Sègle de las Luses : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Linha 33 :
 
Enterin, l'industria se desvolopèt fòrtament. Ja existenta durant lei sègles precedents, èra una activitat limitada, generalament realizada per lei païsans durant l'ivèrn. Gràcias ai progrès tecnologics (maquinas de vapor...) e ais evolucions dei lèis sus lei manufacturas, una etapa decisiva foguèt franquida ambé la concentracion dei mejans de produccion. Leis industrias tradicionalas (teissedura, fustariá, terralha...) aprofichèron aquela situacion e d'autreis apareguèron o prenguèron una dimension novèla coma la produccion de carbon. Per exemple, la produccion d'Escòcia foguèt multiplicada per 5 durant lo sègle XVIII. Puei, après la produccion miniera, la metallurgia poguèt egalament acomençar son desvolopament que va venir caracteristic dau sègle seguent.
 
Ajudat per la creissença de la produccion e la multiplicacion dei mejans de transpòrt, lo comèrci conoguèt una aumentacion fòrça importanta durant tot lo sègle. Ansin, lo comèrci exterior de França foguèt multiplicat per 5 entre [[1730]] e [[1788]] enterin que sa flòta marchanda aumentèt de {{formatnum:1657}} grands naviris a {{formatnum:2341}}. D'axes de comunicacions novèus foguèron construchs coma lo cavament de canaus o de rets rotiers. Aquò entraïnèt una creissença de la populacion urbana que compta 12% de la populacion europeana. Es un taus superior a la mejana mondiala qu'èra egala a 9% aperaquí. Aquela evolucion foguèt principalament sostenguda per lei mitans financiers coma lei marchands, leis entrepreneires e lei banquiers. La noblesa demorèt majoritariament en despart maugrat quauqueis investiments isolats, magerament dins lo domeni minier.
 
==== Lo progrès de l'educacion ====