Sagrada Familha : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Capsot (discussion | contribucions)
mCap resum de modificació
Capsot (discussion | contribucions)
mCap resum de modificació
Linha 15 :
== Istòria ==
[[Fichièr:Sagrada Familia 1915.jpg|thumb|left|250px|La Sagrada Familha en 1915.]]
[[FitxerFichièr:2008 Sagrada Familia 28.JPG|thumb|250px|Simbologia de la Sagrada Familha.]]
Lo 31 de decembre de [[1881]], [[Josep Maria Bocabella]] crompèt de terrenhs ont se trobavan divèrses ostals, e èran compreses entre las carrièras de Malhòrca, Marina, Provença e Sardenha. La crompa li costèt 172.000 [[pesseta|pessetes]], e la soma veniá d'aumòinas. La tòca del projècte èra de bastir un temple dedicat a la Sagrada Familha (valent a dire [[Josèp de Nazaret|sant Josèp]], la [[Maria, maire de Jèsus|Verge Maria]] e [[Jèsus]]). A mai del temple, lo projècte compreniá la construccion d'[[escòla]]s. Lo primièr [[arquitècte]] qu'èra estat causit foguèt [[Francesc de Paula del Villar]], que tracèt un projècte [[neogotic]] amb una glèisa de tres naus amb un [[creuer]] e una absida amb deambulatori; en 1882, lo quite jorn de Sant Josèp, l'avesque [[José María de Urquinaona y Bidot|Urquinaona]] i plaçava la primièra pèira,<ref>{{Ref-llibre|last=Ramos|first=M. Lluïsa|title=Catedrals,monestirs i grans edificis religiosos|year= 2005|location= Barcelona|publisher= Geostel|pages=p.20|isbn= 84-96295-15-X}}</ref>, moment que coïncidiguèt amb la proclamacion durant lo [[Concili Vaticà I]] de Sant Josèp coma patron de la Glèisa Universala. Francesc de Paula del Villar aviá l'idèa d'un ensems neogotic, e aviá rebutat lo projècte de Bocabella de far una replica del [[Santuari de Loreto]], que se pensa que foguèt l'ostal de Josèp e Maria a [[Nazaret]].<ref>Bassegoda Nonell, Joan (2002), Gaudí o espacio, luz y equilibrio, Criterio, Madrid.p. 112, ISBN 84-95437-10-4.</ref> Los desacòrdis de Villar amb Bocabella e amb son conselhièr, l'arquitècte [[Joan Martorell i Montells]], faguèron que en [[1883]] foguèt Gaudí que se vegèt encargar de la construccion –aprèp recomandacion del meteis Martorell, que Gaudí aviá collaborat amb el coma ajudaire– amb un projècte novèl plan mai ambiciós.<ref>{{Ref-llibre|last=Bassegoda|firts=Joan|title= Cronologia de la vida i obres de Gaudí|year=1984|location=Barcelona|publisher=Fundació Caixa de Pensions|pages= pàg.235|isbn= 84-505-0683-2}}</ref>
 
Linha 21 :
 
Acceptat pel promotor amb un estrambòrd dels grands, l'arquitècte consagrèt lo demai de la sia vida a far créisser aquesta òbra, e mai d'un biais exclusiu durant los quinze darriès ans que precediguèron sa mòrt.
[[FitxerFichièr:Sagrada Familia (maqueta).jpg|thumb|left|250px|Maqueta de la Sagrada Familha.]]
En decembre de [[1884]], Gaudí signèt lo projècte de la capèla de Sant Josèp a l'[[absida]] de la [[cripta]], que foguèt inaugurat lo [[19 de març]] de [[1885]], e que i intervenguèron tanben sos discipols [[Llorenç Matamala i Piñol]] e [[Carles Mani]].<ref>M. Lluïsa Ramos,Catedrals,monestirs i grans edificis religiosos, 2005, Barcelona, Geostel,pàg.21, ISBN 84-96295-15-X.</ref> Se sap qu'aquel an i trabalhavan una equipa compausat per uèch maçons, deu picapedrers, dotze escultors i un nombre indeterminat de fusters i serrallers.<ref> Barral i Altet, Xavier, 1999, ''Art de Catalunya,arquitectura religiosa moderna i contemporània'', Edicions L'isard, pàg.218 ISBN 84-89931-14-3</ref>
== Galariá ==