L'Empèri d'Etiopia, tanben conegut coma Abissinia, èra dins lo territòri ara conegut coma Etiopia e una partida del sud d'Eritrèa. Al moment de son esplendor, l'empèri compreniá tanben Somalia del Nòrd, Jboti, Egipte del Sud, Sodan Oriental, l'Iemèn e Arabia Saudita Occidentala e existiguèt dempuèi gaireben 1137 (començament de la Dinastia Zagwe) fins a 1974 quand la monarquia foguèt capvirada dins un còp d'estat. Èra l'unica nacion africana nativa que resistiguèt amb succés al partiment d'Africa, realizat per las poténcias colonialas pendent lo sègle XIX.

Istòria antica modificar

La preséncia d'establiments umans en Etiopia es fòrça anciana. S'i son trobats los primièrs aujòls de l'espècia umana. Amb Eritrèa e la partida del sud-èst de la còsta de Mar Roja del Sodan, es considat coma la localizacion mai probabla de la tèrra coneguda pels egipcians ancians coma lo Pont que la primièra mencion data del sègle XXV AbC. Los començaments d'un estat se trapan dins l'airal que vendrà l'Abissinia a l'entorn de 980 AbC, una data qu'es utilizada tanben coma la data legendària d'establiment. Pasmens, aquela data pòt aver mai a veire amb un linhatge dinàstic que non pas amb l'establiment d'un estat veratdièr.

Etiopia aksumita modificar

A l'entorn de 400 AbC, lo Reialme de Aksum s'establiguèt sus la còsta e se faguèt conéisser coma un pòble de marins actiu dins lo comèrci de las espècias amb Índia. Venguèron coneguts pels romans al mai tard del 30 AbC, quand August conquistèt Egipte, e se crei qu'alara las cairadas galèras aksumitas mespresavan la longa e lenta rota comerciala litorala e fasián lo viatge d'anar e venir de l'Índia amb los vents de la monson. En mai, avent establit lo contacte comercial amb Roma per las merças que venián de l'interior d'Africa, los etiopians benlèu naulejavan de vaissèls de comerçants romans per transportar qualques unas de sas cargas. La rota maritima ligava tanben amb la Rota de la Seda endacòm al Paquistan; atal lo aksumitas ajudèron tanben Roma, li porgissent de seda chinesa, e a l'entorn de sègle III, Roma aviá establit de pòrts francs pel comèrci amb Índia, e per la rota maritima se transportavan, practicament, totas las merças d'Orient, amb granda consternacion dels òmes d'Estat romans, que condemnavan lo flus d'aur e argent fòra de Roma. Tanben a l'entorn de l'an 300, Auksum venguèt crestian, a l'encòp que constituissiá l'ancian reialme de Kush. Las referéncias posterioras a aquela epòca començan a parlar d'eles coma d'un Empèri, e eles meteisses utilizavan alavetz "Etiopia" en contrapartida. Lo reialme s'espandiguèt cap al sud, cap a l'oèst e a la peninsula arabica pendent los sègles just posteriors, e mantenguèt un important comèrci tant amb l'Empèri Roman d'Occident o los barbars que lo substituiguèron tanben a l'Empèri Bizantin fins a la conquista islamica d'Egipte, a l'entorn de 640, causa qu'isolèt l'Empèri dels mercats europèus. Los indicis nos dison qu'alara l'Empèri se virèt cap a l'interior, establissent la capitala, per exemple, mai cap a l'oèst, e espandissiá lo sieu territòri nauts, tant al sud e coma l'oèst. Las referéncias a l'"Etiopia" e "crestians etiopians" s'escampan mejans de documents europèus e bizantins pendent l'Edat Escura e l'Edat Mejana centrala, mas pauc a pauc mermèron, nos indicant pasmens qu'i aguèt encara de contactes pendent los sègles seguents après la conquista musulmana. En general, pasmens, l'Empèri intrèt dins una lenta mas duradissa espirala de descreissença, que s'acabarà quand lo darrièr rei aksumita morriguèt de la misteriosa Reina Gudit vèrs 960.[1]

L'Edat Escura d'Etiopia modificar

Après la conquista d'Aksum per la Reina Gudit o Iodit, comença un periòde que de savents nomenan l'Edat Escura d'Etiopia.[1] Segon la tradicion etiopiana, governèt las rèstas de l'Empèri Aksumita pendent 40 ans, abans de transmetre la corona als sieus descendents.[1] Se sap fòrça pauc sus la reina o l'Estat que fondèt, se vertadièrament n'èra un. Çò qu'es evident, pasmens, es que lo sieu regne marquèt la fin del contraròtle aksumita en Etiopia.

