Max Roqueta : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Capsot (discussion | contribucions)
mCap resum de modificació
Linha 1 :
'''Max Roqueta''' ([[Argelièrs (Erau)|Argelièrs]], lo [[8 de decembre]] de [[1908]] - [[Montpelhièr]], [[22 de junh]] [[2005]]) esfoguèt un dels escrivans [[occitan]]s màgers del [[sègle XX]]. A l'encòp poeta, contaire e autor dramatic, una granda partida de son òbra narrativa es recampada dins las garbas de sonssos ''[[Verd Paradís]]''.
 
== Biografia ==
== Vida e trajectòria literària ==
Es'''Max nascutRoqueta''' nasquèt lo [[8 de decembre]] de [[1908]] a [[Argelièrs (Erau)|Argelièrs]], vilatjòt del [[Montpelhierenc]], dins la val mejana d’[[Erau (riu)|Erau]], mòrt lo [[22 de junh]] [[2005]] a [[Montpelhièr]], afirma fòrça jove sa vocacion d’escrivan. Aprèp d’estudis segondaris al Licèu de [[Montpelhièr]], perseguís d’estudis medicals dins aquelala Facultat que s’i formèt [[Rabelais]] e que i ensenhèt [[Rondelet]]. PendentSa vocacion d’escrivan espeliguèt fòrça d'ora e durant aqueles estudis superiors, fondafondèt, en 1928, [[Le Nouveau Languedoc]], associacion dels estudiants lengadocians e gropament d’accion regionalista que presidís JpanJoan Lesaffre e que el n’esne venguèt vicepresident amb [[Rogièr Barta]]. AsseguraAssegurèt tanben las foncions de secretari de la Seccion Corporativa, la ''Corpo de Medecina'' e las de delegat dels estudiants en medecina a l’Associacion Generala dels Estudiants de [[Montpelhièr]].
 
De genièr de [[1928]] a novembre de [[1930]], se nòta, dins ''Lou libre d’Ord’Aur desdels Dissatiés[[Los Dissabtièrs|Dissabtièrs]]'', sa participacion als acamps e ''poupianadespopianadas'' d’aquela gaia societat montpelhierenca, de cotria amb d'autres escrivans e intellectuals d'aquela epòca coma [[Renat Tulet]], [[Josep Sebastià Pons]] e dello mèstre d’òbra ''L’Escotaire''- [[Francés Deseuse]].
 
L’internat de medecina, seguit de tira pel servici militar, totes dos efectuats a [[Tolon]], marcamarquèron una cèrta rompedura dins son activitat occitanista (entre 1933- e 1935). Membre de la [[Societat d’Estudis Occitans]] (S. E. O.), asseguran'assegurèt las foncions de cap-redactor de la revista ''Occitania, organ mesadièr de la joventut occitanista'' de 1936 a la guèrra (dirigit per [[Carles Camprós]] e [[Marcel Carrières]]). De 1936 à 1946, exercísexerciguèt la medecina a [[Aniana]] ([[Erau (departament)|Erau]]), puèi perseguís sa carrièira fins ena 1974 coma mètge d’igièna escolara (1946-47) e mètge-conselh de la Securitat Sociala a [[Montpelhièr]].
 
