Brassempoi

una comuna francesa

Vilatge d'Occitània

Brassempoi (Brassempouy en francés) qu'ei ua comuna gascona de Shalòssa, situada dens lo departament de las Lanas e la region de Navèra Aquitània, ancianament d'Aquitània.

Brassempoi
Brassempouy
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Vista generala de Brassempoi.
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 43° 37′ 58″ N, 0° 41′ 37″ O
Superfícia 10,72 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
131 m
120 m
35 m
Geografia politica
País  Gasconha
Contrada Shalòssa
Estat Bandièra de França França
Region
75
Aquitània Nava
Departament
40
Lanas Escut de Lanas
Arrondiment
401
Arrondiment de Dacs
Canton
4002
Costalat de Shalòssa (Amor avant 2015)
Intercom
244000881
CC de Costalats e Vaths deus Luis
Cònsol Dominique Toulouse
(2020-2026)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2018)
264 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

270 ab.
Densitat 25,75 ab./km²
Autras informacions
Gentilici los Brassempois
Còde postal 40330
Còde INSEE 40054
La pòrta de la vila, vienuda campanèr

Geografia modificar

Lo vilatge qu’es situat au sud de la Shalòssa, a dètz quilomètres au sud-oèst de Hagetmau e a quinze quilomètres au nòrd d’Ortès, sus l’arribèra dreta deu Lui de França. Lo borg, com ac ditz lo son nom, qu’es apitat sus un poi, dab au nòrd-oèst « las lanas de Herrèra », e au sud « la barta de l’Arribèra ».
Brassempoi que tòca las comunas de Casalís, Sent Cric de Shalòssa, Vergüei, Gaujac, Amor e Nassiet.

 
Comunas a l'entorn.

Perimètre deu territòri modificar

  Vergüei Sent Cric de Shalòssa  
Gaujac N Casalís
O    Brassempoi    E
S
Amor Nassiet

Toponimia modificar

La prononciacion qu'ei [brasəm'puj]. Las fòrmas ancianas que son Brasenpoy (mapa de 1638), Brassempoy (mapa de 1651), Brassompoy (mapa deu començament deu sègle XVIII), Brassempouy (mapa de 1714), Brassempoy (mapa de 1733) [1].

Dauzat que hè de Brassempoi un compausat de Brassens e de poi (deu latin podium). Qu'arreliga Brassens a un vilatge de la comuna de Granada d'Ador deu medish nom, e au Brassenx (grafia francesa), anciana baronia prèp de Morcens; Brassens que seré l'ancian nom deu lòc; l'origina de Brassens que seré lo nom d'òmi galloroman (compréner d'origina celtica) *Braccius (inatestat), associat au sufixe preceltic -incum[2].

Negre (citat per B. Boyrie-Fénié) que cred tanben que lo nom deu lòc èra Brassens a l'origina, mès que'u dona ua origina diferenta, lo nom germanic d'òmi Bracho dab lo sufixe -ingos e Poi que s'ajustè, çò qui dona un sens de Brassens près d'un nom de lòc nomentat Poi. Astor, tanben citat per B. Boyrie-Fénié, que precisa Brassens èra lo nom galloroman *Bracchius [1].

Bénédicte Boyrie-Fénié, enter Dauzat e Negre, ne causeish pas e que declara lo nom Brassens d'origina desconeishuda. Pr'amor de l'òrde determinant-determinat (Poi qu'ei après Brassens) de tipe germanic, que conclutz la fixacion deu nom qu'ei posteriora au sègle V. Brassempoi qu'ei donc un oronime associat a un nom d'òmi qui ei lo medish que lo deu país de Brassenx [1].

Istòria modificar

 
La « Dauna deu capulet » o "Dauna de Brassempoi"

Lo nom deu vilatge que vadó famós mercès a la descobèrta en 1894, d’ua estatueta en evòri de mamot, datada de 25 000 ans (B.P.). Qu’es la mei anciana figuracion elaborada d’ua cara umana que sii coneishuda au monde. Que l’apèran la « Dauna deu Capulet » o la « Dauna de Brassempoi ».
Tres casterars comunaument qualificats de « camps romans » (mes ne s’i cau pas hidar), que s’arreconeishen enqüèra au sud e a l’oèst deu borg.

Lo sègle XIIau que vedó la construccion de la glèisa de Sent Sernin, dab lèu après l’embarrament deu borg : castèth sus mòta a l’estrem sud de l’unica carrèra, pòrta de vila au cap nòrd, galihonhas suu penent èst e hossats suu penent oèst, qui apèran enqüèra uei « los embarrats ». La pòrta d’entrada, pegada a la glèisa, que n’es vienuda lo campanèr.

Lo hèit màger de l’Istòria de Brassempoi que’s debanà en l’annada 1387. Quan lo Duc Lois II de Borbon, tornar-se’n de guerrejar en Espanha, es invitat preu Gaston Fèbus ad anar pilhar la vila de Brassempoi, tà que lo Bearn sii esparnhat deu panatòri de la sordatalha franchimanda :

La presa de Brassempoi per lo duc de Borbon, en 1387[3] :


