Dobrir lo menú principal
Pagina d'ajuda sus l'omonimia Pels articles omonims, vejatz Candela.
Cadèlas sus candelièrs.
Cadèla de runas
Candèlas dins un temple bodista.

La candèla (candela) o bogia es un objècte utlizat per esclairar, compausada d'un còrs gras (cera) e d’una meca enflamada.

IstòriaModificar

 
Candèlas realizadas a la man

OriginasModificar

Pendent de sègle, lo jonc èra utilizat. Fendut amb precaucion per pas damatjar la mesolha, èra banhat dins de la grassa vegetala o animala que se daissava enseguida durcir. Se lo fasiá brutlar. En Occident, a partir del Edat Mejana la candèla rivaliza amb calelh. Aquesta darrièra a lo desavantatge que se deu vigilar de contunh: se la cal emplir regularament, copar e pujar la meca que carbona, netejar l'òli que'n raja. La candèla, solament constituida d'una meca enrodada de seu de buòu o de moton, es mai practica sens èsser pro cara (mas es taxada e l'òli demora mai economica). Men de liquid que versa, de flama a ajustar, de sèrva d'emplir. Mas lo seu raja e grassa los dets, la flama demora jauna e fumosa, cal encara adobar la meca qu'acada per carbonar.

Candèla de ceraModificar

Al sègle XIV apareis la « bogia ». Lo mot ven de Bgayet, nom d'una vila maritima d'Argeriá. Provesissiá una granda quantitat de cera utilizada de candèlas de cera puslèu que de seu.

Las candèlas de cera, naturalament de color jaunenca, pòdon èsser tanben blanca se la cera que los constituís a estat blanquida per une exposicion al solelh unes jorns, veire setmanas. Las candèlas blancas an un cost encara mai naut qu'aqueste de las jaunas, e son gaireben utilizada sonque dins los palais.

La noblesa e lo clergat s'esclairavan amb de ciris de cira d'abelha e daissavan al pòble l'esclairatge al seu. Lo ciri garda los avantatges de la candèla de seu ne levan las mancas. Mas son pretz (jos Loís XIV lo cost d'una candèla equivaliá al salairi jornalièr d'un obrièr especializat es a dire 2,5 Liuras)

La candèla de cera se desvolopèt a la mitat de sègle XIX e se destria de la chandèla de seu par sa matèria primièra e per l'utilizacion de mecas de coton trenat. Lo trenat permet a la meca de se corbar e de se consumar: inutila alara de la mocar. La candèla de seu comença alara a desaparéisser.

Candèla estearicaModificar

En 1783, lo quimista suèc Carl Scheele (1742-1786) aviá, dins l'encastre de sas recercas sul sabon, fa bolhir de l'òli d'oliva amb d'oxid de plomb e obtenguèt una substéncia al gost sucrat que nomenèt Ölsüss e  qu'ara se nomena gliceròl. En 1823, lo quimista francés Michel-Eugène Chevreul (1786-1889), motivat per aquesta descobèrta, descobriguèt que son pas los còrs grasses que se combinan amb l'alcalí per formar lo sabon, mas que son d'en primièr descompausats en acids grases e en gliceròl. Chevreul es atal a l'origina de la teoria de la saponificacion. Sos estudis quimicas le conduson a inventar la cadèla estearica (a basa d'un acid gras particular: l'acid estearic) — la cadèla actuala — que remplaça definitivament en 1825 la candèla de seu.

L'aparicion de la parafina solida (distillat du petròli) e de l'estearina (extrach de grassa animala e vegetala) permet ara la produccion de candèlas de melhora qualitat.

FoncionamentModificar

Le principi del foncionament de la candèla repausa sus un fenomèn d'autoalimentacion.

Una candèla es constituida d’un blòt d'estearina revestit de parafina que lo centre es traversat per una meca, en fial de coton trenat balhat d'acid bòric.

Quand s'aluca la candèla, l’aire subrecaufat fa fondre l'estearina a proximitat. L'estearina fonduda puja lo long de la meca per capillaritat ont se vaporiza e se descompausa en un gas combustible al contacte de la flama. Aqueste gas combustible, s'oxidant rapidament dins l'aire, entreten la flama que fa fondre la estearina e la parafina, çò que permet al procediment de contunhar.

La parafina, essent mens fusible que l'estearina, fond mai lentament, permetent la formacion d'una copeta al centre de que se trapa la meca. Atal, la candèla estearica « versa » mens que las autras candèlas o ciris, çò que permet una mai longa durada d'utilizacion per una quantitat de matèria donada. De fabricants mesclan de cheminièras dins lo blót d'estearina sus tota la longor de la candèla, permetent atal a l'estearina fonduda en excès de versar cap a l'interior aumentant encara la durada d'utilizacion.

La meca d'una candèla es constituida d'una trena de fials de coton que se corba en s'alongant. L'extremitat de la meca se trapa alara plaçada dins una partida fòrça cauda de la flama e expausada a l'oxigèn. Va alara brutlar e redusida en cendre. L'acid bòric que balha la trena servís de fondant regissent amb los rèstes de calç presents dins l'estearina. Senon, la calç engorgariá la meca e demeniriá sa capillaritat. Amb las mecas tranada e banhadas, l'esclairatge a la candela venguèt automatic, permetent d'oras d'esclairatge sens pas cap manipulacion.

