Carles Guilhaumon (en francés: Charles Guilhaumon; Puègserguièr, 25 de junh de 1876 - Montpelhièr, 25 de març de 1950) èra un politician occitan de Lengadòc. Cònsol de Puègserguièr de 1912 a 1925, foguèt tanben deputat d'Erau de 1919 a 1932.

Carles Guilhaumon

Biografia modificar

Inicialament doctor en drech en sciéncias economicas, commissari contrarotlador de las societats d'asseguranças, venguèt puèi avocat a la Cort de París. Carles Guilhaumon èra cònsol de Puègserguièr e conselhièr general d'Erau. Capitani aviador durant la guèrra e ancian cap de cabinet del ministre del Trabalh, president de l'Aero-club del Miègjorn, èra comandador de la Legion d'onor e aviá recebut la Crotz de guèrra. Aprèp la guèrra, se presentèt per la primièra vegada a las eleccions legislativas que, lo 16 de novembre de 1919, se realizèron a l'escrutin de lista departamental. Foguèt elegit sus la lista d'union republicana d'accion economica e sociala amb 29.339 vòtes sus 139.340 inscriches, 88.094 votaires. I aguèt 51.246 abstencions, 87.258 sufragis exprimits, lo quocient electoral èra de 12.465 sufragis.

Dins la Cambra, apartenguèt al grop republican socialista. Participèt a mantuna commission coma per exemple la d'agricultura, la del comèrci e de l'industria. Intervenguèt mai que mai sus las questions aeronauticas e sul mòde d'eleccion dels deputats. En respècte d'aquò, es convencut de l'incompatibilitat entre l'escrutin a la proporcionala e lo regime parlementari ; aquel es, çò ditz, la consacracion de l'idèa majoritària. Eventualament, acceptariá un escrutin de lista majoritària pur e simple de dos torns ; mas en realitat aima mai l'escrutin uninominal de dos torns que sol assegurar l'independéncia de l'elegit.

Elegit tornarmai l'11 de mai de 1924 sus la lista del cartèl de las esquèrras que obtenguèt la majoritat absoluda, amassèt 72.681 vòtes sus 135.915 inscriches (110.768 votaires e 25.149 abstencions). Membre del grop radical e radicalsocialista, collaborèt, mai particularament, al trabalh de la commission de las armadas e a la commission de las minas. Depausèt durant aquela legislatura una proposicion de lei sur l'eleccion dels deputats que i recuperèt los grands tèmas de l'intervencion qu'aviá facha del temps de la legislatura anteriora; se pòt tanben notar sa proposicion de lei que tendait à l'aumentacion du stock métallique aur de la Banca de França; il s'inquiétait del problèma de l'assaniment financièr e de l'amortiment del deute public, çò que lo portava a desirar la creacion -d'una caissa d'amortiment autonòm.

Carles Guilhaumon, candidat dins la 1a circonscripcion de Besièrs, foguèt tornarmai elegit a las eleccions a l'escrutin uninominal de dos torns lo 29 d'abril de 1928: al primièr torn, lo 22 d'abril de 1928, obtenguèt 6.185 vòtes contra 5.491 per Bailet sus 21.518 inscriches e 16.238 votaires; durant lo segond torn, Carles Guilhaumon obtenguèt 8.289 vòtes contra 7.679 à Baylet sur 21.518 inscriches e 16.921 votaires.

Il appartint, a la Cambra, al grop dels independents d'esquèrra. Foguèt membre subretot de la commission de las armadas e de la commission de l'aéronautica; sas proposicions de lei portèrent essencialament sul personal de l'armada; de plus, s'inquiétant de la "lenta mas progressiva despopulacion" de França, prepausèt d'acordar la pension a partir de 60 ans a tota persona francesa e a tot francés veuf ayant élevé au moins tres enfants jusqu'à l'âge de 16 ans. Il aurait souhaité aussi que l'on créât des sous-secrétariats d'Etat dins totes los departaments ministériels car, partisan de la stabilité ministeriala, il considérait que « lorsqu'un sous-secrétaire d'Etat seriá vengut un tecnician, on pourrait le maintenir à la tête de ses services tout en modifiant la direccion politica del cabinet ».

Charles Guilhaumon se presentèt a las élections de 1932 mais il ne fut pas réélu, les électeurs ayant porté leurs suffrages sur Baylet, le candidat malheureux des élections de 1928.