Comte de Saint Simon

Claude-Henri de Rouvroy, Comte de Saint-Simon (París 17 d'octobre de 1760 - 19 de mai de 1825) foguèt un pensaire socialista utopic francés, e un dels davancièrs de la sociologia contemporanèa, considerat coma lo mèstre e collaborador d'Auguste Comte.

Lo Comte de Saint Simon

Es considerat coma l'exemple tipe de l'esperit de las luses creatiu e visionari. Se pòt considerar coma lo primièr teorician de la societat industriala, aquò li valguèt qu'uns li atribuiguèron lo títol de fondador del socialisme francés, e fin finala de primièr davancièr de la sociologia. Èra un intellectual plenament immergit dins lo mitan de son epòca, que visquèt intensament. Friedrich Engels arribèt a dire d'el que èra, amb Hegel, la ment pus enciclopedica de la nòstra epòca, e que gaireben totas las idèas del socialisme posterior èran contengudas dins son òbra. Tanben lo positivisme es dins sos escrits, mas, e mai que proclamèsse la necessitat de l'estudi scientific de la societat, de la politica e de la morala, sos pròpris escrits èran totalament alunhats de la recerca scientifica tala coma ara l'entendèm.

Quand arribèt la Revolucion Francesa, renoncièt a son títol nobiliari; lutèt per l'independéncia dels Estats Units d'America, e sa vida boèmia lo menèt a dependre economicament quita de sos pròpris servitors. Foguèt un dels primièrs qu'estudièt l'industrializacion. La vesiá positivament (abondància) e cresiá que poiriá portar un novèl modèl social. Se deviá existir la propietat privada, mas sonque se èra meritada; per aquò defendiá l'abolicion del dret a l'eretatge. Se mòstra contra los comerçants. Afirmava que i aviá doas classas d'individús: los productors (trabalhadors, entrepreneires...) e los non productors (comerçants, nòbles, clergues, militars, fenhants..). L'industrializacion èra bona mas se deviá organizar de nòu la societat e la foncion de l'Estat, per facilitar aquela transformacion, e los trabalhadors deurián ganhar segon lor productivitat.

Foguèt l'autor qu'influiguèt mai los primièrs socialistas, e tanben fòrça los romantics, dins la sociologia d'Auguste Comte, John Stuart Mill e fin finala sus Napoleon III. Tanben son influéncia arribèt a Karl Marx, perque Marx tanben partejava aquel optimisme scientific e fe dins lo ròtle tecnologic.

Òbras modificar

  • L'industrie, ou discussions politiques, morales et philosophiques (1817) (L'industria, o discussions politicas, moralas e filosoficas)
  • L'organisateur (1819-1820) (l'organizator)
  • Du système industriel (1821) (Del sistèma industrial)
  • Catéchisme des industrielles (1823) (Catequisme dels industrials)
  • Le nouveau christianisme (1825) (Lo novèl cristianisme)