Cort europèa dels drechs umans

La Cort europèa dels drechs de l’Òme o Cort europèa dels drechs umans (CEDU) es una jurisdiccion internacionala instituida en 1959 pel Conselh de l'Euròpa. Sa mission es d’assegurar los respèctes dels engatjaments soscrichs pels Estats signataris de la Convencion europèra dels drechs umans.

Una vista del bastit de la Cort europèa dels drechs umans, concbut per l'arquitècte Richard Rogers.
A l’interiror de la Cort europèa.

La competéncia de la Cort s’espandís a totas las questions tocant a l’interpretacion e l’aplicacion de la Convencion e dels protocòls adicionals. La Cort pòt èsser sasida d’una requèsta per un Estat o « per tota persona fisica, tota organizacion non governamentala o tot grop de particulars que s'estima victima d'una violacion » de sos drechs o libertats, garantits per la Convencion.

La Cort europèa dels drechs umans fonciona de contunh e ten sesilha, dempuèi lo 1èr de novembre de 1998, a Estrasborg dins un bastit concebut per l'arquitècte Richard Rogers.

Marcas istoricasModificar

Lo 10 de decembre de 1948, l’ONU adòpta la Declaracion universala dels drechs umans, qu'a per objectiu la reconeissença universala dels drechs qu’i son enonciats, per enforçar al nivèl internacional la proteccion dels drechs umans.

Lo 5 de mai de 1949, lo Conselh de l'Euròpa es creat a Londres, los membres del Conselh concidèran que la Declaracion de l'ONU tend a assegurar la reconeissença e l’aplicacion universala e efectiva dels drechs qu’i son enonciats. Considèran que un dels mejans de favorizar una union mai prima entre los membres del Conselh es la salvagarda e lo desvolopament dels drechs umans e de las libertats fondamentalas. Tornan afirmar lor prigond ligam a las libertats que constuisson las assisas de la justícia e de la patz dins lo mond. Afirman que lo manten d’aquesta estabilitat apasimada repausa sus un regim politic democratic e sus un comun respècte dels drechs umans.

Los Estats realizan la Convencion europèa dels drechs umans que serà adoptada lo 4 de novembre de 1950, a Roma. Los govèrns signataris (« Nautas Partidas ») s'engatjan a garantir l’accès als drechs fondamentals, civils e politics, que sián lors residents e tanen per totas las personas relevant de lor jurisdiccion. La Convencion dintra en vigor lo 3 de setembre de 1953.

La Convencion evolua amb l'interpretacion dels tèxtes per la Cort (jurisprudéncia) e quand de protocòls venon li apondre de drechs novèls.

La Convencion garantís per exemple:

  • lo drech a la vida,
  • lo drech a un procés equitable,
  • lo drech al respècte de la vida privada e familiala,
  • la libertat d’expression,
  • la libertat de pensada, de consciéncia e de religion,
  • lo drecha al respècte de sos biens.

Interdís per exemple:

  • la detencion arbitrària e illegala,
  • las discriminacions dins lo gausiment dels drechs e libertats.
  • la tortura e las penas o tractaments inumans o descrdant.
  • l’esclavatge e lo trabalh forçat

La Cort, que d’empuèi 1998 ten sesilha de contunh, deu vigilar al respècte dels drechs umans per 800 milions d’europèus dins los 47 Estats membres. La primièra sesilha se debana del 23 al 28 de febièr de 1959 e dona son premier arrèst: Lawless c. Irlande, lo 14 de novembre de 1960. En près d’un semisiègle, la jurisdiccion donèt mai de 10 000 arrèsts. las decisions son obligatòrias e los Estats concernits son regularament menats a modificar lor legislacion e lor practica administrativa per se conformar als tèxtes convencionals regularament enriquits per la jurisprudéncia. La jurisprudéncia es un instrument reactiu e poserós per consolidar l’Estat de drech e la democracia en Euròpa. Las motivacions, los mejans avançats, las decisions presas, los arrèsts de la CEDU noirisson los debats judiciaris de totes los païses membres[1].

La Cort europèa dels drechs umans precisèt que sos arrèsts son esubretot declaratòris, e se contentan pas que de declarar l'existéncia o non d'una violacion de la Convencion e dels protocòls. La competéncia supraetatica subsidiària de la Cort l'empacha d'abrogar las lois e las decisions, o d'anullar las decisions de drech intèrne a l'origina de la violacion dels drechs. Atal, los arrèsts de la Cort « an una portada individuala limitada a una compensacion pecuniària ». La portada obligatòria dels arrèsts definitius es limitada d'en primièr per la competéncia supraetatica de la Cort. Segonf, los arrèsts de la Cort ne valan pas títol executòri en drech intèrne. Lor execucion es normalament contraròtlada pel Comitat dels ministres, mas la Cort se reconéis la competéncia de vigilar l'execucion de sos arrèsts, a la demanae d'un requerant individual. En darrièr, la portada dels arrèsts de la Cort es limitada per l'autoritat de la causa jutjada de las decisions de drech intèrne.

Estats membresModificar

 
En blau, païses avent ratificat la Convencion.

Los Estats membres de la Cort europèa dels drechs umans son, en 2015, los 47 païses del Conselh de l’Euròpa :

JutgesModificar

La Cort se compausa d'un nombre de jutges egal a aqueste dels Estats membres es a dire 47 jutges.