Amb lo Doctor [[Ismaèl Girard]] e [[Camilha Soula]], fondafondèt en 1945 l’[[IEO|Institut d’Estudis Occitans]] (I. E. O.) e succedíssuccediguèt a [[Joan Casso]] a sa presidéncia. A partir de setembre de 1954, asseguraassegurèt la direccion de la novèla ''revista trimestriala occitana e catalana'' Vida Nova. En 1962 a [[Avinhon]], pendent un congrès e en preséncia de [[Miguel Angel Asturias]], [[Pablo Neruda]], [[Henry Miller]] e [[André Chamson]], fonda, amb l’ajuda de [[Joan Camp]] e [[Jòrgi Reboul]], lo Pen-Club de Lenga d’òc que presidís puèi. De 1978 a 1983, dirigís tanben la revista literària ''Oc''. A los que precedisson, cal apondre qualques noms que Max Roqueta revendica lor fòrta influéncia intellectuala e una longa amistat: l’escrivan rosselhonés [[Josep Sebastià Pons]] (1886-1962), l’escultor rosselhonés [[Enric Frère]] (1908-1986), lo pintor montpelhierenc [[Jòrdi Deseuse]].
== L'òbra de Max Roqueta ==
Son primièr escrich publicat foguèt aculhit en 1927 per la revista ''La Campana de Magalouna''. Son òbra se debana doncas sus 72 annadas ininterrompudas e non acabadas d’escritura e de publicacion. Una proporcion importanta de poèmas e de pròsastèxtes en pròsa pareis primièr dins de revistas abans d’èstred’èsser publicada endins de recuèlhs poetics o volums. Max Roqueta collabòracollaborèt aital, cronologicament, e per las mai importantas d’entre elas, a las revistas aquestas seguentas: ''La Campana de MagalounaMagalona'' (1927-30), ''Le Nouveau Languedoc'' (1931-32), ''Calendau'' (1933-1942), ''Trencavel'' (1937), ''Occitania'' (1936-1939, 1948), ''Terra[[Tèrra d’Ocd’Òc]]'' (1941-1945 e cronica ''Dins la boca del poble d’Oc''), ''L’Ase negre'' (1946-1947), ''L’Avant-scène'' (1955, 1957), ''Cahiers du Sud'' (1942), ''Letras d’oc'' (1965-1966), ''Oc[[Òc (revista)|Òc]]'' (1931-1998), ''Connaissance du pays d’oc'' (1981), ''Folklore'' (1944, 1980, 1985), ''Obradors'' (1971-72), ''Vida nòva'' (1955-1962, 1974). A mancat d'aver lo [[Prèmi Nobel de Literatura]].
 
== L'eiretatge de Max Roqueta ==
Son primièr escrich publicat foguèt aculhit en 1927 per la revista ''La Campana de Magalouna''. Son òbra se debana doncas sus 72 annadas ininterrompudas e non acabadas d’escritura e de publicacion. Una proporcion importanta de poèmas e de pròsas pareis primièr dins de revistas abans d’èstre publicada en recuèlhs poetics o volums. Max Roqueta collabòra aital, cronologicament, e per las mai importantas d’entre elas, a las revistas aquestas : ''La Campana de Magalouna'' (1927-30), ''Le Nouveau Languedoc'' (1931-32), ''Calendau'' (1933-1942), ''Trencavel'' (1937), ''Occitania'' (1936-1939, 1948), ''Terra d’Oc'' (1941-1945 e cronica ''Dins la boca del poble d’Oc''), ''L’Ase negre'' (1946-1947), ''L’Avant-scène'' (1955, 1957), ''Cahiers du Sud'' (1942), ''Letras d’oc'' (1965-1966), ''Oc'' (1931-1998), ''Connaissance du pays d’oc'' (1981), ''Folklore'' (1944, 1980, 1985), ''Obradors'' (1971-72), ''Vida nòva'' (1955-1962, 1974). A mancat d'aver lo [[Prèmi Nobel de Literatura]].
Max Roqueta de Montpelhièr èra benlèu lol'autor mai grand autorde dl'[[Occitània]] del [[sègle XX]]. Traduch dins divèrsas lengas (catalan, ), estudiat en universitat als [[Estats Units d'America]], èra un multitalent en pròsa, [[poesia]] e teatre. Una de las facietas mens conegudas de l'autor èra son interès pel dessenh. Aviá una observacion fina de la natura e tanben, gràcias a la sieunasa formacion de mètge, de la condicion umana.
 
Max Roqueta de Montpelhièr èra benlèu lo mai grand autor d'[[Occitània]] del [[sègle XX]]. Traduch dins divèrsas lengas, estudiat en universitat als [[Estats Units d'America]], èra un multitalent en pròsa, [[poesia]] e teatre. Aviá una observacion fina de la natura e tanben, gràcias a la sieuna formacion de mètge, de la condicion umana.
 
"Las paraulas son de lutz en camin, que sabon pas se quauqu'un las espèra".