Francés de Corteta : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Capsot (discussion | contribucions)
Linha 5 :
A despart de la soa purmèra importància dens la literatura occitana, que sabem pauc de causas de la soa vita qui deisha quauques traucs peus sons biografs. Francés de Corteta qu’èra lo hilh de Maria Dufòrt e de Joan Jacme de Corteta, governador de [[Castelculhier]]. Que vadó dens ua familha de magistrats. Qu’estudiè au [[Collègi d’Agen]] abans d’estar page de Francés d’Esparvers de Lussan, futur marescau de França, governador deu Castèth de [[Blaia]] e vescomte d’[[Aubatèrra]].
 
En [[1608]] qu’esposè la soa cosia Joana de [[Caumont]]. En [[1619]] que s’establí a Agen e quauques annadas arron, en [[1639]], que’u trobam dens l’armada au servici d’[[Adrian de Monluc]], comte de [[Caramanh]], governador deu país de [[Fois]], de [[Donasan]] e d’[[Andòrra]] a l’escadença deu sièti de [[Fontarabia]] e de la presa de [[SalseSalses]]. En dehòra de las soa activitats militaras, Adrian de Montluc qu’èra un òmi de letras pròche deu gran escrivan occitan [[Pèire Godolin]].
Definitivament tornat a Agen, Corteta qu’i compausè la soa òbra teatrala barròca e a la mòda deus gosts literaris d’aqueth temps: ua òbra literària occitana estilistacament enqüèra a egalitat dab lo teatre francés qui l’èra contemporanèu, e qui conservam tres pèças dont ua, ''Sancho Pansa'' qu’ei ua [[pèça de maquinas]]. Aqueth teatre que ho publicat peus sons hilhs (Maximilian e Joan Jacme), sonque en [[1684]], après la soa mort. Agen e lo [[Felibritge]] que’u dediquèn ua estatua dens lo jardin public.