Egiptologia : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Aubadaurada (discussion | contribucions)
quauques correccions
Aubadaurada (discussion | contribucions)
las
Linha 1 :
L''''egiptologia''' qu'ei la diciplina qui a per objectiu l'estudi de la civilizacion qui viscó e ocupè [[Egipte]] e mei que mei la benda fertila de la [[vath de Nil]] enter lo Vau millenni abC e lo sègle IVau de l'èra crestiana (quan l'espandiment deu [[cristianisme]] acabè dab la religion egipciana e, dab era, l'utilizacion deu son sistèma d'escritura).
[[Imatge:Abu Simbel.jpg|thumb|250px|right|Temple d'[[Abó Simbèl]]]]
Los documents utilizats en egiptologia be son divèrs anant d'artefactes de tota traca trobats suu terren, de monuments de grana dimension, dinc aus tèxtes trobats sus aqueths monuments e aus testimoniatges de tot escantilh (papirs en egipcian, tauletas d'argela, tèxtes biblics, tèxtes grècs o romans) de totas lalas epòcas.
Lo desbrembament de la lectura deus sistèmas d'ecritura e de la lenga egipciana antica (dens los son divèrs estats) non deishè pas, dinc au sègle XIXau, com hont d'informacion suber l'Egipte antica, sonque los testimoniatges en lengas conegudas com èran l'[[ebrieu]], lo [[grèc]] e lo [[latin]].
L'entrada dens l'èra de l'egiptologia modèrna que ho lo frut deu famós erudit filològ e cercaire occitan [[Joan Francés Champolion Fijac]] qui, lo purmèr, tornè léger los [[ieroglifs]] (un deus sistèmas d'ecritura de l'Egipte antica) mercés a la soa coneishença deu [[còpte]] e au descobriment, per l'armada de [[Napoleon]], de la [[Pèira de Roseta]] (qui pòrta un tèxt egipcian arrevirat en grèc, lenga qui, au contra de l'egipcian, èra coneguda deus Europèus d'aqueth temps).