Anfós Daudet : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Capsot (discussion | contribucions)
I aviá qualques linhas qu'eran en francés
Linha 26 :
 
== Biografia==
Anfós Daudet nasquèt a Nimes en 1840 dins una familha de classa mejana, mas pro amonedada que son paire fasiá negòci de [[seda]]. La familha Daudet èra reialista e catolica dins un encastre pro favorable al protestantisme e a las idèas republicanas. Per encausa de sa santat fragila, lo jove Anfós passèt la màger part de son enfància a [[Besoça]], un vilatjon situat al nòrd de la granda vila ont aprenguèt l'occitan, lenga que son paire mespresava. Après que seguiguèt lei cors d'una escòla religiosa "Les frères de la Doctrine Chrétienne" (tre 1846) e puèi de l'institucion Canivet a Nimes (tre 1848), intrèt en seisena au licèu Ampère. En 1855 leis estudis d'Anfós se deguèron arrestar abans lo [[bachilierat]] per encausa de la ruina de son paire. Venguèt puèi mèstre d'estudis au collègi d'[[Alès]]. Aquela experiéncia pesuga li inspirèt lo primièr roman, ''Le Petit Chose'' en 1868. DansDins ceaquest roman, ses'i trouvent destrovan faits réelsreals ete inventésinventats, commecoma la mortmòrt de son frèrefraire. Daudet rejointrejonh ensuitepuèi son frèrefraire a París ete yi mènefa una vida de bohèmebohèmia. Il publiePublica enlo 1859 un recueilreculh de versverses, ''Les Amoureuses''. L'an seguent, rescontrèt [[Frederic Mistral]], qu'admirava fòrça dempuèi qu'aviá legit ''[[Mirèlha]]'', que veniá far la promocion de son òbra a París. Los dos escrivans venguèron amics e l'an seguent Daudet passèt l'estiu en cò de Mistral. Daudet èra un abituat de quauques salons literaris, collaborèt a mai d'un jornau, coma per exemple ''Paris-Journal'', ''L'Universel'' e ''Le Figaro''.
En 1861, venguèt secretari dau [[Charles de Morny|duc de Morny]] (1811-1865), lo frairastre de Napoleon III e president dau Còs Legislatiu. Aquel trabalh li laissèt fòrça temps liure, que empleguèt per escriure contes e cronicas. Pasmens lo duc se moriguèt subran en [[1865]]: l'eveniment marquèt un cambiament decisiu dins la carrièra d'Anfós.