Caralh[3][4] (Caraglio en italian) es una comuna de la Comunautat montanhòla de la Val Grana, dens las Valadas Occitanas, dins la Província de Coni.

Infotaula d'entitat administrativaCaralh
Entitatcomuna d'Itàlia Modifica el valor a Wikidata
Administracion
EstatItàlia
RegionPiemont
ProvínciaProvíncia de Coni Modifica el valor a Wikidata
CapitalaCaraglio Modifica el valor a Wikidata
Capitala decollegio elettorale di Caraglio (it) Traduire Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Modifica el valor a Wikidata
Carte
Coordenadas44° 25′ 00″ N, 7° 26′ 00″ E
Superfícia41,68 km²[1] Modifica el valor a Wikidata
Limitròf ambBernès
Draonier
Montomal
Coni
Buscha
Cervasca
Valgrana Modifica el valor a Wikidata
Altitud mejana575 m Modifica el valor a Wikidata
Fus orariUTC+01:00 (ora estandard)
UTC+02:00 (ora d'estiu) Modifica el valor a Wikidata
Demografia
 • Totala6 747[2] Modifica el valor a Wikidata ab. (1 de genièr de 2023 Modifica el valor a Wikidata)
 • Densitat161,88 ab./km²
Istòria
PairinatgeAssompcion de Maria Modifica el valor a Wikidata
Autras informacions
Còdi postal12023 Modifica el valor a Wikidata
Prefix telefonic0171 Modifica el valor a Wikidata
EmbessonatgesLaboulaye (fr) Traduire Modifica el valor a Wikidata

Sit webcomune.caraglio.cn.it Modifica el valor a Wikidata

Geografia modificar

Caralh se tròba a l’emboch de la val Grana a 575 m d’autessa; fai 6.500 abitants e diferentas fracions, coma Palasàs, Pasquiera Sant Carl, Panial, Pasquiera Sant Defendent, Sant Lorenç e La Valera.

Istòria modificar

Lo chastèl de Caralh era un di fortilicis pus importants de la zòna e, citat per lo premièr bòt ental 1128, a gardat restas des muralhas e des tors: al siu pòst ental 1849 es estat construit lo santuari de la Madòna del Chastèl, naissut a l’entorn de la chapèla del ‘400 que garda frescs abo las scenas de la Vita de Maria.

A Caralh se tròba una des filandas pus anticas d’Euròpa, lo Filatoio Rosso, construit entre 1676 e 1678. En la fabrica de seda se trobavon sia lhi locals per la produccion, abo tòrnhs a energia idraulica, sia lhi alòtges. La filanda, que semelha un palais fortificat, comença sa decadença productiva al principi del Nòu Cents per puei sarrar; darrierament restauraa, encuei es devengua Museu de la Seda Piemontesa.

Ental 1908, a Caralh nais Arnaldo Momigliano, professor universitari a Londres e Nòva York e istòric de l'antiquitat; ebreu, per las leis racialas, se refutjarè en Anglatèrra.

Nòtas modificar

  1.  Superficie di Comuni Province e Regioni italiane al 9 ottobre 2011. ISTAT. [Consulta: 16 de març de 2019]
  2. URL de la referéncia: https://demo.istat.it/?l=it.
  3. http://www.espaci-occitan.org/oc/occitan-e-occitania/occitania-e-valadas-occitanas/valadas-occitanas/
  4. https://www.oocities.org/toponimiaoccitana/98.html