Dinastia Zagwe modificar

Los darrièrs successors de la Reina Iodit foguèron capvirats per Mara Takla Haymanot. Fondèt la dinastia Zagwe en 1137[1] e se maridèt amb una descendenta del darrièr emperaire aksumita, per afirmar mai sa reclamacion coma l'eretièr legitim de l'Empèri que èra mòrt.. Los Zagwe èran del pòble Agaw, lo poder que s'espandiguèt pas jamai gaire luènh del sieu pròpri còs etnic.[1] La capitala èra a Adafa, non luènh de la modèrna Lalibela, dins oas monts Lasta.[2] Los Zagwe contunhèron lo cristianisme d'Aksum e bastiguèron fòrça e de magnificas glèisas, coma aquelas de Lalibela. La dinastia durarèt fins a lo sieu capvirament per un regim nòu que se reclamava descendent dels ancians reis aksumitas.

Dinastia salamonida modificar

En 1270, la dinastia Zagwe èra capvirada per un rei que reclamava èsser del linhatge dels emperaires aksumitas, e alara doncas del quita Salamon d'Israèl (d'ont ven lo nom de "Salamonida").[2] La Dinastia Salamonida nasquèt e foguèt governada pels Habesha, qu'Abissínia ne'n prenguèt lo nom.

Los Habesha regnèron, amb sonque unas interrupcions, dempuèi 1270 fins a la fin del sègle XX. Es jos aquela dinastia que se forma la granda partida de l'istòria modèrna d'Etiopia. Pendent aquel epòca, l'empèri conquistèt e incorporèt en proctica dins totes los pòbles dins la modèrna Etiopia e la partida Sud d'Eritrèa. Lutèron amb succés contra las armadas arabas e turcas e faguèron de conctactes fructuoses amb unes poders europèus.

Lo partiment d'Africa e la modernizacion modificar

Dins los ans 1880 se realiza lo partiment d'Africa. Itàlia, que cercava una preséncia coloniala a l'Africa, ocupèt l'Etiopia e après una conquista reüsida de qualques regions litoralas, impausava lo Tractat de Wuchale a Shewa (un reialme autonòm dins de l'Empèri etiopian), en creant la colonia d'Eritrèa.

A causa de diferéncias significativas entre las traduccions de l'italian e del amaric del tractat de Wuchale, Itàlia cresiá qu'avián inclusit Etiopia coma un estat satellit. Etiopia se desdiguèt del tractat en 1893. Insultada, Itàlia declarava la guèrra a Etiopia en 1895. La Primièra Guèrra italo-etiopian dona luòc a la Batalha d'Adowa, en 1896, qu'Itàlia foguèt decisivament desbandada. Lo resultat, es lo Tractat d'Addis Abeba, que delimita estrictament las frontièras d'Eritrèa e forcèt Itàlia a reconéisser l'independéncia d'Etiopia.

Las delegacions dempuèi lo Reialme Unit e França -poténcias europèas que las possessions colonialas èran pròche d'Etiopia- arribèron lèu dins la capitala etiopiana per negociar los sieus pròpris tractats amb aquela poténcia.

Invasion italiana e Segonda Guèrra Mondiala modificar

En 1935, de soldats italians comandats pe Manescal Emilio de Bono ocupèron Etiopia. La guèrra durèt sèt meses abans que se declarèsse la victòria italiana. L'invasion foguèt condemnada per la Societat de Nacions, malgrat que se faguèt pauc per s'acaben las ostilitats. Etiopia venguèt una partida de l'Africa Oriental Italiana fins a sa liberacion en 1941 per de partisans etiopians, que comptavan amb l'ajuda decisiva de las fòrças aliadas en Africa del Nòrd.

L'ascension del Derg modificar

En 1974 una junta militara pro-sovietica e marxista-leninista, lo "Derg", dirigida per Mengistu Haile Mariam, deposava Haile Selassie e establissiá un estat socialista e unipartidida. Haile Selassie foguèt empresonat e moriguèt dins de circonstàncias foscas; la rumor coneguda mai probabla es que foguèt asfixiat amb un coissin impregnat de etèr.

Vejatz tanben modificar

Referències modificar

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 et 1,4 Adekumobi, pàgina 10
  2. 2,0 et 2,1 Pankhurst, pàgina 45

Fonts modificar

  • Shillington, Kevin. Encyclopedia of African History, Vòl. 1. London: Routledge, 2004, p. 1912 paginas. ISBN 1-57958-245-1. 
  • Adekumobi, Saheed A.. The History of Ethiopia. Westport: Greenwood Publishing Group, 2007, p. 219 paginas. ISBN 0-31332-273-2.