Egiptologia : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Linha 1 :
Diciplina qui a per objectiu l'estudi de las civilisacion qui viscón e ocupèn lo sòu egipcian e mei que mei la benda fertila de la [[vath deu Nil]] enter lo Vau millenari a.c e lo sègle IVau de l'èra crestiana (quan l'espandiment deu [[crestianisme]] acabè las religions egipcianas e, dab era, l'utilizacion deu son sistèma d'escrituras).
[[Imatge:Abu Simbel.jpg|thumb|250px|leftright|Temple d'[[Abu Simbel]]]]
Los documents utilizats en egiptologia be son divers anant d'artefacts de tota traca trovats suu terrenh, de monuments de gran edom, dinc aus textes trovats sus aqueths monuments e aus testimoniatges de tot escantilh (papirus, egipcians, tauletas d'argiu, textes biblics, textes grecs o romans) de totas la epòcas.
Lo desbrembament de la lectura deus sistemas d'ecritura e de la lenga egiciana antica (dens los son divers estats) non deishè pas, dinc au sègle XIXau, com hont d'informacion suber l'Egipta antica, sonque los testimoniatges en lengas conegudas com èran l'[[ebrèu]], lo [[grec]] e lo [[latin]].
L'entrada dens l'èra de l'egiptologia moderna que ho lo frut deu famós erudit filològue e cercaire occitan [[Joan Francés Champolion Figeac]] qui, lo purmèr, tornèr léger los [[ieroglifs]] (un deus sistèmas d'ecritura de l'egita antica) mercès a la soa coneishença deu [[còpte]] e au descobriment, per l'armada de [[Napoleon]], de la peira de [[Roseta]] (qui pòrta un text egipcian arrevirat en grec, lenga qui, au contra de l'egipcian, era coneguda deus Europèus d'aqueth temps).
[[Imatge:Rosetta Stone International Congress of Orientalists ILN 1874.jpg|rightleft|thumb|260px| Congres Internacionau de Orientalistes, en 1874, davant la peira de Roseta]]
 
[[Categoria:Egiptologia]]