Lista dels jugtes actuals de la Cort europèa dels drechs umans,
#, Prenom Nom País Posicion Eleccion fin de mandat
1 Raffaele Sabato   Itàlia Jutge
2 Péter Paczolay   Ongria Jutge 2008
3 Ayşe Işıl Karakaş  Turquia Jutge 2008
4 Maria Elosegui   Espanha Jutja 2018
5 Jovan Ilievski  Macedònia del Nòrd Jutge 2018
6 Anja Seibert-Fohr  Alemanha Jutja 2019
7 Marko Bošnjak  Eslovènia Jutge 2016
8 Lətif Hüseynov  Azerbaitjan Jutge 2017
9 Georgios Serghides  Chipre Jutge 2016
10 Ledi Bianku  Albania Jutja 2008 31 janvier 2017
11 Nona Tsotsoria  Georgia Jutja 2008 31 janvier 2017
12 Ivana Jelić  Montenegro Jutja 2017
13 Gilberto Felici  Sant Marin Jutge 2018
14 Ganna Yudkivska  Ucraïna Jutja 2010 14 juin 2019
15 Schembri Orland  Malta Jutja 2020
16 Peeter Roosma  Estònia Jutge 2020
17 Paulo Pinto de Albuquerque  Portugal Jutge 2011 1èr d'abril de 2020
18 Linos-Alexandre Sicilianos  Grècia President 2011 18 de genièr de 2020
19 Erik Møse  Norvègia Jutge 2011 9 d'octobre de 2020
20 Helen Keller  Soïssa Jutja 2011 4 d'octobre de 2020
21 André Potocki França   Jutge 2011 21 de junh de 2020
22 Paul Lemmens   Belgica President de seccion 2012 13 de setembre de 2021
23 Helena Jäderblom   Suècia Jutja 2012 31 d'octobre de 2021
24 Paul Mahoney  Reialme Unit Jutge 2012 1èr de novembre de 2021
25 Aleš Pejchal  Republica Chèca Jutge 2012 1èr de novembre de 2021
26 Johannis Silvis  Païses Basses Jutge 2012 1èr de novembre de 2021
27 Krzysztof Wojtyczek  Polonha Jutge 2012 1èr de novembre de 2021
28 Valeriu Gritco  Moldàvia Jutge 2012 1èr de novembre de 2020
29 Faris Vehabović  Bòsnia e Ercegovina Jutge 2012 3 de decembre de 2020
30 Ksenija Turković  Croàcia Presidenta de seccion 2012 31 d'octobre de 2021
31 Dmitry Dedov  Russia Jutge 2013 31 d'octobre de 2022
32 Egidijus Kūris  Lituània Jutge 2013 31 d'octobre de 2022
33 Robert R (jurista) Spano  Islàndia Vice president 2013 30 d'octobre de 2022
34 Iulia Antoanella Motoc  Romania Jutja 2013 18 de decembre de 2022
35 Jon Fridrik Kjølbro  Danemarc Vice President 2014 1èr d'abril de 2023
36 Branko Lubarda  Serbia Jutge 2015 14 d'abril de 2024
37 Yonko Grozev  Bulgaria Jutge 2015 14 d'abril de 2024
38 Síofra O’Leary  Irlanda Presidenta de seccion 2015 2 de març de 2017
39 Carlo Ranzoni  Liechtenstein Jutge 2015 20 de setembre de 2024
40 Mārtiņš Mits  Letònia Jutja 2015 20 de setembre de 2024
41 Armen Harutyunyan  Armenia Jutge 2015 20 de setembre de 2024
42 Stéphanie Mourou-Vikström  Mónegue Jutja 2015 16 de setembre de 2024
43 Georges Ravarani  Luxemborg Jutge 2015 1èr de novembre de 2024
44 Gabriele Kucsko-Stadlmayer  Àustria Jutge 2015 1èr de novembre de 2024
45 Pere Pastor Vilanova  Andòrra Jutge 2015 1èr de novembre de 2024
46 Alena Poláčková  Eslovaquia Jutja 2015 29 de decembre de 2024
47 Pauliine Koskelo  Finlàndia Jutja 2016 1èr de genièr de 2025

Designacion dels jutgesModificar

Pòdon èsser jutges de la Cort dels particulars eissits dels Estats contractants de la Convention europèa dels drechs umans, jos la condicion de « gausir de la nautissima consideracion morala e reünir las condicions requeridas per l'exercici de las nautas foncions judiciàrias o èsser de jurisconsults possedissent una competéncia notòria. ».

Cada Estat contractant presenta una lista de tres candidats e l'Assemblada parlamentària del Conselh de l'Euròpa elegit un jutge per cada Estat a la majoritat qualificada de las voces[2]. Los jutges son elegits per un mandat de nòus ans non renovelable dempuèi la dintrada en vigor del protocòl no 14, lo 1èr de junh de 2010 (avant una durada de sièis ans renovelable), amn una limita fixada a 70 ans d’edat. Los jutges tenon sesilha a títol individual e representan pas lor Estat. Lor foncion lor interdit tota activitat incompatibla amb lors devers d'independéncias e d’imparcialitat. Los 47 jutges son repartits en cinc seccions, e al sen de cada seccion, un comitat de tres jutge es designat per un periòde de dotze meses, per rotacion d’entre los membres.

Designacion dels presidents e vice presidentsModificar

Presidents de la CEDU
Nom Mandat Estat d'origina
Guido Raimondi Depuis octobre 2015   Itàlia
Dean Spielmann 2012-2015  Luxemborg
Nicolas Bratza 2011-2012  Reialme Unit
Jean-Paul Costa 2007-2011 França  
Luzius Wildhaber 1998-2007  Soïssa
Rudolf Bernhardt 1998  Alemanha
Rolv Ryssdal 1985-1998  Norvègia
Giorgio Balladore Pallieri 1974-1980   Itàlia
Modèl:Humphrey Waldock 1971-1974  Reialme Unit
Henri Rolin 1968-1971   Belgica
René Cassin 1965-1968   França

Lo president de la Cort, los dos vice presidents (tanben los presidents de seccion) e los tres autres presidents de seccion son elegits pel plen de Cort, formacion compausada dels 47 jutges elegits de la Cort. Lo mandat dels titularis es d’una durada de tres ans renovelable. Son reputats per lor moralitat e lors competéncias. Devon èsser independents e i a incompatiblitat amb d’autras foncions. Podon pas èsser revocats per lor Estat d'origina, mas sonque per una decision de lors pars, presa a la majoritat dels dos treces e per de motius greus.

Dempuèi lo 5 de mai de 2019, lo president es lo grèc Linos-Alexandre Sicilianos

GrafiModificar

La Cort europèa dels drechs umans es assistida per un grafi compausat d'unes 640 agents, qu’un pauc mesn de la mitat es jurista repartits en 31 seccions. Lo grafi realiza un trabalh preparatòri dels afars a l’intecion dels jutges[3], e realiza las activitats de comunicacion de la Cort, amb los demandaires, lo public e la premsa. Lo grafièr e lo grafièr adjunt son elegits pel plen Cort.

Organizacion e activitatModificar

La Cort europèa dels drech umans es organizada en doas formacions administrativas e doas formacions de jutjament.

Formacions administrativasModificar

Las formacions administrativas son encargadas de la gestion de la Cort e de las requèstas que li son mandadas.

Plen de la CortModificar

Lo plen de la Cort es la formation que reünís l'ensemble dels 47 jutges de la Cort europèa dels drechs umans. Lo plen de la formacion es encargat de constituir las cambras, d'elegir los presidents de las cambras d’entre los jutges, per un mandat reconductible, d'adoptar lo reglament de la Cort d’elegir lo grafièr e lo grafièr adjunt

ComitatsModificar

Los comitats son de formacions compausadas de tres jutges, e constituidas al sen de cada seccion de la Cort per las cambras. Los comitats son encargats de se prononciar sus la recevabiltat de las requèstas individualas, sus la sasina prealabla del president de la seccion. Los comitats pòdon declarar una requèsta irrecevabla o de la barrar del ròtle a l'unanimitat « quand una tala decision pòt èsser presa sens examèn complementari. »

Formacions de jutjamentModificar

Las formacions de jutjament son encargadas de l'examèn dels afars, que siá sus la forme o dins lo fons. La Cambra e la Granda Cambra constituisson respectivament las formacions ordinàrias e extraordinàrias de jutjament.

