Jardins de la Fònt : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Capsot (discussion | contribucions)
Capsot (discussion | contribucions)
Linha 8 :
[[Fichièr:Nîmes-Jadin de La Fontaine-15.jpg|250px|thumb|L'alèia centrala dei Jardins]]
A la debuta dau sègle XVIII la creissença de Nimes, a nivèl demografic e economic, portèt de problèmas d'alimentacion en aiga, qu'èra insufisenta per las necessitats novèlas. En 1719 l'engenhaire Clapièr demostrèt que la fònt teniá pron d'aiga per satisfar lo creis de la demanda, pasmens se faguèt pas ren. En 1730, una autra iniciativa, mai importanta aqueste còp, capitanejada per lo còs dei mercadièrs e fabricants amassa amb leis autoritats de la vila, que voliá obtenir acòrdi e ajuda deis [[Estats Generaus de Lengadòc]] per far una excavacion dins lo bassin, foguèt pas fruchosa.
[[Fichièr:JardinsdelaFòntTrutat.JPG|thumb|250px|left|Fotografia dau bassin dei Jardins de la Fònt per [[Eugèni Trutat]]]]
 
AitalAnsin durant lo sègle XVIII, leis òbras qu'avian per tòca d'arribar a regular lo rajament de la fònt Nemausa permetèron de descobrir mantun vestigi dau temps dei [[Roman antica|romans]] coma per exemple un [[santuari]] dedicat a l'emperador [[August]] e un [[teatre roman]] antic entre d'autrei causas.
 
A l'entorn de la fònt se realizèron tre [[1745]] de jardins, que puèi serian sonats Jardins de la Fònt per metre en valor e acompanhar sur lei vestigis. Ansin aquel projècte permetèt de valorizar dos autres monuments romans qu'an resistit ben au passatge dau temps e dei gents, lo [[Temple de Diana]] e la [[Torre Manha]]. Lo projècte foguèt portat per [[Jacques Philippe Mareschal]], l'engenhaire militar dau Rei [[Lois XV]] e director dei fortificacions en [[Lengadòc]].