Sagrada Familha : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Capsot (discussion | contribucions)
Capsot (discussion | contribucions)
Linha 18 :
Lo 31 de decembre de [[1881]], [[Josep Maria Bocabella]] crompèt de terrenhs ont se trobavan divèrses ostals, e èran compreses entre las carrièras de Malhòrca, Marina, Provença e Sardenha. La crompa li costèt 172.000 [[pesseta|pessetes]], e la soma veniá d'aumòinas. La tòca del projècte èra de bastir un temple dedicat a la Sagrada Familha (valent a dire [[Josèp de Nazaret|sant Josèp]], la [[Maria, maire de Jèsus|Verge Maria]] e [[Jèsus]]). A mai del temple, lo projècte compreniá la construccion d'[[escòla]]s. Lo primièr [[arquitècte]] qu'èra estat causit foguèt [[Francesc de Paula del Villar]], que tracèt un projècte [[neogotic]] amb una glèisa de tres naus amb un [[creuer]] e una absida amb deambulatori; en 1882, lo quite jorn de Sant Josèp, l'avesque [[José María de Urquinaona y Bidot|Urquinaona]] i plaçava la primièra pèira,<ref>{{Ref-llibre|last=Ramos|first=M. Lluïsa|title=Catedrals,monestirs i grans edificis religiosos|year= 2005|location= Barcelona|publisher= Geostel|pages=p.20|isbn= 84-96295-15-X}}</ref>, moment que coïncidiguèt amb la proclamacion durant lo [[Concili Vaticà I]] de Sant Josèp coma patron de la Glèisa Universala. Francesc de Paula del Villar aviá l'idèa d'un ensems neogotic, e aviá rebutat lo projècte de Bocabella de far una replica del [[Santuari de Loreto]], que se pensa que foguèt l'ostal de Josèp e Maria a [[Nazaret]].<ref>Bassegoda Nonell, Joan (2002), Gaudí o espacio, luz y equilibrio, Criterio, Madrid.p. 112, ISBN 84-95437-10-4.</ref> Los desacòrdis de Villar amb Bocabella e amb son conselhièr, l'arquitècte [[Joan Martorell i Montells]], faguèron que en [[1883]] foguèt Gaudí que se vegèt encargar de la construccion –aprèp recomandacion del meteis Martorell, que Gaudí aviá collaborat amb el coma ajudaire– amb un projècte novèl plan mai ambiciós.<ref>{{Ref-llibre|last=Bassegoda|firts=Joan|title= Cronologia de la vida i obres de Gaudí|year=1984|location=Barcelona|publisher=Fundació Caixa de Pensions|pages= pàg.235|isbn= 84-505-0683-2}}</ref>
 
Lo projècte presentat per Gaudí, qu'en aquel temps aviá trenta-un ans, cambiava tot de l'ancian projècte de Villar. S'agissiá de bastir lo temple amb son originalitat pròpria de tendéncia [[naturalisme|naturalista]]-[[modernisme|modernista]], amb una granda torre centrala de 170 mètres dedicada al Crist, e en aumentar las dimensions del temple. Las referéncias misticoreligiosas an una importància bèla dins l'òbra de Gaudí, tant dins l'aspecte estrictament iconografic coma tanben dins la simbolica.<ref>[[Joan Bassegoda i Nonell]]: ''Antoni Gaudí (1852-1926)'', pàg. 177.</ref>
 
Acceptat pel promotor amb un estrambòrd dels grands, l'arquitècte consagrèt lo demai de la sia vida a far créisser aquesta òbra, e mai d'un biais exclusiu durant los quinze darriès ans que precediguèron sa mòrt.