CambraModificar

La Cambra se compausa de 7 jutges e constituís la formacion ordinària de jutjament dels afars. Lo jutge elegit al títol de l’Estat membre implicat dins lo litigi es membre de drech de la Cambra. Las cambras son encargadas en primièr luòc d’estatuir sus la recevabilitat de las requèstas, examinadas o non pels comitats. Per çò far, las cambras estatuisson de biais separat en matèria d'examèn de recevabilitat e d'examen sul fons. Puèi, una cambra pòt decidir de se dessasir al benefici de la Granda Chambra, quand la Cambra « lèva una question greva al subjècte de l’interpretacion de la Convencion o de sos Protocòls, o se la solucion d'una question pòt conduire a una contradiccion amb un arrèst donat de per abans per la Cort », e aquò, levada l’oposicion de las partidas.

Granda CambraModificar

La Granda Cambra es una formacion extraordinària de jutjament. Es compausada de 17 jutges, comprenent lo jutge elegit al títol de l’Estat membre implicat dins lo litigi, lo president de la Cort, los vice presidents, los presidents de las cambras e d'autres jutges designats pel sòrt. La Granda Cambra se pronóncia suls afars que li son deferrats, e las demandas d'avís consultatiu que foguèt sasida.

JurisconsultModificar

Lo jurisconsult foguèt instituit en 2001 per èsser consacrat en 2014 dins lo règlament de la Cort, amb l’article 18 B, titulat « Jurisconsult », dispausa: « Per fins de qualitat e de coeréncia de sa jurisprudéncia, la Cort es assistida d’un jurisconsult. Aqueste fa partit del grafi. Provesís d’avises e d’informacions, especialament las formacions de jutjament e membres de la Cort. »

La CEDU es la sola jurisdiction internacionala dotada d’un jurisconsult.

Jurisconsults de la CEDU
Nom Mandat Estat d'origina
Lawrence Early Dempuèi març de 2013  Reialme Unit
Vincent Berger 2006-2013 França  
Michele de Salvia 2001-2005   Itàlia

En practica, lo jurisconsult assegura una vigila jurisprudenciala e s’esfòrça de prevenir los conflictes de jurisprudéncia. Examina totes los projèctes d’arrèst e de decision que son someses a las cambras constituidas al sen de las cinc seccions, e formula enseguida d’observacions que manda a totes los jutges de la Cort e als responsables del grafi. Redigís cada setmana una informacion jurisprudenciala confidenciala, reservada als jutges e als juristas dels grafi e consacrat al desvolopament intervenguts dins las seccions pendent la setmana passada. Assistís a totas las deliberacions de la Granda Cambra e del collègi d’aquesta. Mai, fa sovent ofici de grafièr de la Granda Cambra e de pòrtavotz jurisprudencial de la Co.

Lo titulari del pòste es causit pel burèl de la Cort e nomenat pel burèl de la Cort e nomenat pel Secretari general del Conselh de l’Euròpa, al tèrme d’un concors dobèrt al residents dels Estats membres de l’organizacion. Se ten al reng de director al Conselh de l’Euròpa.

Estatisticas d'activitaModificar

Contribucion jurisprudenciala d’aquesta CortModificar

La Cort publica sus son site lo recuèlh dels arrèsts e decisions e tanben lor Analisi jurisprudenciala.

Una de las consequéncias d'aquestas activitats es l'evolucion de la doctrina juridica suls quita Drechs umans. Es lo cas de la jurisprudéncia que bastís pauc a pauc suls descòrds entre los Estats e los particulars que començan a èsser utilizat per la doctrina juridica dins fòrça païses, quitament se son pas europèus. Mas s'agís pas sonque de doctrina, una autra consequéncia mai concrèta es la modificacion de la legislacion en seguida d'una condamnacion, coma en França amb la promulgacion de la lei sus las escochas telefonicas del 10 de julhet de 1991 après que la França foguèt condemnada pel arrèts Kruslin e Huvig del 24 d'abril de 1990.

Mai, donat que la Convencion europèa dels umans pòt èsser invocada en dirècte en França fàcia al tribunals, es possible de se prevaler de que se realize l'interpretacion per la Cort d'Estrasborg que lo jutge rebute la lei contrària a la Convencion[4]. Atal, lo jutge administratiu o lo jutge judiciari an fach l'un e l'autre las leis francesas inoperantas, aquestas que crean de violacions dels drech garantits par la Convencion

ProceduraModificar

La Cort ten una competéncia subsidiara en matèria de violacion de drech umans. Lo requerant deu aver agotat las vias de recors intèrnes de son Estat per engatjar un recors fàcia a aquesta juridisccion supranacionala. Mai, las requistas devon satisfar de condicions per èsser declaradas recevablas, e examinadas al fons. Las requistas son necessàriament dirigidas contra un Estat contractant de la Convencion.

La CEDU publica per informacion lo « Guide practic sus la recevabilitat ».

Agotament de las vias de recors intèrnesModificar

L'article 35 de la convencion europèa dels drechs umans establís coma condicion prealabla a la sasina de la Cort europèa dels drechs de l'òme, l'agotament de las vias de recors intèrnes. Aquesta condicion es la consequéncia de la competéncia subsidiara de la jurisdiccion supranacionala, concebuda coma un organ de contraròtle de l'aplicacion de la convencion. Las jurisdiccions dels Estats signataris son encargats d'aplicar la convencion, e de far desaparéisser las violacions dels drechs umans. Per sasir la Cort, le requerant deu establir l'incapacitat de las jurisdiccions nacionalas a remandar las mancas, utilizan los recors utils, eficaces e adequats, e invocant en substéncia una violacion de la convencion.

Recors utils, eficaces e adequatsModificar

Lo requerant deu agotar las vias de recors intèrnes adaptadas « al redreçament de la violacion dels drechs umans que se'n dich victima ». Autrament dich, los recors intèrnes devon èsser utils, eficaces e adaptats a la situacion del requerant.

Los recors adaptats son aquestes que podon suprimir la causa de la violacion dels drechs de l'òme. Los recors eficaces comprenon los recors que tenon la competéncia de las autoritats avent lo poder de redreçar la violacion allegada. L'utilitat d'un recors s'aprecia al vejaire de las escasenças de succès del requerant fàcia a una jurisdiccion donada, al respècte de sa jurisprudéncia anteriora. La Cort europèa dels drechs umans, al subjècte de la França, precisèt « que lo recors en cassacion figura d'entre las vias de recors d'agotar en principi per se conformar a l'article 35 [de la Convencion] ».

Lo principi de l'agotament de las vias de recors intèrnes conéis d'amenatjaments. D'en primièr, las allegacions seriosas de torturas pòdon dispensar lo requerant d'agotar las vias de recors intèrnes. Segond, lo ciutadan pòt agotar las vias de recors intèrnes mejans una associacion.

