "fàcia senestra 2") o de simbòls coma lo « fallus », simbòl apotropaïc (valent a dire « sirvent per desviar las influéncias maleficas »), o encara tanben d'unei marcas divèrsas laissadas per lei bastisseires de totei lasleis epòcas que per elei lo pònt èra una etapa obligatòria.
 
Lo pònt presenta una corbadura convèxa de sei nivèls superiors en amont. Aquesta deformacion s'atribuiguèt durant de temps a la volontat dei constructors d'assegurar la resisténcia de l'òbra, coma se podriá far amb un [[barragebarratge#Barratge vòuta|barratge-vòuta]]. SeguentSegon de mesuras de micro-topografia presas en [[1989]], actualament s'interprèta coma la resulta d'una dilatacion diürna deguda a l'assolelhament, que provòca un desplaçament d'aperaquí 5 mm; de nuèch lei pèiras tòrnan a son endrech iniciau. La repeticion dau fenomèn lòng dei sègles auriá aduch lo pònt a sa forma actuala<ref>J.L. Fiches, ''Le pont du Gard'', 2001, {{p.}}57.</ref>.
 
== Referéncias ==