Joan Fèlix : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Capsot (discussion | contribucions)
Creacion de la pagina amb « thumb|250px|Retrach de Joan Fèlix en 1929 '''Joan Fèlix''' (en francés: ''Jean Félix''; Agde, 3 de decembre de 1885 - [... »
 
Capsot (discussion | contribucions)
Linha 5 :
Sortit d'una familha modèsta, '''Joan Fèlix''' estudièt al collègi d'Agde ont obtenguèt son bachelierat. Abandonèt los estudes per s'avodar a la viticultura e militar a l'encòp dins totes los gropaments politics e economics d'avantgarda. Aital venguèt secretari de la federacion socialista d'Erau de 1912 a 1930 e mai secretari de l'union locala dels sindicats obrièrs [[C.G.T.]] de 1911 a 1914 e puèi director del setmanièr ''[[Le Languedoc socialiste]]'' de 1921 a 1940. Foguèt mobilizat dins lo 258en R.I. quand comencèt la [[Primièra Guèrra Mondiala]]. Foguèt fach sargent sul camp de batalha e foguèt nafrat lo 21 d'agost de 1914 a Saint-Jean-de-Buzy (Meuse). Los alemands lo prenguèron e lo faguèron presonièr devant [[Montfaucon]] lo 21 de març de 1916.
 
Aprèp la fin de la guèrra se presentèt a las eleccions del 16 de novembre de 1919, sus la lista d'union socialista de defensa dels combatents e d'accion economica que capitanejava [[Edoard Barta]], per tal de "denonciar totas las injustícias e prendre en man la defensa dels umils e dels interèsses viticòlas". Obtenguèt 27.820 vòtes sus 88.094 votaires e foguèt elegit al quocient electoral. Ben segur s'inscriguèt al grop socialista e foguèt membre de la commission del comèrci e de l'industria, de la de las begudas e de la de l'igièna, sa coneissença perfiècha dels problèmas del mestièr de viticultor li inspirèt son anar al Parlament e justifiquèt sas iniciativas e intervencions nombrosas, coma per exemple sus la destillacion des vins, la repression dels fraudesfraus, la réglementationreglementacion de la venda dels vins, l'assainissementassaniment d'aquel mercat important.
[[Categoria:Politician occitan]]
[[Categoria:Deputat d'Erau]]