Invocacion en substénciaModificar

L'invocacion en substéncia es un principi de recevabilitat de las requistas complementàrias a l'agotament de las vias de recors. La Cort europèa dels drechs umans impausa al requerant « d'aver somés en substéncia a las autoritats nacionalas lo grièuge que fa valer fàcia als organs de contraròtle d'Estrasborg ». Per aquò, la Cort europèa dels drechs umans estima qu'aquesta condicion es satisfasenta, quand lo requerant solament a evocat de disposicions de drech intèrne equivalentas a aquesta fàcia a la CEDU davant las jurisdiccions nacionalas. Pasmens, la Cort rebutèt lo principi mai favorable d'invocacion en substéncia implicit. Atal, lo requerant « deu invocar en dirècte la CEDU o se referir explicitament a de disposicions intèrnas equivalentas ».

Sasina de la CortModificar

Titularis del drech de sasir la CortModificar

La Cort europèa dels drechs umans pòt èsser sasida per una persona fisica, una organizacion non governamentala o un grop de particulars que se pretend victima d'una violacion dels drechs reconeguts dins la Convencion et sos protocòls, per un dels Estats contractants. Aquesta concepcion dels drechs naturals de l'òme balha un drech de sasir la Cort quina persona que siá, quina que siá sa nacionalitat o son luòc de residéncia actuala. Pasmens, lo requerant dèu èsser victima d'una manca d'un Estat contractant a sos engatjaments.

Personas fisicasModificar

Lo drech de recors individual es dobèrt a tota victima dirècta, indirècta o potenciala d'una violacion dels drechs de l'òme, resultant d'una manqca d'un Estat contractant. La Cort europèa dels drechs umans reconéis que lo fraire d'una victima pòt introduire una requista en son nom, sens aver recebut de procuracion. Mai, la Cort admetèt qu'una associacion de proteccion de l'environament pòsca engatjar un recors per defendre l'interés general, e non de las victimas particularas.

Aqueste recors faguèt l'objècte d'una evolucion: fins a la dintrada en vigor del protocòl 11, calguèt que l'Estat aja acceptat que los individús utilzen un tal recors. Calguèt esperar la fin de las annadas 1980 per que la França accepte que los individús pòsca sasir la Cort. Dempuèi 1998, es automatic, los Estats an pas pus a concentir per qu'un individú pòsca sasir la Cort.

Organizacions non governamentalas al sens largModificar

La Cort europèa dels drechs umans reten una interpretacion extensiva de l'article 34 de la Convencion, per alargar la nocion d'organizacion non governamentala. Lo drech de sasir la Cort es ara reconegut a las personas moralas, coma a las societats comercialas e las personas moralas de drech public exercissent pas cap de prerogativa de poténcia publica, tot en gausissent d'una autonomia complèta al respècte de l'Estat. Pasmens, un sol article de la Convencion EDU (mai precisament l'article primièr del primièr protocòl adicional, relatiu al drech e a la proprietat) explica que sa proteccion s'espandís que siá a las personas fisicas o moralas.

Pasmens, las collectivitats localas son privadas dels drech de sasir la Cort europèa dels drechs umans.

Procedura interetaticaModificar

Existís tanben una procedura interetatica per que un Estat pòt n'atacar un autre, mas son usatge es fòrça pauc corrent.

Condicions de recevabilitat de las requistasModificar

Per èsser recevabla, una requista deu èsser introducha dins los sièis meses (segon lo protocòl 14 en vigor. Lo protocòl 15 prevei un delai de 4 meses, mas es pas encora dintrat en vigor que totes los Estats l'an pas encora signat) segent la data de la darrièra decision intèrna definitiva, e deu èsser signada pel requerant o son representant. Cal taben que lo requerant aja, davant la jurisdiccion nacionala, sostengut qu'èra victima d'una violacion de la Convencion europèa dels drechs umans. La règla non bis in idem constituís un autre critèri de recevabilitat de las requistas, al tèrme de que la Cort reten pas cap de resquistat individuala quand « es subretot la mèsma qu'una requista de per abans examinada per la Cort o ja somesa a una autra instància internacionala se conten pas de fachs novèls ». D'autre part, la Convencion prevei doas condicions negativas de recevabilitat de las requistas individualas. D'en primièr, una requista seriá manifestament mal fondada « s'existiriá pas cap de començament de pròva se piejant suls fachs invocats o se los fachs establits depend quitament pas una aparéncia de violacion de la CEDU ». Seegon, las requistas son jutjadas abusivas quand contenon de propaus insultants alvejaire d'un Estat o de sos representants, o quand son fantasistas o provocatriças.

Contraròtla de las condicions de recevabilitatModificar

 
Filtratge per la Cort europèa dels drechs umans: exemple de decision non motivada donada sus una requista

La requista adreiçada a la Cort es atribuida pel president de la Cort a une seccion, e examinada per un jutge raportaire nomenat per la Cambra a que aparten. Lo jutge raportaire demanda a las partidas de sometre totes los rensenhaments necessaris e pertinents a l'examen de la causa, e decidís se l'afar deu èsser examinat pel comitat o la cambra. Lo comitat sasit de la recevabilitat d'una requista pòt pas la declarar irrecevabla o la raiar del ròtle sonqu'a l'unanimitat dels membres del comitat. S'i a pas unanimitat, la requista es adreiçada a la cambra que pòt admetre sa recevabilitat, declarar son irrecevabilitat o la raiar del ròtle a la majoritat simpla dels voces. La Granda cambra pòt tanben èsser sasida de l'admissibilitat d'una requista dins los cas mai sensiblas.

Lo protocòl 14 permet l'exclusion de las requistas repetitivas. Es un primièr element que permet d'orientar los afars. Rebutarà los afars qu'auràn ja donat luòc a una decision e seràn tractadas los afars que « meritan » d'èsser tractadas. 60 % de las requistas son de requistas repetitivas. Aquesta capacitat de filtratge es visibla.

Seran pas examinats los afars que donèron luòc a un prejudici pauc important. Los jutges liguèron aquesta condicion a una jurisprudéncia importanta.

Lo protocòl 14 dintrèt en vigor lo 1èr de junh de 2010 après la ratificacion de la Russia, qu'èra lo sol Estat del Conselh de l'Euròpa a s'opausar a la ratificacion del protocòl, blocant atal la reforma de la Cort. Lo 15 jde genièr de 2010, amb 392 voces sus 450, la Doma d’Estat rus donèt son acòrdi.

Procedura posteriora a la recevabilitatModificar

Un còp la requista declarada admissibla, l'afar es instruch per una cambra de seccion que dispausa de poders d'instruccion, e pòt indicar de mesuras provisòrias e sollicitar l'avís de tèrç. La cambra assag, après examen contradictòri d'elements, de parvenir a un reglament amiable de l'afar, e s'escai, donar un arèst susceptible de renvei davant la Granda cambra.

