Estatua criselefantina de Zeus olimpian : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
EmausBot (discussion | contribucions)
m r2.6.4) (Robòt Modificar: it:Statua di Zeus a Olimpia
Capsot (discussion | contribucions)
mCap resum de modificació
Linha 1 :
[[Imatge:Statue_of_Zeus.jpg|thumb|300px|'''Estatua de Zeus'''<br />L'escultor grèc Fidias creèt l'[[estatua]] de [[Zèus]] (de prèp de 12 mètres de naut) a l'entorn de 435 abC. L'estatua èra a [[Olimpia]], e foguèt, benlèu, l'escultura mai famosa de la Grècia antica. Fidias li faguèt la tunica e los ornaments d'aur e talhèt lo còs d'evòri.]]
 
== Istòria ==
L''''Estatua criselefantina de Zeus olimpian''', talhada pel famós escultor classic [[Fidias]] (sègle V abC) cap al [[435 abC]], dins la [[Grècia antica]], es considerada tradicionalament una de las [[Sèt Meravilhas del Monde]]. En [[394]], aprèp que demorèt qualques 800 ans a [[Olimpia]], foguèt transportada a [[ConstantinòpleConstantinòble]] (actuala [[Istambol]]), capitalcapitala de l'[[Empèri Bizantin]]. Los istorians crèancreson que, poirián averpoiriá èsser estada destruida dins un encendiincendi.
 
L'estatua asseguda de [[Zèus]], dieu suprèm del Panteon grèc, ocupava tota la largor de la nau del temple erigit per l'albergar. Segon de fonts contemporanèas, avianavián una auçada de qualques12qualques 12 mètres. {{cita|Sembla que Zèus se s'aviá auçat}}, diguèt lo geograf [[Estrabon]] al començament del sègle I abC, {{cita|auriá daissat lo temple sens teulat}}. Amb la man drecha sosteniá una estatueta de [[Victòria de Samotràcia]] e amb l'esquèrra un [[sceptre]] coronat amb una [[Aquila chrysaetos|agla]]. Zèus foguèt talhat en ivòri (tecnicament, l'ivòri es banhada per que venga mai [[malleable]]) e assegut en un magnific tròn de fusta de cèdre, incrustat d'[[ivòri]], [[aur]], [[ebèn]] e pèira precioses. Dins la man drecha de Zèus i aviá una pichona estatua de la [[Victòria de Samotràcia]], la divesa de la victòria, e a l'esquèrra un sceptre brilhant ont repausava un [[agla]]. Los visitants coma lo general roman [[Luci Emili]], vencidorvencedor suls [[Reialme de Macedònia|macedonians]], presentavan sos respèctes a la majestat divina e l'esplendor que Fidias desenhèt.
 
La descobèrta majora sus aquela maravelha benlèu se faguèt an [[1958]] amb la trobalha del telhar ont foguèt creada l'estatua. Aquò permetèt als arqueològs de tornar crear l'anatomia d'aquela magnifica òbra.