Catedrala de Sant Jaume de Bilbao : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Linha 4 :
La '''[[Catedrala]] de [[Sant Jacme lo Màger|Sant Jaume]]''' es la [[Glèisa (edifici)|glèisa]] pus anciana de [[Bilbao]], mencionada dins la [[Carta de poblacion|carta]] autrejada per Diego López de Haro en [[1300]], l'an de la fondacion de la vila. Son patronatge es associat a l'itinerari costièr del [[Camin de Sant Jaume]].
 
La glèisa [[gotic]]a actuala es bastida sus un ancian ermitatge. Es un temple de tres [[nau]]s escalonadas. La nau centrala, pus nauta, a de ''[[triforium]]'' e de ''[[clerestorium]]''; es cobèrta per de [[Volta d'arestas|voltas d'arestas]] ; en defòra, d'[[Arc botant|arcs botants]] e de [[contrafòrt]]s ajudan a partejar las pressions. Al començament del [[sègle XVI]] se bastiguèt la [[sacristia]] e las [[clastras]], que s'i accedissiá dempuèi lo temple o dempuèi la carrièra en travèrs de la {{Cita|Pòrta de l'Àngel}}. Sa decoracion tardogotica culmina dins una [[romieva]] fasent allusion a los pelegrins. A la fin del [[sègle XVI]] se bastiguèt lo [[portic]] ; sa tòca èra d'abrigar lo mercat e de fortificar la glèisa dins aquel costat ont fondamenta èra pas fòrça solida ; uèi, s'i pòt veire los pilars inclinats per la pression del bastiment. La catedrala a conegut mantuna modificacion; sa façada originala [[gotic]]a foguèt remplaçada en [[1650]] per un [[arc de trionf]] dessenhat per Martín Ibáñez de Zalbidea e, un còp de mai, en [[1883]]-[[1891]] remplaçada per l'òbra neogotica actuala, dessenhada per Severino de Achúcarro. En [[1785]] Luis Paret dessenhèt la font neoclassica de la placeta.
 
== Referéncias ==