Instruccion de l'afarModificar

Un còp la requista declarada recevabla, la cambra sasida de l'afar dispausa de poders largs d'instruccion en vista d'establir contradictòriament los fach de la causa. Las mesuras d'instruccion pòdon èsser adoptadas o sens acòrdi prealable, o a la demanda de las partidas. Per aquò, la cambra pòt sollicitar la produccion d'elements de pròvas escrichas o l'audicion de testimònis e d'expèrts, en principi a pòrta tancada. La cambra pòt tanben designar un o mai jutges de la Cort per procedir a la visita dels lucs en vista d'acampar de rensenhaments. La cambra pòt tanben indicar de mesuras provisòrias e sollicitar l'avís tèrç a l'afar.

Mesuras provisòriasModificar

La cambra sasida de l'afar, o son president, pòdon indicar a las partidas l'execucion de mesuras provisòrias qu'estiman adaptadas a la situacion. Unes autors jutjan aquestas mesuras « indispensablas per empachar que l'Estat defendeire prenga benefici de la durada de la procedura europèas per crear una situacion irreversibla grevament atemptatòria als drechs umans, e empachar tanben l'exercici eficaç del drech de recors individual al mesprés de l'article 34 in fine de la CEDU ». La Granda cambra de la Cort jutgèt que l'inobservacion de las mesuras provisòrias prejudiciariá a l'efectivitat del drech de recors individual, garantit per l'article 34 de la Convencion. Lo prononciar de mesuras provisòrias es condicionada al risc verai de prejudici imminent e irreparable, mas las mesuras provisòrias « son sempre mai sovent adoptadas per la Cort […] e permeton de conferir, insensiblament, un caractèr suspensiu de substitucion al recors individual exercit davant la CEDU ».

Intervencion de tèrçModificar

L'article 36 de la Convencion, modificat pel protocòl 11, a introduguèt una procedura d'intervencion de tèrç destinada a ajudar la Cort a se prononciar en tota coneissença de causa. En efièch, lo President de la cambra pòt invitar una persona a presentar d'observacions escrichas, o a prene part a las audiéncias. Las personas sollicitadas s'entendon dels Estats contractants qu'un ciutada es requerant, dels Estats contractants que son pas partidas a l'afar, e mai generalament de « quina persona interessada que siá ». Atal, la Conferéncia dels evèsques catolics d'Angletèrra e del país de Galas e un organisme de recerca foguèron invitats a donar lor avís sus las questions ligadas al suicidi assistit.

Jutjament de l'afarModificar

Après aver admés la recevabilitat de la requista individuala, la cambra sasida se met a la disposicion de las partidas, per capitar a un reglament amiable de l'afar. S'escai, la cambra se pronóncia per un arrèst.

Reglament amiableModificar

Lo règlament amiable de l'afar deu èsser temptat a l'initiativa de la cambra, dins lo respècte dels drechs umans reconeguts per la Convencion e sos protocòls. Lo reglament amiable se traduch per una radiacion de l'afar del ròtle, e lo prononciarp per la cambra d'una breva decision se limitant a expausar de fachs e de la solucion retenguda.

Prononciat de l'arrèstModificar

En manca de reglament amiable, e après examèn contradictòri de l'afar, la cambra sasida dona un arrèst que se pronóncia sus l'existéncia o non d'una violacion de la Convencion et de sos protocòls. Se la violacion allegada es reconeguda, e que lo drech intèrne permet pas de remandar de biais eficaç los efièchs de la violacion, la cambra pòt acordar a la partida lesida una satisfaccion equitabla jos forma de damatges e interesses. Los arrèts e decisions de la Cort europèa dels drechs umans son obligatòriament motivadas. Los jutges pòdon exprimir lor opinion individuala, concordanta o dissidenta, en annèxe de l'arrèst. Se passèt que de jutges apodan a l'arrèt, non pas una opinion, mas una « declaracion ».

Los arrèsts donat en cambra ordinària venon definitius, quand las partidas anncian lor intentcion de pas sasir la Granda cambra, o tres meses après lo prononciat de l'arrèst en l'abséncia de sasina de la Granda cambra. Lo protocòl 11 prevei que los afars jutjats pòdon far l'objècte d'un novèl examèn dins la Granda Cambra a condicion que l'afar compòrte un problèma d'interpretacion o que l'afar done luòc a una contradiccion de jurisprudéncia. La Cort tornarà a examinar l'afar al fons. Lo retorn se realiza oer un arrèst. L'arrèst definitiu pòt far l'objècte solament de dos recors: recors en interpretacion o recors en revision. Los Estats contractants s'engatjan a executar los arrèsts definitius, jos la vigiléncia del Comitat desl ministres, mas la Cort europèa dels drechs umans es una jurisdiccion supranacionala desprovesida de poder de coercicion contra los Estats. Lo comitat dels ministres es abilitat a sasir la Cort contra un Estat que, après mesa en demora, contuharà d'executar pas l'arrèst de la Cort. Se parla de recors en mancament d'un Estat. La decision es presa a la majoritat qualificada.

Ipotèsis de sasina de la Granda cambraModificar

La Granda cambra de la Cort europèa dels drechs umans se pronóncia sul fons dins los afars interetatics, e dins los afars individuals en dos ipotèsis.

Dessasissament d'una cambra de seccionModificar

Una cambra de seccion sasida d'un afar pòt se dessasir al benefici de la Granda cambra, en l'abséncia d'arrèst definitiu e levat oposicion de las partidas, quand l'afar « pausa una question greva relativa a l'interpretacion de la Convencion o de sos Protocòls, o se la solucion d'una question pòt menar a una contradiccion amb un arrèst rendut de per abans per la Cort ».

Demanda de retorn en Granda CambraModificar

En preséncia d'un arrèst rendut per una cambra de seccion, un requerant pòt demandar lo retorn de l'afar davant la Granda Cambra de la Cort, dins un delai de tres meses a comptar del prononciat de l'arrèst. La demanda de retorn es examinada per un collègi de 5 jutges de la Granda Cambra, e l'accepta solament quand « l'afar pausa una question greva relativa a l'interpretacion o a l'aplicacion de la Convencion o de sos Protocòls, o encara una question greva de caractèr general ». Los autors relèvan que « las partiadas daissan venir definitius l'immens majoritat dels arrèsts de Cambra demandant pas lo retorn dins tres meses e que, se lo farián, lo collègi de cinq jutges acceptarián lor demanda sonque amb la mai extrèma parsimoniá ».

La Granda Cambra pòt infirmar leugièrament o mai radicalament los arrèsts de cambra de seccion. Pòt tanben declarar irrecevabla una requista qu'una cambra aviá declarat recevabla, e pòt a vegada autorizar un novèl examèn de l'ensemble de l'afar.