Dempuèi la meca cap al naut, la flama d'una candèla comporte tres partida diferentas. Just al dejós de la maca, i a una zona escura que correspond a l'escapament dels gases combustibles. Es seguida d'una zona blava prima ont los gases combustibles dintra en contacte amb l'oxigèn de l'aire e ont se produch la combustion, la temperatura d'aquesta zona es de près 1 200 °C. Aquesta combustion es incomplèta e daissa dins la tresena zona un rèste de particuls de carbòni que son caufats a 1 500 °C per la combustion. Es dins aquesta partida de la flama qu'es la partida lusenta d'una candèla. Quand los gases e las particulas s'auçan dins la flama, lor temperatura baissa e la color ven iranja e al roge. Per principi una candèla produch de suèjas.

Una candèla d'atuda quand se bufa sus sa flama que se trenca lo triangle del fuòc e s'arrèsta instantanèament sa combustion. Dins un cambra de combustion, i a tanben aqueste tèrme de « flama bufada » quand la mèscla carburant–aire es tròp paure. L'odor de candèla que se percep a l'extinccion d'una candèla es aquesta dels gases combustibles que contunhan de s'escapar de la meca del moment que demora pro cauda per fondre l'estearina. Es tanben l'emanacion d'aqueste gas que permet de tornar alucar la candèla encara cauda a distància.

La cera de candèla ven gazosa vèrs 900 °C.

 
Candèla de cera d'abelha.

Aspèctes energeticsModificar

Per determinar l'energia producha per la combustion d'una candèla, l'estarina o tristearina pòt èsser considerada coma essent lo combustible màger. Aqueste compausat quimic, de formula  , a una massa molara  [1]. L'estearina s'oxidl au contacte de l'aire seguent la reaccion:

 

La formula topologica de l'estearina permet de determinar los ligams que se dissocian pendent de la reaccion:

  • 53 dissociacions de ligams  
  • 6 dissociacions de ligams  
  • 3 dissociacions de ligams  
  • 110 dissociacions de ligams  

Cal enseguida comptar la condensacion dels 57 atòms de carbòni, que l'entalpia a una valor de  

Enseguida forman los produchs de la reaccion:

  • 57 formacions de moleculas de  
  • 55 formacions de moleculas de  

La lei de Hess permet de determinar l'entalpia estandarda de la reaccion totala. Atal la combustion de l'estearina libèra una energia de 40,2 kJ/g.

Per exemple, una candèla dicha "calfaplats", constituís en mejana de 10 g de combustible, representa una energia potenciala quimica de 402 kJ que la combustion liberarà jos forma de calor e de radiacion.

Usatge uèiModificar

 
Candèla per un còca d'anniversari

La candèla constituís encara una font de lutz de secors, mas sas utilizacions ordinàrias son pas mai d'òrdre de l'utilitari.

Pendent longtemps, las cadèlas èran utilizadas per mesurar lo temps. Foguèron inventadas per Alfred de Wessex al sègle IX per fixar las oras de sas preguèiras nocturnas. Aquestas candèlas èra graduadas; en brutlant, la cera demoranta indicava le temps passat.

Simboliza tanben las annadas passantas suls la còcas d'anniversari. Aqueste usatge ven de cresenças ancianas ligadas al fuòc e a la lutz. Dins la Roma antica, sembla que l'anniversari del pater familias èra celebrada d'aquesta mena. Lo fach de bufar de candelas lo jorn de son anniversari vendriá d'una tradicion que, a l'origina, permetava a las personas d'edat màger de mostrar que malgrat las annadas èra encara capables per l'exercici (e donc en pro bona santat). Ara, las candelas d'anniversari prenon diferentas formas segon los gosts e se las bufa simplament dens l'esper de veire se realizar un vòt.

Lo Carnaval de Roma s'acabava alara per una grandiosa batalha de candèlas via del Corso. Lo jòc consistissiá a portar una candèla alucada, (moccolo en italian) e apagar aquesta dels autres. I aviá de milièrs de participants a aqueste festum nocturn gaujós[2].

Crea tanben l'intimitat pendent lo sopar a las candèlas, al restaurant o a l'ostal, al mesn que se multiplican suls lustres e candelièrs o las reconstitucions istoricas o recepcions.

 
Pietat mariala
 
Crompa de candèla a l'unitat en Zambia

L'usatge de candèlas es encara utilizat dins los rituals religioses (son alara de ciris) coma lo ciri pascal crestian e participa a enlusir de ceremonias. La pietat catolica es tenben sempre utilisatritz de candèlas alucada per acompanhar una pregaria, subretot a la Verge Maria o a de sants.

La candèla es tanben utilizada dins d'autras religions coma la Wicca.

Las candèlas aurián de proprietats dichas magicas segon la color, odor e forma.

Se pòt alucar de candèlas per perfumar un luòc.

Al Magrèb, en mai de las utilzacions per las festas (manlèu d'Euròpa), l'utilizacion principala es l'ofrenda als marabóts. Mas son pas alucadas e son una ajuda per l'entreten dels luòcs (la zaoia), e son vendudas al visitors. Existisson tanben de candèlas de cera d'abelha que sont decoradas e presentadas pendent las grandas festas (bòdas, retorn del hajj...), son pas jamai alucadas e demoran coma decòrs dins l'ostal.

Ara las candèlas servisson a practicar de massatges. Per realizar de massatges amb de candèlas s'utiliza puslèu de ceras naturalas coma la cera d'abelha associadas a d'estearina o d'òli vegetals per baissar lo punt de fusion de las candèlas e evitar tota quemadura. La baissa del punt de fusion permet per exemple l'apond d'òlis essencials dins aquestas candèlas sens riscs de veire las candèlas de prene fuòc a l'alucar.

ReferénciasModificar

  1. modèl {{Ligam web}} : paramètre « url » mancante paramètre « titre » mancant
  2. Ernest de Toytot, Les Romains chez eux, scènes et mœurs de la vie romaine, J. Albanel éditeur, Paris 1868, pages 88-89.

Veire tanbenModificar