Lors dit le conte Phébus : « Monseigneur, quant vous partirez d’ici, je vous conseille que vous en allez en Bourdelois, en une ville appellée Brassempouig, qui est une ville ou il a foison de villains, qui n’ont cure de garnison, mais se gouvernent tout par eulx mesmes, et les trouverez hardis villains, et une partie de la ville est close de palis, et croi qu’ils ne se pourront tenir contre vous. Et vous, en allant là, trouverez une forte maison, qui est de Perrot le Biernois, laquelle a bien cousté à faire XV mil frans, de la finance qu’il conquist à Chalusset. Et m’est advis, se la maison faisiez ardoir, que ce ne seroit pas mal. Et vous dis plus que, en prenant celle ville de Brassempouig, vous conquesterez le seigneur de Lescar, qui la tient du roi d’Angleterre. » Ainsi se partit le duc de Bourbon du conte Phébus, et avec sa compaignie, s’en alla à la maison de Perrot le Biarnois, Anglois, laquelle il fit ardoir, et desroucher et gaster tous les jardins, et fut apovri Perrot, à celle heure, de tout ce que avoit amassé, pillé et robbé en son temps. Et de là s’en alla le duc de Bourbon, avec sa compaignie, devant Brassempouig, et fit parler à ceulx de la ville d’eulx rendre, lesquels parlèrent moult orgueilleusement, et dirent qu’ils estoient bons Anglois, et vrais Anglois morroient. Adonc commanda le duc de Bourbon l’assault, et lors les gens d’armes se mirent à pié ; et de tous coustés, tant des gens au duc de Bourbon comme de ceulx qui repairoient d’Espaigne fut commencié l’assault aspre et fort, et gens d’armes à entrer ès fossés et rompre palis, et villains à eulx deffendre vigoureusement, et tant s’efforcèrent les François que esrachièrent les palis. Et le premier qui léans entra, fut le sire de la Roche-Guyon, et fut un cri que ceulx de la ville l’avoient occis. Et incontinent, François oyans ce cri, le Barrois et Chastelmorand qui portoit le pennon, se boutèrent ens, et après eulx ceux de l’hostel du duc, messire Blain Loup, Bliombéris son frère, le petit mareschal, le sire de Chitaing, messire Robert de Damas, messire Guillaume de Garet, Perrin d’Ussel, Phelippe Beraud, Guichard Lebrun, Baudequin de Vesse, et ensuivant ceux du retour d’Espaigne, messire Guillaume de Neullac et messire Gaulchier de Passac, à toute leur brigade, à qui mieulx mieulx entrèrent ens à force, et quant ils furent dedans, ils occirent moult de ceulx de la ville, et les autres furent prisonniers, et Roche-Guyon n’ot nul mal. Et ainsi la ville de Brassempouig prinse, la fit le duc de Bourbon raser, pour la male renommée qu’elle avoit.

Ne sembla pas totun que la glèisa agi hòrt patit. Mei qu’aquò, qu’estó agranida de duas capèras au sègle XVau, envoutada au XVIau, e tostemps enriquesida e entertienuda dinc au jorn de uei.

Administracion modificar

Lista deus cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
2020 (2026) Dominique Toulouse    
2014 2020 Guy Duplantier divèrs esquèrra retirat de las pòstas
2008 2014 Michel Canfora   retirat d'oficièr
1995 2008 Jacques Momas   retirat

Demografia modificar

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 276, totala:
 

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
967 976 1 023 1 007 1 082 1 134 1 016 1 039 960

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
942 891 851 788 632 630 575 554 564

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
567 554 557 475 468 425 413 339 362

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
357
332
309
291
279
268
289
292
295
309
2009 2010
302
316
302
317
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
 
Evolucion de la populacion 1962-2008


Lòcs e monuments modificar

  • La cauna deu Papa (deu nom d’ua maison vesia) : classada Monument Istoric (13-08-1980). Ne’s pòt pas vesitar. Qu’es aquiu on Edoard Piette e trobà la Dauna deu capulet.
  • La glèisa de Sent Sernin : classada Monument Istoric (03-01-1939). Absida deu sègle XIIau. Restauracion de la glèisa sancèra, acabada en 2006. Que’s pòt vesitar librament dab ua audioguida.
  • L’Ostau de la Dauna (La Maison de la Dame) ; au centre deu vilatge, qu’es un espaci museografic on son presentadas reproduccions de las 9 figurinas, sobras d’alimauts preïstorics e auts objèctes trobats a Brassempoi, e tanben reproduccions d’autas figurinas trobadas en Euròpa.
 
Estèla discoïdau, rècto vèrso
  • L'arqueoparc : qu’es un parc d’animacion, muisha e talhèr de descobèrta de las tecnicas preïstoricas (talha de pèirahuec, avitatge deu huec, lanç de trèits,…).
  • Ua estèla discoïdau qu'estó trobada en 2004 en amainatjar lo bastiment qui acessà la mairia dinc a 2015[4], tanhent deus vestigis deu castèth de Podencs.

Personalitats ligadas a la comuna modificar

Véser tanben modificar

Sus d'autres projècte de Wikimedia:
 
Commons
Commons (Galariá)
 
Commons
Commons (Categoria)  Modèl:Commonscat/categories

Ligams extèrnes modificar

Nòtas modificar

  1. 1,0 1,1 et 1,2 Bénédicte Boyrie-Fénié, Dictionnaire toponymique des communes. Landes et Bas-Adour, ed. Institut occitan e CAIRN, Pau, 2005, p. 69
  2. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 111
  3. La chronique du bon duc Loys de Bourbon, par Jean d'Orronville dit Cabaret ; publiée, pour la Société de l'Histoire de France, par A.-M. Chazaud ; Paris : Renouard (H. Loones), 1876 ; p.200.
  4. dempuish 2015, aqueth bastiment que sèrv de burèu d'arcuelh tà « l'ostau de la dauna »