JurisprudénciaModificar

Portada dels arrèsts de la CortModificar

Portada dels arrèsts constatant una violacionModificar

Portada dels arrèsts acordant una satisfaccion equitablaModificar

La satisfaccion equitabla, de natura exclusivament pecuniària, es acordada a la victima « quand lo drech intèrne de l'Estat mes en causa es imposerós a far desaparéisser de complet la violacion constatada ». L'indemnitat balhada per la Cort e a la carga de l'Estat reconegut colpable d'una violacion dels drechs umans, correspond als depens, e al prejudici material e moral de la victima. Lo montant de la soma balhada pòt èsser considéeable. L'Estat condamnat deu realizar lo pagament de l'indemnitat dins los tres meses seguent l'arrèst, e la Cort pòt ordonar lo pagament d'interesses moratòris en cas de despassament d'aqueste delai.

Interpretacion de la Convencion e dels protocòlsModificar

La Cort europèa dels drechs umans es competenta per interpretar la Convencion e sos protocòls adicionals segon las règlas generalas d'interpretacion dels tractats definidas per la Convencion de Viena del 23 de mai de 1969. Pasmens, la Cort rebutèt l'interpretacion literala al benefici d'una interpretacion teleologica dels tèxtes, per lor garantir una melhora efectivitat e « de protegir de drechs non pas teorics o illusòris mas concrèts e efectius ».

Concepts amplificateursModificar

Preeminéncia del drechModificar

La Cort estima que lo principi de preeminéncia del drech, visat dins lo preambul de la Convencion, es « un dels elements del patrimòni esperital comun dels Estats membres del Conselh de l'Euròpa » e pren en compte la Convencion dans son ensemble. Aqueste principi de preeminéncia del drech fondèt entre autre l'exigéncia de la Cort d'una proteccion adequata contra l'arbitrari de las immixcions de la poténcia publica.

Lectura combinada de l'article 14Modificar
Obligacions positivasModificar
Portada limitada de las restriccionsModificar
Esperança legitimaModificar
Autonomia personalaModificar

Concèptes moderatorsModificar

Aplicacions particularasModificar

L'esclavatge deu èsser sanccionat eficaç en drech intèrne (article 4)Modificar

Las violacions de l'article 4 devon èsser sanccionadas de biais sevèr e eficaç en drech intèrn:

  • 26 de julhet de 2005, Siliadin c. França : condamnacion de la França qu'a pas respectat l'article 4 de la Convencion sus l'esclavatge. París avent pas pro condamnat un cas d'esclavatge domestic sus una jova Togolesa, Siwa-Akofa Siliadin, dins las annadas 1990.

L'article 5 protegís la libertatModificar

La regularitat de la privacion de libertat deu lèu èsser contrarotlada per un jutge

L’interessat refusèt de deferir a un òrdre de la polícia li ordonant de quitar un luòc de fèsta. Afirma que son arrestacion e sa detencion per la polícia son una violacion de l’article 5 (drecha la libertat e a la seguretat) de la Convencion. La Cort considèra que la durada de la detencion policièra parelhada al retard dins lo contraròtle realizat pel jutge respectèt pas pro l’equilibri que caliá establir entre la necessitat de garantir l’execucion de l’obligacion impausada al requerant e lo drech d'aqueste a la libertat. Alara, la Cort conclutz a la violacion de l’article 5, paragraf 1, alinea b de la Convencion.Communicat del Grafièr.

Violacions de l'article 6Modificar

Se pòt primièr remarcar que sus un plan quantitatiu, s'agís de l'article mai sovent invocat pels requerants davant la Cort europèa dels drechs umans.

Lo respècte de la presompcion d'innocéncia s'impausa totes:

  • 10 de febrièr de 1995 e 7 d'agost de 1996, Allenet de Ribemont c. França : la Cort remembra amb netetat los poders publics a lors devers de resèrva davant l'accion judiciari en condamnant la França per violacion de l'article 6. Tota persona acusada d'una infraccion es presumida inocenta fins a que sa culpabilitat seriá legalament establida. Michel Poniatowski, ministre francés de l’Interior, just après après l’assassinat de Jean de Broglie, denoncièt publicament coma instigator de l'assassinat un òme que fin finala faguèt condamnar la França per « prejudici a la presompcion d'inocéncia », obtenent una indemnisacion de mai de dos milions de francs franc. Pas cap de tribunal francés a seguit Michel Poniatowski en condamnant aqueste colpable predesignat. La Cort soslinha que las prescripcions de l'article 6 de la Convencion europèa dels drchs umans garantissent la presompcion d'inoncéncia s'aplican a totes los nivèls de l'intervention de l'autoritat publica.

L'egalitat de las armas davant los tribunals, quinas que sián, deu èsser assegurada:

  • 18 de març de 1997, Foucher c. França : lo refus d'accès al dossièr penal es una violacion del drech a l'egalitat de las armas. Percaçat per una contravencion allegada, lo requerant se defendèt sol e podèt pas aver accès als verblas constituissent lo dossièr.
  • 2001, Kress c. France : lo Comissari del govèrn de la jurisdiccion administrativa francesa (CE) deu pas participar al deliberat. Mai, una nòta en deliberat pòt èsser somesa per las partidas après lo prononciat de sas conclusons. Aqueste arrèst es confirmat lo 12 d'abril de 2006 per Martinie c. França. La solucion es espandida a la Cort del comptes francesa, que malgrat sas especificitats es qualificada de jurisdiccion e pòt se ver aplicar los principis del procès equitable. Amb los arrèsts Borgers (1991) e Delcourt (1970) es mes en evidéncia la reconeissença per la CEDU de la teoria de las aparéncas aplicada al drech processual.
  • 26 juillet 2002, Meftah c. França (arrèst de Granda Cambra): la Cort jutja que, per manca d’aver ofèrt al requerant un examen equitable de sa causa davant la Cort de cassacion dins l'encastre d’un procès contradictòri, en assegurant la communicacion del sens de las conclusons de l’avocat general e en permetent d’i respondre per escrich, i a agut, en l’espècia, violacion de l’article 6, paragraf 1.

Las audiéncias dels tribunals devon èsser publicas:

  • 23 de junh de 1981, lo comte, Van Leuven e De Meyere c. Belgica : l'exigéncia de la publicitat excluís que sola la procedura davant la Cort de cassacion, qu'ela cenéis pas del fons de l'afar, siá publica, alara que la procedura èra pas publica davant las jurisdiccions del fons.
  • 24 de març de 2005 Osinger c. Austria : l’afar a per subjècte una procedra engatjada per determinar qui serà eritièr d’una bòrda qu'aviá apartengut al fraire de requerant. La procedura de succession se debanèt sens pas cap d'audiéncia publica, al mesprés de l’article 6, paragraf 1.Communicat del Grafièr .

Las decisions dels tribunalas devon èsser executadas:

  • 18 de novembre de 2004 Qufaj Co.Sh.P.K. c.Albania : une societat albanesa obten en apellacion una soma en reparacion d’un prejudici. L'arrèst ven definitiu e executòri. La societat capita pas a far aplicar aqueste jutjament. Sasida, la Cort constitucionala albanesa declara que l’execucion de decisions judiciàrias ten pas de sa competéncia. La Cort europèa dels drechs umans jutja que l’inexecucion per las autoritas albanesas d’una decision definitiva es una violacion de l’article 6, paragraf 1 (drech a un procès équitable).

