Cassanhas de Begonhés

una comuna francesa
Vilatge d'Occitània

Cassanhas de Begonhés[1][2],[3],[4],[5] (Cassagnes-Bégonhès en francés) es una comuna roergassa situada dins lo departament d'Avairon e la region d'Occitània, ancianament de Miègjorn-Pirenèus.

Cassanhas de Begonhés
Cassagnes-Bégonhès
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
La glèisa de Cassanhas.
Armas
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 44° 10′ 11″ N, 2° 31′ 52″ E
Superfícia 30,93 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
665 m
547 m
419 m
Geografia politica
País Roergue Armas de Roergue
 Guiana
Contrada Segalar
Estat Bandièra de França França
Region
76
Occitània
Departament
12
Avairon Armas deu Departament d'Avairon
Arrondiment
122
Vilafranca (Rodés abans 2017)
Canton
1207
Monts de Requistanés (capluòc del canton de Cassanhas de Begonhés abans 2015)
Intercom
241200781
CC de País Segalin
Cònsol Michel Costes
(2020-2026)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2018)
915 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

948 ab.
Densitat 28,65 ab./km²
Autras informacions
Gentilici Cassagnols, Cassagnoles (en francés)
Còde postal 12120
Còde INSEE 12057

Geografia modificar

 
Comunas a l'entorn.
 
Jorn de mercat

A 20 minutas de Rodés, lo borg de Cassanhas de Begonhés s'estend del costat èst long del pan de Segalar dins la val de Cèur. La comuna atenh son punt culminant a la Juliane al nòrd oèst amb 661 mètres, lo punt pus bas essent a la Jaça de Rairet amb 424 mètres.

Cassanhas de Begonhés es lo centre d'una region relativament rica e prospèra, lo còr de l’activitat economica essent la producion del lach de fedas que servís per la fabricacion del formatge de Ròcafòrt. Ce bourg souffre néanmoins d’un enclavement certain essentiellement dû au relief géographique. L'amélioration du tronçon de route Cassagnes-Begonhès – Pont-de-Grandfuel permettra de faciliter les liaisons avec la Primaube et la prefectura d'Avairon, Rodés.

Une rivière, le Céor, et deux ruisseaux affluents du Céor, l’Hunargues et le Glandou, traversent la commune.

Istòria modificar

Partida eissida de l'article francés

Cassagnes-Bégonhès #Èsser lo banc de la una dels quatre châtellenies del Rouergue.

Fins al mièg de la sègle XV, la vida de Cassagnes s'organiza a l'entorn del castèl #que cremarà en 1584.

En 1471, a decidit de bastir un beffroi sus la glèisa. La tourelle en dominant lo chœur a abatut, las segudas del campanal actual an bastit fins al quatren aperaquí del escalona de la glèisa. Mas en 1481 las rigors de l'ivèrn, las inondacions, la grêle e las orages fan perir las récoltes e las bestiaux. La famine sobrevé en la contrée e lo bastiment es totalament interromput pendent tres ans. Aquel es pas #qu'après la venguda de Texans de Estaing, governador del comtat de Rodez, al nom de Charles de Armagnac, que lo bastiment repren e i aurà acabat l'an 1499.

En los ans 1810 a 1815, a l'epòca de [[Napoleon Ier|Napoleon sègle i]], la rota de Rodez a bastit. Dempuèi alavetz qu'aquela rota i aguèt liurat a las diligences, de contunh als camions en venent de la Primaube e de Rodez, Cassagnes, consagrat a la misèria e a la décrépitude, veirè los sieus ostals s'elevar, lo sieu comèrci e lo sieu artisanat se desvolopar. Aquel bourg ven aital prospére pendent decenis.


Tèxte originau de l'article francés

Cassanhas de Begonhés fut le siège de l'une des quatre châtellenies du Rouergue.

Jusqu'au milieu du sègle XV, la vie de Cassagnes s'organise autour du château qui brûlera en 1584.

En 1471, il est décidé de bâtir un beffroi sur l'église. La tourelle dominant le chœur est abattue, les assises du clocher actuel sont construites jusqu'au quart environ de l'étage de l'église. Mais en 1481 les rigueurs de l'hiver, les inondations, la grêle et les orages font périr les récoltes et les bestiaux. La famine survient dans la contrée et la construction est totalement interrompue pendant trois ans. Ce n'est qu'après la venue de Jean d'Estaing, gouverneur du comté de Rodez, au nom de Charles d'Armagnac, que la construction reprend et sera achevée en 1499.

Dans les années 1810 à 1815, à l'époque de [[Napoléon Ier|Napoléon sègle i]], la route de Rodez est construite. Dès lors que cette route fut livrée aux diligences, puis aux camions venant de la Primaube et de Rodez, Cassagnes, voué à la misère et à la décrépitude, verra ses maisons s'élever, son commerce et son artisanat se développer. Ce bourg devient ainsi prospère pendant des décennies.


Administracion modificar

Lista dels cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
març de 2008 2026 Michel Costes   retirat de quadre
març de 2001 2008 Francis Cailhol    
junh de 1995 2001 Christiane Vernhes    
març de 1989 1995 Francis Cailhol    
març de 1965 1989 Léopold Destours    
març de 1959 1965 Marie-Paul Alric    
mai de 1945 1959 Jean Salis    
1919 1945 Alphonse de Rudelle    
  1919      
Totas las donadas son pas encara conegudas.

Demografia modificar

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 886, totala: 922
 

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
1 474 1 432 2 047 1 933 1 545 1 074 1 113 1 182 1 169

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
1 349 1 342 1 436 1 281 1 260 1 370 1 372 1 473 1 426

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
1 366 1 440 1 439 1 259 1 306 1 239 1 273 1 277 1 227

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
1 296
1 255
1 083
1 023
1 040
982
958
948
934
980
2009 2010
919
965
903
947
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
 
Evolucion de la populacion 1962-2008


Luòcs e monuments modificar

Personalitats ligadas amb la comuna modificar

Veire tanben modificar

Ligams extèrnes modificar

Nòtas modificar

  1. Cassagnes-Bégonhès, al canton, 1996, Christian-Pierre Bedel
  2. Pojada, Patrici. Repertòri toponimic de las comunas de la region Miègjorn-Pirenèus. Nouvelles Éditions Loubatières, 2009. ISBN 978-2-86266-573-3. 
  3.  Toponimia occitana.
  4. Congrès permanent de la lenga occitana. . Top'Òc: Diccionari toponimic occitan.
  5. Institut d'Estudis Occitans. . BdTopoc–Geoccitania.