Un braman (sanskrit : brāhmaṇa ; devanagari : ब्राह्मण ; ligat al sacrat[1]) es un membre d'une d’una de las quatre castas (varṇa) definidas per l'indoïsme, regropant per exemple los prèires, los sacrificators, los professors e los òmes de lei – o mai largament los ensenhaires del Braman[2]. Lo braman a per dever principal d'incarnar lo darma, de le defendre, e de lo far respectar per las autras castas sacradas, que se mantenga le bon òrdre cosmic[2]. La casta dels braman representa unes 6 % de la populacon de l’Índia[3].

Un Braman
Joves bramans

La vida del braman se destria en quatre estados (ashrama). Pendent son enfança, recep una initiacion (upanayana) que representa una segonda naissença, ven alara dvija, « naís dos còps »[3].

Jamai aguèt de tentacion politica pels bramans[4].

Mai generalament, un braman es un òme de letas dispausant de coneissenças importantas sul mond; tanben pòt se nomenar Pandit, qu’es lo títol mai gloriós que pòt aver un braman a causa de sa larga coneissença filosofica, scientifica o artistica.

I a entre autres los Bramans nambutiri al Kerala en Índia, que las practicas varian d’aquestas de las autras brancas Bramanas[5].

Originas modificar

Segon Michel Angot : « A l'origina, los pòbles que los bramans son los mèstres d'esperit parlan una lenga indoeuropèa e davalant dels plans d'Afganistan e de l'Iran, de l'Asia centrala, a l’entorn de la mar d'Aral. Vèrs 1500 AbC., rejongan la plaq de l'Indus dins un nomadisme pro lent. Arribats dins las planas de l'Indus e del Gange, daissan de viure amb los clans qu'avián acompanhats e s’assemblan per contunhar aviant cap al sud e l'èst. Pòrtan amb eles de poèmas e una lenga, lo Veda e lo sanskrit. Son los mèstres de la paraula e tractan del sacrat jos totas sas formasError de citacion : Clausura </ref> omesa per la balisa <ref>. Lor nom deriva del mot brahman « mistèri de la paraula »[6].

Upanishad modificar

Los Upanishads indican que lo poder de la Parala vedica pòt transformar quin que siá en braman: un braman de naissença, que asquèt dins una familha de bramans sens i conformar sa conducha, es tanben nomenat un brahmabandu, alara qu'un « coneisseire de Braman » es nomenat un brahmavit (familiarizat amb lo sens dels Vedas e qu’i conforma sa conducha, eissit o non d'una familha de bramans)[7].

La Chandogya Upanishad (IV, 4, 9) afirma al subjècte:

Atal, dins l'Antiquitat, exsitís dos biais de venir braman, per ereditat a la seguida d’une initiacion, o per adopcion. Lo brama podet conferir l’initiaciacion bramanica a un esperit que jutjariá èsse capable[6].

Leis de Manu modificar

Lo Braman es garant del bon òrdre (dharma). E l'esposa de Dharma personificat es Ahimsâ[8], la nonvioléncia, qu’es segon la Leis de Manu, lo dever primièr de totas las castas indoas. Aparten a la classa sacerdotale de se manténer coma atal unicament per la sciéncia sacrada:

Un braman, coneissent pas qu'una sola preguièra vedica, mas que s’assag al contraròtle de se e a la purificacion interiora, es superior a un braman coneissent totes los Veda mas qu’es ni compatissent, ni vegetarian, ni onèste. La practica purificatritz, basada sus una sciécia vedica quitament prima, es mai importanta qu'un saber vedic complet mentalament apres mas que s’es incapable d'incarnar:

Bramans e bodistas modificar

Après l'aparicion del bodisme, los partisans de la novèla religion se meton a refusar l’estatut dels bramans. Mas, aquestes darrièrs interiorizaran lèu de valors coma l renonciament, lo iòga e la non-violéncia. La transformacion se passèt vèrs l'an mil de nòstra èra. Entre los sègles X e XIII, lo bodisme dispareis de l'Índia, alara que se manten la posicion del braman[6]. Gerhard J. Bellinger indica que lo bodisme desapreguèt d'Índia a causa de l'enriquiment dels monastèris bodistas que perdèron atal lo messatge d'una vida de pauretat del Boda e del biais veguèrn la populacion indiana preferda per sosténer lo mòde de vida dels sadhu itinerants e dels bramans [10], aquestes considerant Boda coma essen un Avatar del dieu Vishnó combatent lo rituals sangnoses. Catégorie:Article à référence nécessaire Una brèga conceptuala opausa los bramans e los bodistas: « Los bramans afirman la realitat en tot òme d’una alma vodada a seguir als individús per una novèla incarnacion. Los bodistas professon, al contrari, la doctrina del non-Se o de l’abséncia del, fasent de l’alma una aparéncia o una ficcion. Aquesta divergéncia teorica a una consequéncia etica : los bramans tornan los bodistas del costat dels materialistas e dels nihilistas, alara que los bodistas jutjan immorala aquesta glorificacion d’un Se permanent e identic[13]. »

Dins Indoïsme e bodisme, Ananda Coomaraswamy contesta aquesta oposicion entre bodistas e bramans e entre doctrina del Se dels bramans e del non-Se dels bodistas, e escriu:

Bramanitat e pauretat modificar

Se l’estatut de braman es aqueste del « sabent » culte dins las sciéncias sacradas, e alara aqueste de l’òme mai naut dins la ierarquia sociala segon l'indoïsme, demora pas mens que la populacion bramanica es sovent paura: pas res tesaurizar per lo sieu benefici, viure a jorn lo jorn de dons, e ne far la caritat amb lo demai, es l'ideal de vida bramanica; tant mai qu’es subretot lo braman qu’es encargat, après la naissença de son felen, de venir sadhu, ascèta (o iògi) en ramavatge de contunh sens possession o demora de cap de biais [11].

Lo benaise socioeconomic, e lo fach d'apartener a una casta nauta, a per consequent pas cap de ligam: viure sens pas cap de luxe e escassament es una caracteristica bramanica, e se pòt èsser plan ric materialament e fòrça bas dins la ierarquia sociala indoa, a causa de las practicas impuras e de l'abséncia de coneissença sacrat ligadas a l'indoïsme: tal èra lo cas dels emperaires musulmans mogòls, richissims mas respectant o cultivant pas cap de valor bramanica e, alara, considerats (pels indós) coma essent de Chandala (« manjaires de cans » o fòra casta) [12].

Atal, l'obratge de J. Radhakrishna Brahmins of India revèla que totes los purohits (bramans oficiants) vivon en sota lo lindal de pauretat en Índia. L'estudi de D. Narayana, Perception, poverty and health : a contribution, mòstra que 53,9 % de la populacion de casta superiora viu sota lo lindal de pauretat. Pasmens, benefician de pas cap d'ajuda de l'Estat indian, que la constitucion obliga d'ajudar socialament las comunautats indianas repertoriadas (dalit), e non pas los individús segon lor pauretat efectiva.

Referéncias modificar

  1. Modèl:Source Huet.
  2. 2,0 et 2,1 Hindouisme, anthropologie d'une civilisation, Madeleine Biardeau, éditions Flammarion.
  3. 3,0 et 3,1 Modèl:Source Frédéric DCI.
  4. Ralph Stehly, Les quatre classes
  5. The A to Z of Hinduism par B.M. Sullivan publié par Vision Books, page 140, ISBN 8170945216Error d'escript : lo modul « check isxn » existís pas.
  6. 6,0 6,1 et 6,2 Michel Angot, « L'Inde, une civilisation ignorée : propos recueillis par Pauline Lecomte », La Nouvelle Revue d'histoire, n°63, 2012 (novembre-décembre), en ligne page archivée. Error de citacion : Etiqueta <ref> no vàlida; el nom «Angot» està definit diverses vegades amb contingut diferent.
  7. Yoga, immortalité et liberté, Mircea Eliade, éditions Payot.
  8. Mythes et dieux de l'Inde : le polythéisme hindou" Alain Danélou, éd. Flammarion.
  9. Lois de manou [1]
  10. Encyclopédie des religions, Gerhard J. Bellinger, La Pochothèque, page 85 : « Les moines [bouddhistes] deviendront trop riches, leur message perdra de sa cohérence ».
  11. Madeleine Biardeau, L'hindouisme, anthropologie d'une civilisation, éditions Flammarion.
  12. L'Inde, un milion de révoles, Naipaul.

Vejatz tanben modificar

Bibliografia modificar

  • Michel Angot, Paroles vivantes de brahmanes, Seuil, 2010

Articles connèxes modificar