Los tribunals devon èsser independents :

  • 28/07/1984, Campbell c. R-U, 4 critèris d'independéncia del jutge son enonciats: son mòde de designacion, la durada dels mandats, l'existéncia de garantidas contra las pressions exteriora e una aparéncia d'independéncia.
  • 24 de novembre de 1994, Beaumartin c. França : es pas independanta la jurisdiccion que, puslèu que d'interpretar d'esperela un acòrdi internacional, espèra l'avís del ministre dels Afars estrangièrs.

Obligacion de far la justícia dins un delai rasonable

  • torna regularament dins la jurisprudéncia de la Cort. Par exemple, dins les arrèsts Pelissier c. França (1999) e Kudla c. Polonha (2005).

Pas de pèna sens lei (article 7)Modificar

  • 1èr de julhet de 1961, Lawless c. Irlanda: la detencion administrativa pendent cinc meses en 1957 d'un membre conegut de l'IRA en aplicacion de leis particularas de 1939 e 1940 constituís pas una violacion de la Convencion europèa dels drechs umans, a causa entre autre de l'importéncia dels trobles
  • 9 de febrièr de 1995, Welch c. Reialme Unit: es pas possible d'aplicar una pèna (en l'espècia, confiscacion) que foguèt aumentada per una lei de 1986 posteriora a las infraccions penalas reprochadas.

Lo drech a la vida familiala e privada e garantit per l'article 8Modificar

  • 18 de febrièr de 1991, Moustaquim c. Belgica. L'alunhament d'un estrangiè pòt constituir una violacion de l'article 8.
  • 1èr de julhet de 2008, Liberty et al. contra Reialme Unit, al subjècte de l'intercepcion de comunicacions, per l'agéncia de rensenhament GCHQ, emesas dempuèi e cap a la Republica d'Irlanda.
  • Lo 26 de junh de 2014, afars Mennesson e Labassée c. França. La Cort decidís que la nonreconeissença d'una filiacion entre un enfant eissit d'una gestacion per altrú e sos parents que son reconeguts tal coma son al moment de la naissença dels enfants dins lo pas ont aquesta naissença se debanèt, es una violacion de l'article 8 de la Convencion. Atal, per aquesta nonreconeissença de la filiacion, la Cort estima « qu'aquesta contradiccion fa prejudici a l’identitat dels enfants al sen de la societat francesa ».

La proteccion de la libertat d'expression (article 10) es pas absoludaModificar

  • Lo paragraf 1 de l'article 10 assegura la proteccion de las fonts d'informacion dels jornalistas, sens excepcions ni restriccions.
  • Lo paragraf 2 de l'article 10, que prevei de las restriccions a la libertat d'expression, destria pas segon la natura de l'expression en causa, e per exemple conéis pas d'excepcion en favor de la recerca scientifica (veire per exemple Comission EDU, decision sus la recevabilitat, Marais c. França, 24 de junh de 1996, n°31159/96).
  • 15 de decembre de 2009 : Financial Times LTD e al. c. Reialme Unit : « la proteccion de las fonts jornalisticas es una de las pèiras angularas de la libertat de la premsa ».
  • 21 de genièr de 1999, Fressoz et Roire c. Francça (Le Canard enchaîné) : la Cort dich, a l’unanimitat, qu’i aguèt violacion de l’article 10 (libertat d'expression) de la Convencion. En seguida del refús de la direccion de Peugeot, presidida per Jacques Calvet, d’aumentar los salaris reclamats pel personal, le Canard enchaîné publiquèt un article detalhant l’evolucion dels salaris de Jacques Calvet, a partir de fotocopias parcialas de sos tres darrièrs avís d’imposicion. Après un planh M. Calvet, una procedura pénala foguèt engatjada contra dos requerants per entre autre recapte de las fotocopias dels avís d'imposicion, venent de la violacion del secret professional per un foncionari non identificat. La Cort balha als requerants una soma egala a aqusta qu'avin estat condamnats a pagar.

L'article 14 garantís l'egalitat entre enfantsModificar

  • 13 de julhet de 2004, Pla et Puncernau c. Andòrra : la Cort remembra que los Estats membres del Conselh de l’Euròpa an ara d’importança per l’egalitat, en matèria de drechs de caractèr civil, entre enfants eissus del maridatge e enfants nascut fòra del maridatge. Los enfants nascuts fòra del maridatge andonc un drech egal a l'eritatge. La Cort estima qu’i a agut violacion de l’article 14 combinat amb l'8. Conclutz tanben que se cal pas examinar de biais separat la requista jos l’angle de l’article 8 legit de biais isolat Communicat del grafièr .

Lo drech de proprietat es protegit per l'article 1 del protocòl 1Modificar

  • 27 mai 2003, Motais de Narbonne c. França : indemnisacion de 3 286 765,70 èuros pels set requerants, eritièrs d’una persona qu'èra proprietària d’un terren a Saint-Denis de La Réunion, que foguèt expropriat. Lo 2 julhet de 2002, la Cort jutgèt que a causa de l'abséncia d’amenatjament del terren pendent 19 ans après l’expropriacion, los requerants foguèt indudament privats de la pus valguda engendrada per aquese terren. Ne dedutz que patiguèron d'un carga excessiva a causa de l’expropriacion litigiosa e conclutz a la violacion de l’article 1 del Protocòl n°1 (proteccion de la proprietat) de la Convencion europèa dels drehs umans. La Cort se pronóncia de meses mai tard sus la question de l’aplicacion de l’article 41 (satisfaccion equitabla) al subjècte del domage material, e aquò a l'unanimitat. Communicat del Grafièr.
  • 2005:arrèst Bosphorus.

CriticasModificar

Istoricament, la CEDU foguèt d'ora la mira de criticas. Lo general de Gaulle jamai reconeguèt de verai la competéncia de la Cort europèa al motiu que dins un Estat democratic pas cap d'institucion saupra se plaçar al dessús del pòble: « En França, la sola Cort suprèma, es lo pòble francés. ».

L'espandida dels poders de la CEDU foguèt criticada coma una diminucion reala de la sobeiranetat del drech dels diferents Estats europèus. Per Pierre Lellouche, la CEDU es passada d'una vocacion de proteccion de las libertats fondamentalas a una intrusion dirècta dins fòrça domènis de la vida publica de cada Estat qu'el jutja dangierosa per exemple en matèria de seguretat nacionala. Aqueste « govèrn dels jutges » seriá una « negacion democratica » tan mai« tiranic qui a pas cap de recors possible un còp que la Cort donèt un arrèst ».

Per Bertrand Mathieu, especialista de drech constitucional, la CEDU de contunh passa son ròtle primièr e se mesclar dis lo camp del politic. Remembra que « dins una democracia, es al legislator qu’aparten de definir l’interés general ». Aqueste poder limpa, segon el, pauc a pauc entre las mans dels jutges. Atal, quand la CEDU « decidís qu’un Estat pren pas en compte corrèctament l’interés collectiu, dintra dins lo quita còr de la legitimitat politica », lo jutge avent pas cap de legitimitat per dire, per exemple, çò que conven o non en matèria de bioetica[5].

Segon Grégor Puppinck, un jurista especialista de la CEDU,  « los drechs de l'òme tenguèron pas lor promesa de demorar al dessús de la politica ». Estima que los drechs umans, tals que son interpretats per la CEDU, « pèrdon de lor credit e de lor universalitat a mesura que se desvian del drech natural per promoúre de drechs novèls butant lo comun dels mortals. Alara qu'èran sensats s’opausar a las ideologias, tròp sovent, los drech umans son d'espereles utilizats coma de verai caval de Tròia, per penetrar los òrdres juridics nacionals e i vojar una ideologia estrangièra a l’intencion originala dels redactors de 1948 ».

Per un grop de nauts foncionaris franceses nomenat Groupe Plessis, la CEDU, a causa de sas multiplas intrusions al quita còr de la legitimitat politica, pausa « un verai problèma democratic ». Per aquesta rason, ne sortir seriá « un imperatiu democratic ».

Nòtas e referénciasModificar

NòtasModificar

  1. « La Cour en bref », echr.coe.int.
  2. (it) La procedura di elezione dei giudici della Corte Edu di Daniela Cardamone, Questione giustizia, speciale n. 1/2019 (La Corte di Strasburgo a cura di Francesco Buffa e Maria Giuliana Civinini).
  3. (it) Vincent A. De Gaetano, Il giudice, la Cancelleria della Corte e il non-judicial rapporteur, Questione giustizia, speciale n. 1/2019 (La Corte di Strasburgo a cura di Francesco Buffa e Maria Giuliana Civinini).
  4. Pour le même cas en Italie, voir (it) E l’Italia viola la Convenzione europea dei diritti dell’uomo.
  5. Entretien avec Bertrand Mathieu, « Le gouvernement des juges, ce n’est plus la démocratie ! » , Gazette du Palais, 25-26 septembre 2015, no  [PDF].

TèxtesModificar

Autras referénciasModificar

AnnèxesModificar

BibliografiaModificar

Obratges sinteticsModificar

  • Frédéric Sudre, La Convention européenne des droits de l'homme, Paris, 6e, coll. « Que sais-je ? », juin 2004, 127 p.
  • Jean-Pierre Marguénaud, La Cour européenne des droits de l'Homme, Paris, 4e, coll. « Connaissance du droit », août 2008, 4e éd., 165 p., poche (ISBN 978-2-247-07855-4)
  • (fr+en) Saisir la Cour européenne des droits de l’homme : Guide pratique sur la recevabilité, Strasbourg, Les Editions du Conseil de l'Europe, 20 août 2012, 128 p. (ISBN 978-92-871-7375-1)Modèl:Commentaire biblio
  • Laurence Burgorgue-Larsen, La Convention européenne des droits de l'homme, Paris, LGDJ, 2012 (1re éd.), 231 p. (Col. Systèmes).

Obratges especializatsModificar

  • Société québécoise de droit international (SQDI) - Cour européenne des droits de l’homme (Tous les articles)
MonografiasModificar
  • Institut de droit européen des droits de l'homme (préf. Frédéric Sudre et Katarzyna Grabarczyk), Le dialogue des juges, Université de Montpellier I, 2007, 480 p., « Les sources internationales dans la jurisprudence de la Cour européenne des droits de l'homme »
  • Élizabeth Lambert-Abdelgawad, L'exécution des arrêts de la Cour européenne des droits de l'homme, Strasbourg, Éditions du Conseil de l'Europe, coll. « Dossiers sur les droits de l'homme » (no 19), 2008, 2e éd., 86 p. (ISBN 978-92-871-6372-1, OCLC 470796648)
  • Les Tribunaux français face à la justice européenne, Chantal Méral, Éditions Filippacchi, mai 1997.
  • Jean-Pierre Marguénaud, CEDH et droit privé : l'influence de la jurisprudence de la Cour européenne des droits de l'homme sur le droit privé français, Paris, La Documentation française, coll. « Perspectives sur la justice », 2001, 253 p. (ISBN 978-2-11-004662-8, LCCN 2001381608)
Tèsis de doctoratModificar
  • Marina Eudes et A. Perone (dir.), La pratique judiciaire interne de la Cour européenne des droits de l'homme, Université Paris X, 2005
  • Élizabeth Lambert-Abdelgawad et Jean-François Flauss (dir.), Les effets des arrêts de la Cour européenne des droits de l'Homme : contribution à une approche pluraliste du droit européen des droits de l'Homme, Université Robert Schuman de Strasbourg, 1998, 635 p.
  • Vincent Penard, La presse et la Cour européenne des droits de l'homme, Université d'Aix-Marseille III, 2004
  • Katarzyna Grabarczyk, Les principes généraux dans la Cour européenne des droits de l'homme, Université d'Aix-Marseille III, 2008
  • Frédéric Lazaud (préf. Jean-François Flauss), L'exécution par la France des arrêts de la Cour européenne des droits de l'homme, Aix-en-Provence, Presses universitaires d'Aix-en-Provence, 2006, 635 p. (ISBN 978-2-7314-0496-8, LCCN 2006466124)
  • Didier Girard, La France devant la Cour européenne des droits de l'homme, Aix-en-Provence, 2011, 678 p.

JurisprudénciaModificar

  • Vincent Berger (préf. Louis-Edmond Pettiti), Jurisprudence de la Cour européenne des droits de l'homme, Paris, Sirey, 2014, 13e éd., 953 p. (ISBN 978-2-247-13570-7, LCCN 2007429261)
  • Frédéric Sudre, Les grands arrêts de la Cour européenne des droits de l'homme, Paris, 5e, coll. « Thémis ? », janvier 2009, 854 p.
  • Jean-Loup Charrier, Code de la Convention européenne des droits de l'homme : Textes - Commentaires - Jurisprudence - Conseils pratiques : Bibliographie, Éditions Litec
  • Code de la Convention européenne des droits de l'homme : Textes - Commentaires - Jurisprudence - Conseils pratiques - Bibliographie, de Jean-Loup Charrier, Éditions Litec (Juris Classeur). Indique comment présenter une requête.
  • Extraits clés de jurisprudence - Cour européenne des droits de l'homme - Gilles Dutertre, (2003)

Articles connèxesModificar

EuròpaModificar

Autres tèxtes e institucionsModificar

  • Carta africana dels drechs umans e dels pòbles
  • Convencion americana relativa als drechs umans
  • Naut Commissariat de las Nacions unida als drechs umans
  • Declaracion universala dels drechs umans
  • Pacta internacional relatiu als drechs civils e politics
  • Pacte internacional relatiu als drechs economics, socials e culturals

Ligams extèrnesModificar